Continuem amb les ressenyes de Cinturó Negre de 3 en 3, ara que sembla que EDT ha decidit augmentar una mica el ritme de publicació d'aquesta obra de Naoki Urasawa, que actualment és semestral. Deixàvem la Ginger i companyia en el volum anterior als Jocs de Seül de 1988, tot just al principi dels combats de judo, que naturalment aquí continuen.
No pas per a la Sayaka, que fins ara havia estat la rival més important de la protagonista però que en la seva primera aparició en uns Jocs Olímpics diu adéu a la competició perdent la final contra la coreana Kim. Les altres membres de l'equip femení japonès de judo no ho fan pas gaire millor, i ha de ser la Ginger un cop més la que meravelli el públic, fins aquí cap sorpresa.
Naturalment, en un manga esportiu la gràcia és que el protagonista, per molt que sigui un crac, pateixi una mica a mida que s'enfronta a rivals cada cop més forts, i és això el que li passa a la néta del gran Jigorô Inokuma: venç, però cada cop amb més dificultats, si bé en el seu primer combat és la de sempre i el resol en qüestió de segons.
No ho té tan fàcil a la semifinal, contra la belga Belkens, una crac que li posa moltes complicacions i fa que l'avi de la Ginger es lamenti del que, segons ell, és un mal combat de la protagonista. Per altra banda la canadenca Jodie Rockwell, l'amiga de la japonesa, que s'havia recuperat d'una lesió per tal d'enfrontar-se altre cop a la Ginger, no aconsegueix trobar-se-la a la final, ja que perd contra la temible Teleshikova, que la torna a lesionar.
Per altra banda, al volum 9, que és principalment d'acció esportiva, tenim un moment esperadíssim, que és l'aparició completa, amb la cara ben visible, del pare de la Ginger, que ha vingut a observar l'actuació de la seva filla.
Se'l troba en Matsuda, que descobreix la carta dirigida a la Ginger que ha anat a parar a mans de la insuportable Kuniko i decideix parlar directament amb el que desitja que un dia sigui el seu sogre. En Kojirô Inokuma li explica les raons del seu viatge solitari, però també li diu que la carta conté un missatge que ha d'arribar a la Ginger per tal d'evitar una derrota a la final de la categoria absoluta.
No sabem, al final d'aquest volum, si aquesta derrota té lloc o no, però pinta molt malament i ens deixa amb l'ai al cor: la Teleshikova no s'assembla a cap de les rivals que la Ginger ha tingut fins ara, i si em permeteu el comentari no m'estranyaria que el mestre Urasawa s'hagués inspirat en la pel·lícula Rocky IV (1985) a l'hora de retratar la rivalitat gens amistosa entre la protagonista i la llavors soviètica rival, després que aquesta derrotés cruelment l'amiga de la Ginger tal com en Rocky decideix venjar l'Apollo lluitant contra l'Ivan Drago a l'esmentat film.
Al volum 10 hi tenim una mica de tot: per una banda judo trepidant, on per fi veiem la Ginger en greus dificultats, que és un ingredient necessari per tal de mantenir l'interès d'un manga esportiu o de lluita, per molt megacrac que sigui el seu o la seva protagonista.
En part el problema el causa la ràbia que sent la Ginger per la cruenta derrota de la Jodie a la semifinal per part de la Teleshikova, i aquesta desconcentració irrita especialment el seu avi, que és a punt d'interferir en un combat que està meravellant tot el pavelló i el món sencer.
Un cop acabats els Jocs Olímpics de Seül comencen diverses subtrames, entre les quals la d'en Kojirô Inokuma, el pare de la Ginger, que és l'entrenador desitjat per la Sayaka Hon'ami, la família de la qual fa tot el possible per tal de fitxar-lo.
L'home, que amb el seu comportament recorda molt el seu pare, el vell Jigorô, es passa el dia aprofitant la bona vida que li ofereix aquesta família rica, però tot i que no recordo pas aquesta part de l'anime segur que acabarà acceptant la proposta d'entrenar l'autoproclamada gran rival de la seva filla.
Aquesta, per la seva banda, amb els Jocs Olímpics acabats i convençuda que la pràctica del judo és el que ha destrossat la seva família, decideix deixar aquest art marcial, determinació que decep tots els seus amics i seguidors.
En aquest sentit la Fujiko Itô, la seva millor amiga i fan número 1, s'alia amb en Hanazono per tal de crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, que fins ara no en tenia —i per això en Jigorô s'oposava a que la seva néta s'hi matriculés—, amb l'objectiu de fer que la protagonista es torni a interessar pel judo.
El club començarà a empentes i rodolons amb l'entrada de membres d'allò més lamentables, que són una noia malaltissa, una altra que es vesteix de manera provocativa mostrant els seus atributs tant com pot, una tercera moguda per la ràbia d'haver estat plantada per moltíssims nois i, finalment, una autèntica mola. El més interessant de tot, però, és que sorgeix alguna cosa entre la Fujiko i l'entranyable Hanazono, que sembla que ja no està enamorat de la Ginger.
El volum acaba amb el casament al Canadà de la també entranyable Jodie Rockwell i el seu xicot (ara marit), que va participar als Jocs en la categoria d'halterofília. La Ginger, que hi està convidada, hi va amb la intenció de deixar de ser el focus d'atenció i oblidar-se del judo durant uns dies, però no serà tan fàcil, perquè ja és coneguda arreu del món i, a més, li demanen que faci un combat d'exhibició com a regal de noces.
El combat, per poques ganes que la protagonista tingui de disputar-lo, es resol fàcilment, però tot i així se'ns presenta una rival que potser (no ho sé, perquè no recordo la resta de la història) tindrà certa importància en el futur. Al cap i a la fi se suposa que és la jove promesa del Canadà.
Quan la Ginger torna al Japó continua decidida a abandonar la pràctica de l'art marcial pel qual destaca, però com hem dit la Fujiko té un pla i és crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, projecte per al qual compta amb dos aliats molt importants com són en Hanazono i el mestre Jigorô Inokuma.
La idea és que la Ginger s'animi a apuntar-s'hi i de retruc continuï practicant el judo, però es tracta de preparar el club en secret per tal de presentar-l'hi quan tingui una mica de cara i ulls, i és per això que té lloc un entrenament dissenyat per a ensenyar a cadascuna de les seves patètiques components alguna tècnica amb què afrontar el combat amistós contra la universitat que té el millor club de judo del país i que només hi participa pel prestigi que la Mitsuba posseeix en tenir la Ginger entre les seves alumnes.
L'encarregat de dur a terme aquesta tasca a priori titànica és l'avi de la Ginger, que amb l'orgull que el caracteriza es considera capaç de fer alguna cosa amb el pobre material que ofereixen les 5 noies del club acabat de fundar. I arriba el dia del combat.
Tal com passava al volum 4 de la col·lecció (i el mestre Urasawa, doncs, repeteix recurs encara que canviant el batxillerat per la universitat i el club masculí pel femení), pràcticament tot el tom està dedicat als esforços d'aquest modest club i al seu primer combat.
Una barreja de la sort del principiant, la imponent presència del mestre Jigorô Inokuma i la presumpta pertinença al club de la judoka més popular del món fa que la universitat Tsukushi no ho tingui tan fàcil com es pensava i que el club liderat en realitat per la Fujiko faci un bon paper en aquest combat. De retruc, i aquesta era la intenció, la Ginger es torna a motivar per la pràctica del judo en veure que la seva figura ha inspirat 5 de les seves companyes d'estudis, que a més són personatges que coneixem més profundament en aquest volum (tot i que concretament la Fujiko ja comença a ser una vella coneguda) i de seguida ens resulten entranyables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada