Lectures: La Gran Revelación, de Yoshihiro Tatsumi

Fa anys vaig escriure una entrada, una petita ressenya, sobre el volum recopilatori d'històries curtes de Yoshihiro Tatsumi que l'editorial Ponent Mon va anomenar Venga, saca las joyas (encara que això només surt així a la portada, ja que a l'interior s'elimina el "venga"), i llavors ja vaig dir que havia comprat un altre volum de similars característiques, però no ha estat fins ara que l'he llegit.

Estic parlant de La gran revelación, un recull que pel que sembla s'havia editat al Japó amb el nom de Daihakken i que conté 6 històries curtes del mestre del gekiga (manga dramàtic i per a adults) que precisament va popularitzar aquesta paraula. 

Venga, saca las joyas em va deixar una sensació molt bona i no tenia cap dubte que La gran revelación també m'agradaria, però potser no m'ha impactant tant com la meva primera experiència amb el mestre Tatsumi i, a més, només 6 històries se m'han fet massa curtes.

En aquest cas ens trobem sis relats dibuixats originalment entre finals dels anys 60 i principis dels 70 (no tinc manera de confirmar-ho ni concretar-ho perquè Daihakken contenia més històries, que s'han repartit en més d'un volum) i que tenen en comú uns personatges de classe mitjana-baixa, infeliços i frustrats, però res més, encara que totes les cares que dibuixa l'autor s'assemblin d'una història a l'altra.

Hi coneixerem una dona que va trobar en la prostitució la manera d'escapar de la seva depriment existència, una altra que s'ha passat anys sense sortir al carrer mentre espera el seu estimat, un dibuixant de manga per a nens que ha caigut en desgràcia i descobreix la seva nova vocació en uns lavabos públics, els records traumàtics de joventut d'un home ebri, la vida d'un home després de passar uns anys a la presó i finalment el dilema d'un altre home que s'ha de fer càrrec de la seva anciana mare, que es va desviure per ell quan era més jove, però que alhora vol començar una nova vida amb la dona de qui està enamorat.

En general, com he dit abans, el volum m'ha agradat (no tant com Venga, saca las joyas), amb el seu dibuix de traç senzill i el to costumista, però la traducció ja són figues d'un altre paner. No me n'havia adonat quan vaig llegir l'altre recopilatori, però en ambdós casos qui s'encarrega de traslladar al castellà el text original és un equip format per una persona espanyola i una altra japonesa, i això habitualment fa pensar que l'espanyola ha polit la traducció de la japonesa. 

El resultat, en canvi, suggereix que alguna cosa no ha anat bé, perquè el còmic és farcit de traduccions literals, sense gràcia i poc naturals com la que vèiem a la darrera imatge. "¡Ah! Lo siento, he dicho una cosa mala sin querer" sona malament s'ho miri qui s'ho miri, i hauria quedat molt millor alguna cosa com ara "Lo siento, no quería decir eso" o "Menuda boquita tengo", si volem donar-hi una mica de vida.

Un altre exemple: "Si sigues así, tendrás que perder el trabajo", que a banda de la innecessària coma trobo que hauria estat millor si hagués estat, per exemple, "Si sigues así voy a tener que despedirte". No esteu d'acord amb mi?

També em va cridar l'atenció aquest encarcarat "Oye, llevame a tu casa una vez, por favor. Tengo mucho interés". No quedaria millor "Oye, llévame a tu casa algún día, por favor. Me encantaría"? Jo crec que sí.

Doncs bé, detalls com aquest afecten l'experiència de la lectura, si més no a mi em passa, i el regust que em va quedar en aquest sentit va ser amarg. Per altra banda, com he dit més amunt, el recopilatori original japonès Daihakken tenia més històries, que en les edicions occidentals s'han distribuït en més d'una entrega, tal com he descobert investigant i gràcies a la Wikipedia francesa. 

El cas és que La gran revelación duu a la portada un claríssim "1" que no va donar mai lloc a un "2", cosa que em fa pensar que el pla era publicar totes les històries en diverses parts (i que al final del volum hi hagi una cronologia de les publicacions del mestre Tatsumi amb un "continuará" ho confirma), però no es va arribar a fer (si us interessa, La Cúpula va publicar el 2004 el recopilatori Goodbye, que sembla que conté altres històries de l'original Daihakken). Malgrat tot es tracta d'històries curtes i no hi ha problema, i a més aquest llibre es troba a preu de saldo en botigues com Continuarà, a la Via Laietana de Barcelona, de manera que en recomano la lectura.