Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 8

M'acabareu dient que sóc un pesat, però repetiré que les parts que més m'agraden de Bola de Drac són les que contenen algun Gran Torneig de les Arts Marcials, i si el volum en qüestió té dues competicions d'aquesta mena, ja podeu pujar-hi de peus: serà un dels meus preferits. 

És el que passa amb la 8a entrega de l'edició definitiva de Bola de Drac, que superada la saga de la Cinta Vermella (com ja vaig explicar la que menys m'agrada de tota l'obra) ens presenta un petit torneig que té com a premi l'endevinació per part de la Baba la Vident de la ubicació de la darrera bola de drac que en Goku i companyia estan buscant i que no apareix al radar.

L'últim combat de l'esmentat torneig és el més interessant de tots (no ens enganyem: els quatre anteriors eren de pa sucat amb oli i tenien un caire més aviat humorístic), perquè ofereix arts marcials de debò i una sorpresa (que si es coneix la història ja no ho és pas, és clar) com és la identitat de l'emmascarat que s'enfronta a en Goku: es tracta del seu avi, en Son Gohan, que ha tornat del regne dels morts amb el permís especial d'un dia que tornarem a veure més endavant, cap al final de la història, quan en Goku en faci ús. 

D'altra banda això m'ha fet pensar en un error de guió que no vaig recollir en el meu repàs a les incongruències de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama, i és que se suposa que només en casos molt especials i comptats els morts conserven la seva forma i no es transformen en la mena de nuvolets que veurem quan en Goku mori per primera vegada, però què va fer en Son Gohan per tal de merèixer aquest tracta especial? No se'ns explicarà mai. El que sí que sabem és que en Goku plora emocionat en retrobar-se amb el seu avi i que, per voluntat del propi Son Gohan, que diu que ja està bé a l'Altre Món, continua amb el seu pla de ressuscitar el pare de l'Upah.

Abans de fer-ho, però, haurà de trobar l'última bola de drac, i segons la visió de la Baba la té un vell conegut dels lectors, en Pilaf, que no sortia des de la primera saga de Bola de Drac. Continua tan patètic com sempre i amb dos ajudants que encara fan més pena, però aquesta vegada es pensa que ho aconseguirà: ha espiat en Goku durant el combat i s'ha assabentat del seu punt feble, una cua que el seu avi li arrenca per tal d'eliminar-li aquest gran taló d'Aquil·les, cosa que incomprensiblement en Pilaf no arriba a veure (potser apaga la càmera espia abans, vés a saber). 

En Goku venç el ridícul trio amb la facilitat que esperàvem, però pel camí perd els pantalons i li cremen una mica el cul mentre li busquen la desapareguda cua. Tot i així és interessant perquè és la primera (i l'última) vegada que el protagonista s'enfronta directament a la banda d'en Pilaf, ja que en el seu primer encontre fugien d'ell en transformar-se en simi gegant.

Superat aquest tràmit toca complir la promesa feta al seu nou amic i després de recollir-lo a les instal·lacions de la Baba fan cap a la Terra Sagrada i invoquen el drac Shenron, que apareix per segona vegada a la col·lecció i fa ressuscitar en Bora en el que és la primera resurrecció de Bola de Drac, precisament d'un personatge que havia estat víctima del primer assassinat que vam veure.

I ara sí, el Follet Tortuga explica als seus alumnes que el Gran Torneig de les Arts Marcials passa a celebrar-se cada 3 anys i que falten precisament 3 anys per al proper, que serà el 22è. Continuarà ensenyant en Krilín, acollirà en Yamcha com a alumne i graduarà en Goku, a qui encarrega que viatgi pel món i es faci més fort. A l'anime ens empassàvem uns quants episodis de farciment, on a més coneixíem en Ten Shin Han i en Chaos, que es dedicaven a estafar camperols, però al manga el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials comença en poques pàgines amb el corresponent salt temporal de 3 anys.

La fase preliminar és solventada amb facilitat pels nostres amics (Goku, Krilín, Yamcha i Jackie Chun), que es tornen a classificar per a la fase final davant del públic amb l'única amenaça del Rei Xapa, que és un personatge aparentment temible que en Goku venç sense despentinar-se a la fase prèvia, però el millor és, com sempre, el que passa després: els alumnes del Follet Tortuga i el mateix Follet Tortuga disfressat s'hauran d'enfrontar als dos alumnes del gran rival del mestre Mutenroshi, en Turi Sennin, que responen als noms de Ten Shin Han i Xaos. 

Els emparellaments dels quarts de final són producte dels poders psíquics d'aquest últim, i són excel·lents per al bé del lector: en el primer combat tenim l'enfrontament entre en Ten Shin Han i en Yamcha, que disputa el que probablement és l'únic combat en què no fa el ridícul. No el guanya, però per primera vegada aconsegueix el nostre respecte i també executa el kamehame-ha.

La resolució del combat per part del llavors malvat Ten Shin Han també quedarà a la nostra memòria per l'esgarrifós trencament de cama que pateix en Yamcha, per sort ja inconscient, un exemple més de la crueltat d'algunes escenes de Bola de Drac, que començaria a agafar un to cada cop més fosc i violent amb moments de gran impacte com el que viurem quan acabi aquest Gran Torneig de les Arts Marcials. 

Però no ens avancem als esdeveniments, perquè si aquest volum m'ha fet gaudir ara n'arribaran dos més on les arts marcials de competició seran les protagonistes i això, per a mi, és garantia de diversió.