Menú

diumenge, 10 de febrer del 2013

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 8

M'acabareu dient que sóc un pesat, però repetiré que les parts que més m'agraden de Bola de Drac són les que contenen algun Gran Torneig de les Arts Marcials, i si el volum en qüestió té dues competicions d'aquesta mena, ja podeu pujar-hi de peus: serà un dels meus preferits. 

És el que passa amb la 8a entrega de l'edició definitiva de Bola de Drac, que superada la saga de la Cinta Vermella (com ja vaig explicar la que menys m'agrada de tota l'obra) ens presenta un petit torneig que té com a premi l'endevinació per part de la Baba la Vident de la ubicació de la darrera bola de drac que en Goku i companyia estan buscant i que no apareix al radar.


L'últim combat de l'esmentat torneig és el més interessant de tots (no ens enganyem: els quatre anteriors eren de pa sucat amb oli i tenien un caire més aviat humorístic), perquè ofereix arts marcials de debò i una sorpresa (que si es coneix la història ja no ho és pas, és clar) com és la identitat de l'emmascarat que s'enfronta a en Goku: es tracta del seu avi, en Son Gohan, que ha tornat del regne dels morts amb el permís especial d'un dia que tornarem a veure més endavant, cap al final de la història, quan en Goku en faci ús. 

D'altra banda això m'ha fet pensar en un error de guió que no vaig recollir en el meu repàs a les incongruències de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama, i és que se suposa que només en casos molt especials i comptats els morts conserven la seva forma i no es transformen en la mena de nuvolets que veurem quan en Goku mori per primera vegada, però què va fer en Son Gohan per tal de merèixer aquest tracta especial? No se'ns explicarà mai. El que sí que sabem és que en Goku plora emocionat en retrobar-se amb el seu avi i que, per voluntat del propi Son Gohan, que diu que ja està bé a l'Altre Món, continua amb el seu pla de ressuscitar el pare de l'Upah.


Abans de fer-ho, però, haurà de trobar l'última bola de drac, i segons la visió de la Baba la té un vell conegut dels lectors, en Pilaf, que no sortia des de la primera saga de Bola de Drac. Continua tan patètic com sempre i amb dos ajudants que encara fan més pena, però aquesta vegada es pensa que ho aconseguirà: ha espiat en Goku durant el combat i s'ha assabentat del seu punt feble, una cua que el seu avi li arrenca per tal d'eliminar-li aquest gran taló d'Aquil·les, cosa que incomprensiblement en Pilaf no arriba a veure (potser apaga la càmera espia abans, vés a saber). 

En Goku venç el ridícul trio amb la facilitat que esperàvem, però pel camí perd els pantalons i li cremen una mica el cul mentre li busquen la desapareguda cua. Tot i així és interessant perquè és la primera (i l'última) vegada que el protagonista s'enfronta directament a la banda d'en Pilaf, ja que en el seu primer encontre fugien d'ell en transformar-se en simi gegant.


Superat aquest tràmit toca complir la promesa feta al seu nou amic i després de recollir-lo a les instal·lacions de la Baba fan cap a la Terra Sagrada i invoquen el drac Shenron, que apareix per segona vegada a la col·lecció i fa ressuscitar en Bora en el que és la primera resurrecció de Bola de Drac, precisament d'un personatge que havia estat víctima del primer assassinat que vam veure.

I ara sí, el Follet Tortuga explica als seus alumnes que el Gran Torneig de les Arts Marcials passa a celebrar-se cada 3 anys i que falten precisament 3 anys per al proper, que serà el 22è. Continuarà ensenyant en Krilín, acollirà en Yamcha com a alumne i graduarà en Goku, a qui encarrega que viatgi pel món i es faci més fort. A l'anime ens empassàvem uns quants episodis de farciment, on a més coneixíem en Ten Shin Han i en Chaos, que es dedicaven a estafar camperols, però al manga el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials comença en poques pàgines amb el corresponent salt temporal de 3 anys.


La fase preliminar és solventada amb facilitat pels nostres amics (Goku, Krilín, Yamcha i Jackie Chun), que es tornen a classificar per a la fase final davant del públic amb l'única amenaça del Rei Xapa, que és un personatge aparentment temible que en Goku venç sense despentinar-se a la fase prèvia, però el millor és, com sempre, el que passa després: els alumnes del Follet Tortuga i el mateix Follet Tortuga disfressat s'hauran d'enfrontar als dos alumnes del gran rival del mestre Mutenroshi, en Turi Sennin, que responen als noms de Ten Shin Han i Xaos

Els emparellaments dels quarts de final són producte dels poders psíquics d'aquest últim, i són excel·lents per al bé del lector: en el primer combat tenim l'enfrontament entre en Ten Shin Han i en Yamcha, que disputa el que probablement és l'únic combat en què no fa el ridícul. No el guanya, però per primera vegada aconsegueix el nostre respecte i també executa el kamehame-ha.


La resolució del combat per part del llavors malvat Ten Shin Han també quedarà a la nostra memòria per l'esgarrifós trencament de cama que pateix en Yamcha, per sort ja inconscient, un exemple més de la crueltat d'algunes escenes de Bola de Drac, que començaria a agafar un to cada cop més fosc i violent amb moments de gran impacte com el que viurem quan acabi aquest Gran Torneig de les Arts Marcials. 

Però no ens avancem als esdeveniments, perquè si aquest volum m'ha fet gaudir ara n'arribaran dos més on les arts marcials de competició seran les protagonistes i això, per a mi, és garantia de diversió. 

4 comentaris:

  1. Doncs si el trencament de la cama d'en Yamcha per part d'en Ten Shin Han va ser especialment cruel.
    Això em porta a comentar, també ho podria comentar en toms més avançats és el fet que molta gent que coneix només Bola de drac principalment per l'anime, rebutja DBZ per la l'excés de violencia que hi ha o el to més madur que es presenta. Però sembla que no se'n recordin que és a partir d'aquest torneig i amb la següent saga que és posen els fonaments "violents" del que serà doncs el que és es coneix a l'anime com a DBZ.

    Sabent que ets força meticulós amb les traduccions, és curiós que no hagis comentat la traducció passada pel cul del nom mestre d'en Ten Shin Han i en Chaoz: Turí Sennin!!!! Valgue'm Déu!!!! Essent el terme japonès Tsuru Sennin, la lògica és traduir-ho com a Follet Grua, seguint l'exemple Kame Sennin / Follet Tortuga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó: fa una mica de mal a la vista. Estic a favor de respectar els noms originals i no m'agrada massa que s'adaptin les grafies, com per exemple en el cas d'en Xaos i en Iamxa, que jo anomeno Chaos i Yamcha, més propers a la pronunciació original i a la transcripció oficial.

      En canvi Turi Sennín ni tan sols és correcte, perquè en japonès el so "tu" no existeix, ells fan "tsu", i no és el mateix que acabi en "ri" que en "ru". Un desastre, vaja. Per a fer això, millor deixar-ho com a la tele: Follet Grua, o fins i tot em sona haver sentit "Crane".

      I sí, com bé dius i també vaig apuntar és a partir d'ara que a Bola de Drac hi comença a haver violència de la que alarma les torracollons de les AMPA.

      Elimina
  2. Això de que Son Gohan (avi) no es transformi en nuvolet al morir té una senzilla explicació: és personatge d'importància o conegut de protagonistes? Llavors no es transformarà en nuvolet xD. No el coneix ni déu? Llavors si toca ser un nuvolet xD. Deixant de banda la conya, òbviament és una d'aquestes incongruències que s'han d'utilitzar de tant en tant per donar-li gràcia a una història quan no et fixes o no pots trobar cap explicació raonable.

    Salut!

    P.D.: Aprofito per demanar-te una qüestió sobre aquesta edició. Hi ha més diferències entre la versió catalana i la castellana deixant de banda el llenguatge (i tot lo associat tipus respectar noms i tal)? Em refereixo a preu (que no crec, però amb Naruto i Bleach així és o era), canvis d'estil, extres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí sí, de fet ja vaig dedicar unes quantes entrades a les incongruències de Bola de Drac. XD

      Per altra banda, les edicions en català i castellà són idèntiques, fins i tot en el preu.

      Que en la resta de còmics en català (sempre de Glénat) tinguéssim "avantatge" es deu al fet que, aprofitant que la llicència sortia més barata si ja es tenia en castellà, Glénat va voler impulsar el manga en català amb l'atractiu del preu, però Planeta no va fer mai cap moviment d'aquesta mena.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails