Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 16

Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.

Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.

La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.

Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.

Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.

Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.

A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.

Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.

Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.

Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.

A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.

Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada. 

Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix. 

24 de juny

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 15

A hores d'ara ja se sap que EDT ens ha estat prenent el pèl amb els suposats endarreriments del volum 20 de Cinturó Negre i que en realitat la col·lecció ha estat cancel·lada per les seves pèssimes vendes. M'entristeix la situació, em decep el poc seguiment per part del públic i m'emprenyen les maneres de l'editorial, que només ho ha reconegut després de moltes preguntes dels lectors, a través d'un comentari de Facebook, com qui no vol la cosa.

Però el cas és que encara hi ha 5 volums que no he ressenyat i en comptes de fer-ho de 3 en 3 com fins ara ho canviaré per ressenyes individuals, començant avui per la del volum 15, amb la idea d'escurçar una mica el temps que passarà entre la darrera ressenya i la continuació de la història quan l'edició italiana, estrenada aquest gener, arribi on ens haurem quedat amb el volum 19, l'últim en català.

El que tenim en aquest 15è volum és un altre campionat de judo, però per tal de no repetir-se gaire el mestre Urasawa ens porta al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989, esdeveniment que va tenir lloc a la realitat i que ens situa en el temps, també.

Aquest cop, però, dedica més pàgines que altres vegades als problemes personals dels protagonistes, i és que la Ginger continua més amoïnada pels pals a les rodes que el seu avi posa a la seva carrera professional que no pas pel judo en si.

I encara sort que la Fujiko, malgrat que va quedar segona al Campionat Nacional, és convidada per la selecció japonesa com a membre suplent i pot viatjar amb ella, perquè totes dues aprofiten el temps lliure per tal de fer turisme i compres per Belgrad, capital de la llavors Iugoslàvia i actual Sèrbia.

Tot plegat distreu la Ginger una mica, però els combats de judo continuen a la seva agenda i els haurà de disputar, amb més pressió que mai perquè no deixa de ser una estrella de nivell mundial. Això sí, aquest cop participarà a la categoria de menys de 48 kg., ja que ha de renunciar a l'absoluta perquè es disputa el mateix dia, i el seleccionador es passa el mundial rumiant qui representarà el País del Sol Naixent en aquesta categoria, la més vistosa.

El mundial, com és natural, ens permet retrobar-nos amb vells coneguts com la Jodie Rockwell, ja recuperada del tot, que supera no pas sense problemes el campionat en la seva categoria. Aquest cop no s'encreua amb la temible Teleshikova, que l'havia lesionat en els dos combats que el destí els havia fet disputar en el passat, perquè la soviètica es concentra en la categoria absoluta pensant que hi podrà lluitar amb la Ginger.

Una Ginger que, sorprenentment, està passant els seus combats pels pèls, sense aconseguir guanyar-ne cap per ippon, de manera que us podeu imaginar com es posa el seu avi quan és testimoni de la baixa forma de la campiona japonesa.

La protagonista té el cap en una altra banda, i aquest cop no és per la recerca de feina o les discussions amb el seu avi. No ens ho diu mai explícitament, però el que li passa és que troba a faltar en Matsuda.

Ell, per problemes familiars, no ha viatjat a Iugoslàvia representant el diari Every Sport, però la seva companya, la fotògrafa Kuniko, no explica la seva absència de la mateixa manera i fa creure a la Ginger que el periodista ja no està interessat en ella.

Tot i així, superat el tràmit familiar, en Matsuda decideix viatjar a Europa pel seu compte i anar a veure què fa la noia que estima, però diverses circumstàncies d'allò més desafortunades retarden el retrobament d'aquest parell i entristeixen l'enganyada Ginger.

Com no podia ser d'una altra manera en un manga, el fet que la Fujiko viatgi no és gratuït i totes les pistes que l'autor va deixant, sense amagar-les gaire, esdevenen una realitat que representa que és sorprenent: la cinturó blanc lluitarà a la categoria absoluta després que cap de les altres noies, per diferents motius, ho pugui fer.

I de moment, pel que hem vist al volum 15, la Llargaruda va tirant a empentes i rodolons i és l'última esperança, juntament amb la Ginger, d'aconseguir alguna medalla d'or per al Japó. Veurem què passa a la propera entrega.