Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 15

A hores d'ara ja se sap que EDT ens ha estat prenent el pèl amb els suposats endarreriments del volum 20 de Cinturó Negre i que en realitat la col·lecció ha estat cancel·lada per les seves pèssimes vendes. M'entristeix la situació, em decep el poc seguiment per part del públic i m'emprenyen les maneres de l'editorial, que només ho ha reconegut després de moltes preguntes dels lectors, a través d'un comentari de Facebook, com qui no vol la cosa.

Però el cas és que encara hi ha 5 volums que no he ressenyat i en comptes de fer-ho de 3 en 3 com fins ara ho canviaré per ressenyes individuals, començant avui per la del volum 15, amb la idea d'escurçar una mica el temps que passarà entre la darrera ressenya i la continuació de la història quan l'edició italiana, estrenada aquest gener, arribi on ens haurem quedat amb el volum 19, l'últim en català.

El que tenim en aquest 15è volum és un altre campionat de judo, però per tal de no repetir-se gaire el mestre Urasawa ens porta al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989, esdeveniment que va tenir lloc a la realitat i que ens situa en el temps, també.

Aquest cop, però, dedica més pàgines que altres vegades als problemes personals dels protagonistes, i és que la Ginger continua més amoïnada pels pals a les rodes que el seu avi posa a la seva carrera professional que no pas pel judo en si.

I encara sort que la Fujiko, malgrat que va quedar segona al Campionat Nacional, és convidada per la selecció japonesa com a membre suplent i pot viatjar amb ella, perquè totes dues aprofiten el temps lliure per tal de fer turisme i compres per Belgrad, capital de la llavors Iugoslàvia i actual Sèrbia.

Tot plegat distreu la Ginger una mica, però els combats de judo continuen a la seva agenda i els haurà de disputar, amb més pressió que mai perquè no deixa de ser una estrella de nivell mundial. Això sí, aquest cop participarà a la categoria de menys de 48 kg., ja que ha de renunciar a l'absoluta perquè es disputa el mateix dia, i el seleccionador es passa el mundial rumiant qui representarà el País del Sol Naixent en aquesta categoria, la més vistosa.

El mundial, com és natural, ens permet retrobar-nos amb vells coneguts com la Jodie Rockwell, ja recuperada del tot, que supera no pas sense problemes el campionat en la seva categoria. Aquest cop no s'encreua amb la temible Teleshikova, que l'havia lesionat en els dos combats que el destí els havia fet disputar en el passat, perquè la soviètica es concentra en la categoria absoluta pensant que hi podrà lluitar amb la Ginger.

Una Ginger que, sorprenentment, està passant els seus combats pels pèls, sense aconseguir guanyar-ne cap per ippon, de manera que us podeu imaginar com es posa el seu avi quan és testimoni de la baixa forma de la campiona japonesa.

La protagonista té el cap en una altra banda, i aquest cop no és per la recerca de feina o les discussions amb el seu avi. No ens ho diu mai explícitament, però el que li passa és que troba a faltar en Matsuda.

Ell, per problemes familiars, no ha viatjat a Iugoslàvia representant el diari Every Sport, però la seva companya, la fotògrafa Kuniko, no explica la seva absència de la mateixa manera i fa creure a la Ginger que el periodista ja no està interessat en ella.

Tot i així, superat el tràmit familiar, en Matsuda decideix viatjar a Europa pel seu compte i anar a veure què fa la noia que estima, però diverses circumstàncies d'allò més desafortunades retarden el retrobament d'aquest parell i entristeixen l'enganyada Ginger.

Com no podia ser d'una altra manera en un manga, el fet que la Fujiko viatgi no és gratuït i totes les pistes que l'autor va deixant, sense amagar-les gaire, esdevenen una realitat que representa que és sorprenent: la cinturó blanc lluitarà a la categoria absoluta després que cap de les altres noies, per diferents motius, ho pugui fer.

I de moment, pel que hem vist al volum 15, la Llargaruda va tirant a empentes i rodolons i és l'última esperança, juntament amb la Ginger, d'aconseguir alguna medalla d'or per al Japó. Veurem què passa a la propera entrega.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.