Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.