Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 19

Durant el recent XIX Saló del Manga de Barcelona l'editorial EDT, a través del seu número 2, Fèlix Sabaté, va donar una noticia (no per iniciativa pròpia, però, sinó com a resposta a la pregunta d'un assistent a la presentació de novetats) que a molts ens va alegrar la setmana i, per què no, el final d'any: Cinturó Negre continuarà, al contrari del que s'havia dit fa uns mesos.

Com a mínim Sabaté va assegurar que el volum 20 arribarà per Nadal (encara que l'altre dia vaig ser a l'outlet d'EDT i en Joan Navarro, el número u de l'editorial, va dir que al final no hi seran a temps), després de més d'un any d'aturada, i que la intenció d'EDT és publicar la resta de toms a un ritme aproximadament trimestral.

Siguem prudents, perquè els anuncis d'aquesta editorial s'han esfumat al vent més d'una vegada (sense anar més lluny, abans de dir que s'aturava la col·lecció EDT va anunciar que passava de ritme semestral a trimestral), però sembla bastant segur que com a mínim un volum més sí que el podrem llegir en català. Il·lusionat per aquesta notícia he llegit i ara ressenyaré l'última entrega que tinc de les aventures de la Ginger.

Si al volum 18 hi vèiem sobretot escenes de la vida personal i laboral dels personatges, en aquest tornem a tenir arts marcials a dojo (broma intencionada), perquè arriba una nova edició del Campionat Nacional Femení de Judo. 

Teníem la Ginger a Hokkaidô en un viatge de negocis, però gràcies al senyor Hagoromo i a en Matsuda va arribar a temps per al seu primer combat, i aquí continua superant etapes en un torneig on també ha tornat la Sayaka Hon'ami, que se'ns recorda que entre unes coses i les altres (primer una lesió, després un empat amb la Fujiko a la Copa Ajisai per equips i finalment una absència de 10 mesos de la competició oficial) fins ara només s'ha enfrontat una vegada a la protagonista i aquest cop, si tot va bé i les dues arriben a semifinals, es trobaran per segona vegada sobre un tatami.

L'altra vegada la Ginger va guanyar amb una facilitat extrema, però després de diversos fracassos la senyoreta de la família Hon'ami —que casualment posseeix l'empresa rival d'aquella on treballa la Ginger, la Tsurukame Travel— s'ha estat entrenant en secret amb en Kojirô Inokuma, el pare de la protagonista, com sabem des del volum 13.

El fruit es veu a la semifinal del campionat, un combat esperadíssim en què la Ginger torna a guanyar per ippon seoi, però fins que no arriba a aquest punt les passa més magres del que esperava i, per primera vegada contra la Sayaka, es veu obligada a posar-s'hi de debò. El pare de la Ginger, mentrestant, s'ho mira des d'una televisió, decebut.

No recordo com anava la resta de la història, cosa que m'ha permès seguir els combats amb l'emoció que proporciona la incertesa, però era d'esperar que la Ginger superés aquesta semifinal, ja que si ho feia segurament s'enfrontaria a la Fujiko, la seva millor amiga, en una hipotètica final.

Un combat així era una oportunitat que evidentment el mestre Naoki Urasawa havia d'aprofitar i efectivament arribem a veure'l, després que la Llargaruda superi —amb un gran esforç i aplicant-hi una força de voluntat que acaba tenint més pes que l'encara reduïda tècnica que té— la Yuki Tôdô, amb qui havia perdut l'última vegada que es van trobar, a la seva semifinal.

I sí, tenim final entre la Ginger i la Fujiko, les grans amigues. Cap sorpresa aquí: guanya la Ginger amb un ippon seoi fàcil, però la Fujiko s'ha esforçat tant des que va començar a practicar el judo no fa gaire amb en Jigorô (i ara a la Universitat Saikai, on el vell volia que es matriculés la Ginger) que la seva amiga en comptes de donar-li peixet l'honora tractant-la com una rival de debò i enllesteix el combat de la millor manera. 

El més important és que totes dues han arribat al cim del judo femení japonès, i això és gratificant per als lectors, encara que no arribi al nivell de memorabilitat que el combat entre en Goku i en Krilín al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials a Bola de Drac.

Per altra banda, per més que en Jigorô desitgi la derrota de la seva néta per tal de poder-la obligar a deixar la feina i concentrar-se en el judo, la protagonista s'endú un nou títol, continua invicta i a sobre el senyor Hagoromo conserva la feina: després d'iniciar unes negociacions on la presència de la noia era essencial i que de sobte marxés cap a Tòquio a disputar el campionat, tot apuntava a que la Tsurukame no podria robar-li el client a la Hon'ami i en Hagoromo se n'aniria al carrer. 

En canvi, quan el grup d'homes de negocis segueix els combats de la Ginger amb emoció "l'ofensa" queda oblidada, i quan es corona campiona l'alegria arriba a uns nivells que fan que el bon home passi de dropo inútil a aconseguir el millor contracte de la història de la companyia (o com a mínim sembla que ho sigui).

No hi haurà canvis en l'apartat laboral, però a la vida amorosa de la Ginger sembla que es produirà un gir que l'allunyarà d'en Kazamatsuri: la protagonista torna a veure amb simpatia en Matsuda i li fa una visita a domicili, amoïnada per la lesió que es va fer quan l'acompanyava al Nippon Budôkan, que acaba amb una sèrie de situacions d'aquelles que fan envermellir els japonesos i que només poden protagonitzar personatges que s'agraden mútuament. 

Com no podia ser d'una altra manera, però —atès que som al volum 19 d'un total de 29—, la cosa s'acaba espatllant amb l'arribada de la Kuniko, que s'autoconvida i fa pensar a la Ginger que, efectivament, és la xicota del periodista. I ell es desespera. 

Acaba així el que fins ara pensàvem que seria el darrer volum de Cinturó Negre en català, però malgrat l'espera que haurem hagut de suportar, fins i tot si el vam llegir quan va sortir l'octubre de 2012 (que no és el meu cas) no hauria passat res, ja que hi tenim el campionat sencer i no ens deixa amb un cliffhanger. Amb ganes de llegir el 20 evidentment que sí, sobretot tenint en compte el que està costant que tiri endavant la col·lecció.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 17

Sabent que Cinturó Negre no continuarà en català més enllà del volum 19, cada cop em resulta més dolorós llegir els volums que tinc pendents, però hem de tirar endavant i avui toca parlar del que es pot veure a la 17a entrega d'aquesta obra de l'aclamat Naoki Urasawa que, diuen, no agradava al seu propi autor (de fet, sempre s'ha negat a que s'edités a l'estranger, i només ha fet les excepcions del català i recentment l'italià), però que no es pot negar que és bona i enganxa.

A més, per als que en vam veure la sèrie animada té aquell plus de nostàlgia que per desgràcia no ha atret prou gent com per fer econòmicament viable la continuació i finalització de la seva versió en paper, més enllà de les males maneres amb què EDT en va anunciar la paralització. En fi, som-hi.

Deixàvem la Ginger, al volum anterior, amb l'enèsim desafiament del seu avi Jigorô: podrà treballar on li vingui de gust i estalviar-se anar a la Universitat Saikai si amb l'equip de judo de la seva universitat actual venç en un torneig un equip triat per ell. Altrament ho haurà de deixar córrer i seguir el programa que el seu avi ha dissenyat per tal de fer-la guanyadora de la medalla d'or a Barcelona'92.

L'equip en qüestió és el de la Universitat Seine de París, entrenat pel mestre Pornalève, que ja havia sortit fa uns quants volums. Entre les integrants del grup no hi ha cap supercampiona, però totes són joves promeses del judo francès i sobretot tenen pinta de tenir molta més força que cap de les membres de la Mitsuba, que només de veure amb qui s'hauran d'enfrontar ja comencen a tremolar.

No és la primera vegada que les protagonistes s'han d'enfrontar a equips netament superiors, i van guanyar la Copa Ajisai gràcies a una combinació de força de voluntat, sort del principiant i la presència de la Ginger, que enllestia els combats més difícils i aplanava el camí de les seves companyes, però aquest cop el combat té un format diferent. L'equip guanyador es decidirà per punts, de manera que cadascuna de les lluitadores disputarà un sol combat i per tal de guanyar caldrà aconseguir tres victòries.

La de la Ginger era més que previsible, i s'endú per a la Mitsuba el primer dels 3 punts necessaris, però com que només podrà tornar a entrar al tatami en cas que hi hagi empat a punts i calgui un combat de desempa, en principi ja l'hem vist prou i seran les altres quatre noies, molt limitades amb l'excepció de la Fujiko Itô, les que hauran de fer tot el que puguin.

La derrota de la Nanda, que havíem vist guanyar alguns combats tot imaginant que s'enfrontava a qualsevol dels molts xicots que l'han deixat plantada al llarg de la seva vida, posa el panorama molt lleig per a l'equip de la Ginger, i la cosa encara empitjora més.

Per molt que s'hi esforci, i s'ha de dir que fa un paper més que considerable, l'entranyable Kyon no aconsegueix endur-se la victòria al seu combat i deixa el marcador, momentàniament, en 1-2 a favor de la Seine. 

Contra tot pronòstic, però, la Yoshinagawa derrota la seva contrincant tot deixant-s'hi la pell i posa el marcador en un emocionant 2-2, de manera que només falta la final, que ho decidirà tot i que disputarà la Fujiko.

Però la pressió per la victòria i la preocupació pel futur de la Ginger són molt grans, i la Llargaruda es queda tota encarcarada per culpa d'això i dels crits d'ànim del públic, contraproduents sense que els espectadors ho sàpiguen. L'equip espera, només, que aconsegueixi empatar i que sigui la protagonista la que desfaci l'empat a punts.

En Jigorô ho tenia previst, ja es frega les mans juntament amb el senyor Yûtenji, de la Saikai, i ha convocat una colla de periodistes perquè té previst que recullin les declaracions de la Ginger després del combat, unes declaracions que si tot va com ell ha planejat anunciaran que es matricula a la Saikai. La determinació de la Fujiko, però, acaba fent sortir la minúscula part bondadosa del vell i li dóna el consell que necessita per tal de guanyar el combat, cosa que aconsegueix. 

Els plans de l'avi se n'han anat en orris un cop més, però encara té un as a la màniga. Mentrestant, un Matsuda que ha vist com durant tot el combat en Kazamatsuri li passava la mà per la cara i el feia quedar, un cop més, com un simple periodista interessat en la Ginger des d'un punt de vista professional, intenta reconciliar-se amb la noia que estima.

Però no és res més que nou intent frustrat, aquest cop interromput per l'aparirició, a les pantalles d'una botiga d'electrodomèstics, de l'enyorada Sayaka Hon'ami —sí, l'as a la màniga—, que torna i promet emoció en els propers volums.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 16

Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.

Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.

La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.

Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.

Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.

Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.

A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.

Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.

Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.

Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.

A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.

Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada. 

Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix. 

24 de juny

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 15

A hores d'ara ja se sap que EDT ens ha estat prenent el pèl amb els suposats endarreriments del volum 20 de Cinturó Negre i que en realitat la col·lecció ha estat cancel·lada per les seves pèssimes vendes. M'entristeix la situació, em decep el poc seguiment per part del públic i m'emprenyen les maneres de l'editorial, que només ho ha reconegut després de moltes preguntes dels lectors, a través d'un comentari de Facebook, com qui no vol la cosa.

Però el cas és que encara hi ha 5 volums que no he ressenyat i en comptes de fer-ho de 3 en 3 com fins ara ho canviaré per ressenyes individuals, començant avui per la del volum 15, amb la idea d'escurçar una mica el temps que passarà entre la darrera ressenya i la continuació de la història quan l'edició italiana, estrenada aquest gener, arribi on ens haurem quedat amb el volum 19, l'últim en català.

El que tenim en aquest 15è volum és un altre campionat de judo, però per tal de no repetir-se gaire el mestre Urasawa ens porta al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989, esdeveniment que va tenir lloc a la realitat i que ens situa en el temps, també.

Aquest cop, però, dedica més pàgines que altres vegades als problemes personals dels protagonistes, i és que la Ginger continua més amoïnada pels pals a les rodes que el seu avi posa a la seva carrera professional que no pas pel judo en si.

I encara sort que la Fujiko, malgrat que va quedar segona al Campionat Nacional, és convidada per la selecció japonesa com a membre suplent i pot viatjar amb ella, perquè totes dues aprofiten el temps lliure per tal de fer turisme i compres per Belgrad, capital de la llavors Iugoslàvia i actual Sèrbia.

Tot plegat distreu la Ginger una mica, però els combats de judo continuen a la seva agenda i els haurà de disputar, amb més pressió que mai perquè no deixa de ser una estrella de nivell mundial. Això sí, aquest cop participarà a la categoria de menys de 48 kg., ja que ha de renunciar a l'absoluta perquè es disputa el mateix dia, i el seleccionador es passa el mundial rumiant qui representarà el País del Sol Naixent en aquesta categoria, la més vistosa.

El mundial, com és natural, ens permet retrobar-nos amb vells coneguts com la Jodie Rockwell, ja recuperada del tot, que supera no pas sense problemes el campionat en la seva categoria. Aquest cop no s'encreua amb la temible Teleshikova, que l'havia lesionat en els dos combats que el destí els havia fet disputar en el passat, perquè la soviètica es concentra en la categoria absoluta pensant que hi podrà lluitar amb la Ginger.

Una Ginger que, sorprenentment, està passant els seus combats pels pèls, sense aconseguir guanyar-ne cap per ippon, de manera que us podeu imaginar com es posa el seu avi quan és testimoni de la baixa forma de la campiona japonesa.

La protagonista té el cap en una altra banda, i aquest cop no és per la recerca de feina o les discussions amb el seu avi. No ens ho diu mai explícitament, però el que li passa és que troba a faltar en Matsuda.

Ell, per problemes familiars, no ha viatjat a Iugoslàvia representant el diari Every Sport, però la seva companya, la fotògrafa Kuniko, no explica la seva absència de la mateixa manera i fa creure a la Ginger que el periodista ja no està interessat en ella.

Tot i així, superat el tràmit familiar, en Matsuda decideix viatjar a Europa pel seu compte i anar a veure què fa la noia que estima, però diverses circumstàncies d'allò més desafortunades retarden el retrobament d'aquest parell i entristeixen l'enganyada Ginger.

Com no podia ser d'una altra manera en un manga, el fet que la Fujiko viatgi no és gratuït i totes les pistes que l'autor va deixant, sense amagar-les gaire, esdevenen una realitat que representa que és sorprenent: la cinturó blanc lluitarà a la categoria absoluta després que cap de les altres noies, per diferents motius, ho pugui fer.

I de moment, pel que hem vist al volum 15, la Llargaruda va tirant a empentes i rodolons i és l'última esperança, juntament amb la Ginger, d'aconseguir alguna medalla d'or per al Japó. Veurem què passa a la propera entrega.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 6 a 8

Ara que m'adono que estic llegint Cinturó Negre a un ritme superior al que esperava, he pensat que seria millor fer les ressenyes dels seus volums, de moment, de tres en tres, i és per això que avui parlaré d'allò que he pogut llegir als toms 6, 7 i 8 d'aquesta obra de Naoki Urasawa. 

El 6è torna a ser, per primer cop en força temps, un volum amb relativament poc judo, però tot i així força interessant. Hi coneixem la irritant Kuniko Kaga, la nova fotògrafa que han assignat a en Matsuda i que des del primer moment s'autoproclama la seva xicota. 

Ell sap que no ho és, però als ulls dels altres sí que és la parella del periodista, i la Ginger ho veu de la mateixa manera. El que no s'imaginava és que això seria un problema per a ella, que en teoria està enamorada d'en Kazamatsuri, que al seu torn sembla enamorat de la Ginger però es dedica a anar-se'n al llit amb altres noies, com demostra alguna escena d'aquest volum que ens fa adonar-nos del motiu pel qual aquest manga és un seinen (manga per a adults). 

És una de les coses que posen la protagonista en tensió, i és que entre això, l'anunci oficial del prometatge d'en Kazamatsuri (sense que ell hi estigui d'acord) i la Sayaka, i les males arts del seu avi per tal d'obligar-la a continuar practicant el judo i entrar a la universitat que ell li ha triat, veiem com la Ginger ho passa força malament en aquest volum.

Tot i així, i no sense la ajuda de la seva mare, aconsegueix arribar a un acord amb el seu avi, que consisteix en entrar (si el sabotatge del seu avi no ho impedeix) a la universitat femenina Mitsuba sempre i quan no disminueixi ni un minut el temps diari dedicat a l'entrenament i participi als tornejos que en Jigorô li va dient.

Em vaig equivocar en interpretar que, al volum anterior, la Ginger tornava a sentir ganes de practicar el judo per tal de "venjar" la Jodie i tornar-hi a lluitar. I certament ho semblava, però aquí torna a mostrar interès només per aconseguir la desitjada vida anònima de qualsevol altra noia. 

Per tant, de judo en veiem més aviat poc: a banda d'un petit torneig on el seu avi la fa participar a canvi de deixar-li fer l'examen d'accés a la Mitsuba, i on per cert demostra que la seva gelosia doble la distreu, tenim un moment memorable en què accedeix a fer un combat amb en Hanazono, que l'hi demana com qui demana per sortir a algú, just abans de la cerimònia de graduació de l'institut. 

Al volum 7 comença la vida universitària de la Ginger i la sensació que hi ha més aviat poc judo és encara més gran, però per altra banda l'interès rau en coses com ara l'arribada de la Fujiko Itô, la "Llargaruda", amb qui la protagonista fa amistat en començar la seva nova etapa educativa.

Un personatge maldestre, poc agraciat, que aporta un toc d'humor però que també mostra els seus traumes, en concret el de no haver pogut desenvolupar una carrera com a ballarina a causa de l'estirada que va fer poc abans, i que per la seva manera de ser esdevé un d'aquells personatges (la vida real n'està plena) que al principi se'ns enganxen i ens resulten una mica incòmodes però als quals acabem agafant afecte.

(Perdoneu la qualitat de la imatge, però a partir d'ara no crec que en trobi més de netes i blanquetes, perquè els únics scans que circulen per internet són aquests) La vida universitària també implica anar a festes, a la discoteca (terreny fins ara vedat a la Ginger) i els perills de tot plegat, que ella resol com sempre, de manera que la seva vida tranquil·la i en intimitat trontolla.

Tornem breument a una imatge bona perquè aquí tenim l'encontre entre una Ginger que vol treballar per tal de pagar-se la roba i les festes i un Jigorô que no entén com la seva néta pot no invertir aquest temps lliure en entrenar més de cara als Jocs Olímpics de Seül als quals vol que participi, un moment certament divertit.

Parlant d'escenes humorístiques també veurem com continuen els gags sobre els atributs físics de la Kuniko, presentada al volum anterior, i on normalment està implicat l'avi de la Ginger, un personatge divertit a banda de torracollons, i que dedica el setè número de la col·lecció a intentar que la seva néta participi al Campionat Nacional de Judo, però també a convèncer el president del Comitè Olímpic Internacional per tal que inclogui la categoria absoluta al judo de les properes Olimpíades.

Aquest senyor, en aquella època, era en Juan Antonio Samaranch (no li posaré el nom en català perquè no descansaria en pau, el feixista aquest), que aquí anomenen "Tamaranch" (a la versió en japonès pronunciat "Tamarantx", pronunciació que segurament també li hauria agradat) i resulta que és amic de la família Hon'ami. 

Es tracta de demostrar-li que una lluitadora de mida petita en pot vèncer una altra de més gran ("la flexibilitat conquerirà la duresa", diu el vell), i després de nombrosos intents, que comptaran amb en Kazamatsuri com a aliat, la gran ocasió és l'esmentat Campionat Nacional de Judo.

I és que la Ginger, després dels estímuls rebuts per totes bandes i la tossuderia del seu avi, acaba accedint a participar-hi moguda per les paraules de la Fujiko, que li recorda que té un talent que no pot desaprofitar quan altres persones han hagut de renunciar-hi per diversos motius, i ens dóna una recta final del volum on, ara sí, veiem judo del bo i preveiem una 8a entrega farcida d'aquest art marcial.

Cap sorpresa en el Campionat Nacional de Judo, que s'encamina a una final entre la Ginger i la Sayaka que no s'arriba a produir. Suposo que el mestre Urasawa no volia saturar-nos d'enfrontaments entre les dues lluitadores mentre la Sayaka no estigués prou madura, però si més no ens regala un moment d'impacte que és el que he compartit damunt d'aquest paràgraf i que té a veure amb el desenllaç del torneig.

En tot cas la competició aconsegueix el resultat que volien tant en Jigorô, com en Matsuda i en Kazamatsuri, i és que després d'impressionar el president del COI aquest decideix instaurar, per fi, la categoria absoluta de judo femení als Jocs Olímpics de Seül de 1988. Però l'equip japonès no hi durà només l'aspirant en la categoria general, sinó que també hi haurà altres lluitadores assignades segons el pes, i és gràcies a això que tant la Ginger com la Sayaka, a més de la ja coneguda Yuki Tôdô, hi poden anar en representació del seu país.

Cosa que, naturalment, no agrada gens a una senyoreta Hon'ami que només vol enfrontar-se a la Ginger i que d'aquesta manera no ho podrà fer, deixant de banda la humiliació que representa no haver estat ella l'escollida per a la categoria absoluta, on van les millors del món sense tenir en compte el seu pes.

Després d'unes breus escenes de vida universitària, ja no tan tranquil·la perquè la Ginger ha esdevingut molt famosa arreu del país, la protagonista accepta, sense gaire entusiasme, formar part d'aquest equip japonès (al cap i a la fi forma part de la promesa feta a la Fujiko, que l'anima amb una pancarta a l'aeroport, i a la Jodie Rockwell, a qui va prometre un combat com Déu mana), i se'n va cap a Seül.

Allà, a més, aprofita el temps lliure per tal de seguir la pista del seu pare, en Kojirô Inokuma, desaparegut fa anys i, segons alguns testimonis, vist a Seül, cosa que convenç la seva filla que hi és per tal d'observar els combats que disputa i donar-li forces. Mentre en segueix la petjada, però, topa amb una rival.

És la Teleshikova, la soviètica que va lesionar de gravetat la Jodie Rockwell, però tot i així la Ginger li parla amb l'amabilitat i la innocència que la caracteritzen per tal de preguntar-li si ha vist el seu pare. La seva resposta, desagradable i irrespectuosa, fa enfadar la Ginger, però ja es veuran les cares en un altre moment.

El cas és que en aquest volum comencen els combats de la XXIV Olimpíada i de moment l'acció se centra en els enfrontaments de la categoria de menys de 48 kg., la de la Sayaka, que troba una dura rival en la coreana Kim, ídol del país amfitrió dels Jocs, una situació agreujada per les distraccions que pateix.

I el cert és que sí, és una noia repel·lent i no ens cau gaire bé, però si intentem ficar-nos en la seva pell trobem raons per a la seva gelosia: mentre ella lluita per la medalla d'or, els mitjans de comunicació miren cap a la Ginger i la seva trobada amb les principals rivals de la seva categoria: les esmentades Rockwell i Teleshikova i la belga Belkens.

A més, els consells que l'honesta Ginger dóna a la seva rival en el judo i en l'amor són tan útils en el combat com molestos per a l'orgullosa nena rica, que assegura que se'n pot sortir sense ajuda. Per acabar, el volum ens deixa amb un gran cliffhanger, perquè la final no es resoldrà fins a la novena entrega.