dimecres, 12 de desembre de 2012

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 6 a 8

Ara que m'adono que estic llegint Cinturó Negre a un ritme superior al que esperava, he pensat que seria millor fer les ressenyes dels seus volums, de moment, de tres en tres, i és per això que avui parlaré d'allò que he pogut llegir als toms 6, 7 i 8 d'aquesta obra de Naoki Urasawa


El 6è torna a ser, per primer cop en força temps, un volum amb relativament poc judo, però tot i així força interessant. Hi coneixem la irritant Kuniko Kaga, la nova fotògrafa que han assignat a en Matsuda i que des del primer moment s'autoproclama la seva xicota

Ell sap que no ho és, però als ulls dels altres sí que és la parella del periodista, i la Ginger ho veu de la mateixa manera. El que no s'imaginava és que això seria un problema per a ella, que en teoria està enamorada d'en Kazamatsuri, que al seu torn sembla enamorat de la Ginger però es dedica a anar-se'n al llit amb altres noies, com demostra alguna escena d'aquest volum que ens fa adonar-nos del motiu pel qual aquest manga és un seinen (manga per a adults). 


És una de les coses que posen la protagonista en tensió, i és que entre això, l'anunci oficial del prometatge d'en Kazamatsuri (sense que ell hi estigui d'acord) i la Sayaka, i les males arts del seu avi per tal d'obligar-la a continuar practicant el judo i entrar a la universitat que ell li ha triat, veiem com la Ginger ho passa força malament en aquest volum.

Tot i així, i no sense la ajuda de la seva mare, aconsegueix arribar a un acord amb el seu avi, que consisteix en entrar (si el sabotatge del seu avi no ho impedeix) a la universitat femenina Mitsuba sempre i quan no disminueixi ni un minut el temps diari dedicat a l'entrenament i participi als tornejos que en Jigorô li va dient.


Em vaig equivocar en interpretar que, al volum anterior, la Ginger tornava a sentir ganes de practicar el judo per tal de "venjar" la Jodie i tornar-hi a lluitar. I certament ho semblava, però aquí torna a mostrar interès només per aconseguir la desitjada vida anònima de qualsevol altra noia. 

Per tant, de judo en veiem més aviat poc: a banda d'un petit torneig on el seu avi la fa participar a canvi de deixar-li fer l'examen d'accés a la Mitsuba, i on per cert demostra que la seva gelosia doble la distreu, tenim un moment memorable en què accedeix a fer un combat amb en Hanazono, que l'hi demana com qui demana per sortir a algú, just abans de la cerimònia de graduació de l'institut. 


Al volum 7 comença la vida universitària de la Ginger i la sensació que hi ha més aviat poc judo és encara més gran, però per altra banda l'interès rau en coses com ara l'arribada de la Fujiko Itô, la "Llargaruda", amb qui la protagonista fa amistat en començar la seva nova etapa educativa.

Un personatge maldestre, poc agraciat, que aporta un toc d'humor però que també mostra els seus traumes, en concret el de no haver pogut desenvolupar una carrera com a ballarina a causa de l'estirada que va fer poc abans, i que per la seva manera de ser esdevé un d'aquells personatges (la vida real n'està plena) que al principi se'ns enganxen i ens resulten una mica incòmodes però als quals acabem agafant afecte.


(Perdoneu la qualitat de la imatge, però a partir d'ara no crec que en trobi més de netes i blanquetes, perquè els únics scans que circulen per internet són aquests) La vida universitària també implica anar a festes, a la discoteca (terreny fins ara vedat a la Ginger) i els perills de tot plegat, que ella resol com sempre, de manera que la seva vida tranquil·la i en intimitat trontolla.


Tornem breument a una imatge bona perquè aquí tenim l'encontre entre una Ginger que vol treballar per tal de pagar-se la roba i les festes i un Jigorô que no entén com la seva néta pot no invertir aquest temps lliure en entrenar més de cara als Jocs Olímpics de Seül als quals vol que participi, un moment certament divertit.


Parlant d'escenes humorístiques també veurem com continuen els gags sobre els atributs físics de la Kuniko, presentada al volum anterior, i on normalment està implicat l'avi de la Ginger, un personatge divertit a banda de torracollons, i que dedica el setè número de la col·lecció a intentar que la seva néta participi al Campionat Nacional de Judo, però també a convèncer el president del Comitè Olímpic Internacional per tal que inclogui la categoria absoluta al judo de les properes Olimpíades.


Aquest senyor, en aquella època, era en Juan Antonio Samaranch (no li posaré el nom en català perquè no descansaria en pau, el feixista aquest), que aquí anomenen "Tamaranch" (a la versió en japonès pronunciat "Tamarantx", pronunciació que segurament també li hauria agradat) i resulta que és amic de la família Hon'ami. 

Es tracta de demostrar-li que una lluitadora de mida petita en pot vèncer una altra de més gran ("la flexibilitat conquerirà la duresa", diu el vell), i després de nombrosos intents, que comptaran amb en Kazamatsuri com a aliat, la gran ocasió és l'esmentat Campionat Nacional de Judo.


I és que la Ginger, després dels estímuls rebuts per totes bandes i la tossuderia del seu avi, acaba accedint a participar-hi moguda per les paraules de la Fujiko, que li recorda que té un talent que no pot desaprofitar quan altres persones han hagut de renunciar-hi per diversos motius, i ens dóna una recta final del volum on, ara sí, veiem judo del bo i preveiem una 8a entrega farcida d'aquest art marcial.


Cap sorpresa en el Campionat Nacional de Judo, que s'encamina a una final entre la Ginger i la Sayaka que no s'arriba a produir. Suposo que el mestre Urasawa no volia saturar-nos d'enfrontaments entre les dues lluitadores mentre la Sayaka no estigués prou madura, però si més no ens regala un moment d'impacte que és el que he compartit damunt d'aquest paràgraf i que té a veure amb el desenllaç del torneig.


En tot cas la competició aconsegueix el resultat que volien tant en Jigorô, com en Matsuda i en Kazamatsuri, i és que després d'impressionar el president del COI aquest decideix instaurar, per fi, la categoria absoluta de judo femení als Jocs Olímpics de Seül de 1988. Però l'equip japonès no hi durà només l'aspirant en la categoria general, sinó que també hi haurà altres lluitadores assignades segons el pes, i és gràcies a això que tant la Ginger com la Sayaka, a més de la ja coneguda Yuki Tôdô, hi poden anar en representació del seu país.

Cosa que, naturalment, no agrada gens a una senyoreta Hon'ami que només vol enfrontar-se a la Ginger i que d'aquesta manera no ho podrà fer, deixant de banda la humiliació que representa no haver estat ella l'escollida per a la categoria absoluta, on van les millors del món sense tenir en compte el seu pes.


Després d'unes breus escenes de vida universitària, ja no tan tranquil·la perquè la Ginger ha esdevingut molt famosa arreu del país, la protagonista accepta, sense gaire entusiasme, formar part d'aquest equip japonès (al cap i a la fi forma part de la promesa feta a la Fujiko, que l'anima amb una pancarta a l'aeroport, i a la Jodie Rockwell, a qui va prometre un combat com Déu mana), i se'n va cap a Seül.

Allà, a més, aprofita el temps lliure per tal de seguir la pista del seu pare, en Kojirô Inokuma, desaparegut fa anys i, segons alguns testimonis, vist a Seül, cosa que convenç la seva filla que hi és per tal d'observar els combats que disputa i donar-li forces. Mentre en segueix la petjada, però, topa amb una rival.


És la Teleshikova, la soviètica que va lesionar de gravetat la Jodie Rockwell, però tot i així la Ginger li parla amb l'amabilitat i la innocència que la caracteritzen per tal de preguntar-li si ha vist el seu pare. La seva resposta, desagradable i irrespectuosa, fa enfadar la Ginger, però ja es veuran les cares en un altre moment.

El cas és que en aquest volum comencen els combats de la XXIV Olimpíada i de moment l'acció se centra en els enfrontaments de la categoria de menys de 48 kg., la de la Sayaka, que troba una dura rival en la coreana Kim, ídol del país amfitrió dels Jocs, una situació agreujada per les distraccions que pateix.


I el cert és que sí, és una noia repel·lent i no ens cau gaire bé, però si intentem ficar-nos en la seva pell trobem raons per a la seva gelosia: mentre ella lluita per la medalla d'or, els mitjans de comunicació miren cap a la Ginger i la seva trobada amb les principals rivals de la seva categoria: les esmentades Rockwell i Teleshikova i la belga Belkens.

A més, els consells que l'honesta Ginger dóna a la seva rival en el judo i en l'amor són tan útils en el combat com molestos per a l'orgullosa nena rica, que assegura que se'n pot sortir sense ajuda. Per acabar, el volum ens deixa amb un gran cliffhanger, perquè la final no es resoldrà fins a la novena entrega.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails