Lectures: Nonnonba

Si sou lectors de manga segur que sabeu qui és en Marc Bernabé, i potser també sabeu que té un bloc on fa ressenyes de títols que llegeix i que es diu MangaLand. Allà hi parla de còmics que no s'han traduït, però les seves opinions són tingudes en compte per part de les editorials, que han acabat llicenciant algunes de les obres de què ell parla, com és el cas de Nonnonba. 

Podeu llegir la ressenya que en va fer ell, més professional, i també la meva, més d'estar per casa, que és la que em disposo a redactar. L'obra, de Shigeru Mizuki (1922), autor de Hitler i l'emblemàtica GeGeGe no Kitarô entre moltíssimes altres, és un volum autoconclusiu força gruixut (416 pàgines) i gran que, malgrat tot, té l'excessiu preu de 25 euros, però és el que ens acostumem a trobar amb l'editorial basca Astiberri, que com a mínim fa l'esforç d'adquirir llicències poc comercials, de manera que si volem manga de gurmet ens toca, lamentablement, pagar aquests preus. 

En qualsevol cas es pot dir que val la pena la inversió perquè al cap i a la fi és un volum únic, la seva lectura val molt la pena, hi ha algunes pàgines en color a l'inici del llibre i la traducció és més que acceptable. 

Nonnonba és una de les moltes obres autobiogràfiques del mestre Mizuki, com ara Operación Muerte, també editada per Astiberri, on es reflecteix la seva participació en la Segona Guerra Mundial, on va perdre el braç bo i va haver d'aprendre a dibuixar amb el dret, que en el seu cas era el dolent i el que li va quedar, o Autobiografía de Shigeru Mizuki, també de l'editorial basca. Aquí no hi veiem la paraula "autobiografia", però narra uns mesos de la vida d'un noi de Sakaiminato, el poble on va néixer l'autor, que aquí es diu Shigeru Muraki.

I a més ens parla de yôkai, els éssers sobrenaturals del folklore japonès, el seu tema preferit, que ha reflectit en desenes d'obres, tant de manga com de divulgació, que l'han convertit en un expert reconegut en la matèria. 

Per tant, es pot considerar un manga autobiogràfic o, si més no, amb un fort component d'inspiració en la vida del propi autor, però no per això deixa de ser un títol amb elements ficticis, si considerem que els éssers sobrenaturals, en principi, no existeixen.

Creu que sí que existeixen, i se'ls pren amb tota la naturalitat del món, la Nonnonba del títol, una entranyable senyora gran que sobreviu al poble fent feines en diverses cases i que ensenya al petit Shige tot el que sap dels yôkai a mesura que se'ls van trobant en les seves passejades o descobreix que algun problema que té el seu petit amic està relacionat amb un d'aquests ens sobrenaturals.

Però al contrari del que em pensava abans de començar la lectura d'aquest volum no es tracta d'un catàleg de fantasmes i éssers de diversa densitat, sinó que el que veiem a Nonnonba és el dia a dia d'un nen, la seva família, els seus amics i les cabòries de tots plegats, amb l'aparició estel·lar, això sí, de yôkai i/o persones que en són expertes o els perceben. 

Són éssers que espanten el protagonista, però que tenen les seves motivacions i maneres d'evitar-los o desempallegar-se'n, que és el que la Nonnonba ensenya a en Shige durant tota l'obra. 

Deixant de banda aquests elements tot fent un gran esforç, aquest manga de 1977 guanyador del premi al millor àlbum al prestigiós Festival Internacional de Còmic d'Angulema el 2007 es podria considerar costumista i fins a cert punt realista, el que en anglès es coneix com un slice of life, ja que agafa un temps indeterminat, abans deia "uns mesos", de la vida dels seus personatges, i els deixa en un final obert que té un regust agredolç després d'un relat que havia tingut més elements humorístics que dramàtics. En resum, completament recomanable.