Lectures: Green Arrow - The Midas Touch

Fa força temps que tinc aquest volum on es narren les primeres aventures del nou Green Arrow, el meu segon superheroi de DC Comics preferit, després d'en Batman naturalment, però com ja vaig explicar volia llegir abans el darrer de la seva anterior etapa, que vaig aconseguir més tard.

I ja ho he fet, ja he llegit Green Arrow: The Midas Touch, un volum que recopila els 6 primers números d'aquesta nova etapa, considerada el volum 5 de la col·lecció, publicats entre novembre de 2011 i abril de 2012.

Com segurament ja sabeu, i si no fixeu-vos en la portada, pertany a The New 52, el rellançament de l'Univers DC que ha afectat de manera diferent diversos personatges, alguns dels quals, com en Batman, la Catwoman i en Superman, ja hem vist en aquest bloc. Afortunadament en els casos analitzats fins ara han quedat entre alguns i molts dels elements que definien les franquícies fins la tardor de 2011, però no ha estat així amb Green Arrow, que és un rellançament des de zero.

Perquè en Green Arrow continua sent l'Oliver Queen, hereu d'una enorme empresa, Queen Industries, però ja no és l'home madur amb barbeta de cabra rossa (la seva eliminació resta personalitat al personatge, però també en dificulta la identificació pública), sinó un home una mica més jove que lluita contra el mal amb un caràcter juganer, impertinent i imprudent, reforçat per l'habilitat amb què acostuma a sortir de les situacions més complicades.

Ho fa, però, amb l'ajuda de dos personatges nous de trinca: la Naomi, que no podem evitar comparar amb l'Oracle (Barbara Gordon) de l'Univers Batman perquè és qui li passa tota la informació que necessita en combat, i en Jax, l'inventor de l'equip, que li proporciona les fletxes especials que caracteritzen el personatge ja des d'abans del seu rellançament.

També es produeix una renovació de la seva galeria de dolents, on no hi ha ni rastre dels clàssics. Serà difícil que surtin de sota l'ombra que projectaven aquells, sobretot si en Green Arrow se'n desempallega amb facilitat, tant se val el seu nombre i els seus superpoders, com podem veure a la primera història del volum, formada pels seus tres primers números, on uns quants superdolents s'associen per tal de matar l'Arquer Maragda i difondre-ho per internet.

Més interessant és la parella formada per l'assassina Blood Rose i el seu grotesc company i amant, en Midas, un paio fet de substàncies tòxiques que desfà la carn humana només tocant-la. 

Aquests dos posen les coses més difícils a en Green Arrow, que curiosament consideren un simple obstacle en el seu objectiu de matar, per causes que coneixerem cap al final, l'Oliver Queen, que és la mateixa persona que el justicier encara que ells, de manera inversemblant (ja no duu barbeta, però és un paio ros que ronda per les propietats de Queen Industries), no ho sàpiguen. 

Aquesta segona història, que ocupa la segona meitat d'aquest recopilatori de tapa tova, és més entretinguda que la primera, però tot i així no ens marxa la sensació que és un altre Green Arrow, enormement diferent, on es troben a faltar els seus aliats de sempre (ja passava al volum anterior, el de 15 entregues dividides entre Into the woods i el ja esmentat Salvation) i una interacció amb la resta de l'Univers DC que suposo que s'anirà veient en properes entregues. 

Pel que fa a l'apartat tècnic, la primera part neix del guió de J.T. Krul, encarregat de la col·lecció durant els últims anys, que es plasma en el dibuix de Dan Jurgens (que a partir del tercer número col·labora escrivint) i l'entintat del llegendari George Pérez. Al número 4 i fins al final Jurgens i el també llegendari Keith Giffen agafen les regnes del guió, amb dibuix del mateix Jurgens i la tinta encara a càrrec de Pérez, que deixa pas a Ray McCarthy als números 5 i 6. El dibuix de l'últim número recopilat a Green Arrow: The Midas Touch és de l'uruguaià Ignacio Calero. 

Com és habitual hi ha ball de dibuixants i entintadors, però en aquest cas es pot dir que el resultat és més que acceptable, sense arribar a ser espectacular en cap número. Així doncs, recomano el còmic sense cridar gaire, i naturalment compraré i llegiré els següents recopilatoris per tal de veure si torno a gaudir d'aquest personatge com en la llarga etapa que va des de l'escrita pel guionista i director de cinema Kevin Smith fins els esdeveniments de Justice League: Cry for Justice i Justice League: Rise and Fall, un període de 9 anys que em va divertir de valent però que fa massa temps que enyoro.