Vaig molt endarrerit de la col·lecció de la JLA, del volum que va començar el 2006, però com que sí que porto al dia Green Arrow i la sèrie que comparteix amb la Black Canary acaba en dos números recopilats al tom Justice League: Rise and Fall necessitava tenir contextualitzat l'esmentat volum, de manera que em vaig comprar (o em vaig fer regalar) aquest Justice League: Cry for Justice.
En realitat no és necessari dur al dia la col·lecció de la JLA per tal d'entendre aquesta minisèrie de 7 números publicada entre setembre de 2009 i abril de 2010 que, segons els plans del seu guionista, en James Robinson, havia de ser una sèrie paral·lela a la principal. Sí que cal, però, tenir una mica presents els esdeveniments de la Final Crisis, perquè són els que desencadenen els fets que tenen lloc aquí.
El cas és que es produeix una ruptura entre en Green Lantern, en Green Arrow i la resta de la Lliga de la Justícia, perquè els dos herois verds han decidit que això de permetre que els col·legues morin a mans dels despietats enemics s'ha d'acabar i que cal passar a actuar d'una manera preventiva, més que reaccionar al que facin els dolents, i a més fer-ho amb contundència i amb els mitjans que calguin.
Pel camí se'ls aniran unint altres herois en aquesta mena de JLA alternativa, en alguns casos populars i coneguts i en d'altres de segona o tercera fila, que també han patit traumes personals i busquen justícia, però amb una actitud i una ràbia que els acosta a la venjança i a la reconsideració del principi de no matar. És precisament aquest el tema de l'obra i el que conduïrà als esdeveniments de Justice League: Rise and Fall.
Aquí els nostres herois, després de vèncer uns quants dolents de poca importància, s'han d'enfrontar a un enemic que consideraven de pa sucat amb oli però que ha dissenyat un pla gairebé sense fissures que els farà anar de bòlit i que no és cosa de riure, i que casualment acaba de posar en marxa precisament quan s'ha produït l'escissió de la JLA, punt que trobo que a nivell de guió trontolla una mica, però bé, el cas és que la tragèdia està servida i les vides d'alguns superherois canviaran per sempre per culpa d'aquest pla malvat.
Una lectura més que entretinguda (en James Robinson va ser nominat per això als Eisner de 2010), i de to fosc per la duresa dels esdeveniments i d'algun fet concret que fa esgarrifar per la seva cruesa, física o per les implicacions que té, acompanyada d'un apartat artístic molt atractiu gràcies sobretot a en Mauro Cascioli (encarregat del llapis, la tinta i els colors i nominat als mateixos premis) però també a l'Scott Clark, que s'encarrega del número 6 i de part del 5 i el 7. Recomanada també com a lectura unitària, però és millor amb coneixements de l'Univers DC i especialment dels esdeveniments de la Final Crisis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada