Lectures: Green Arrow - Salvation

Fa exactament 1 any vaig ressenyar el recopilatori Green Arrow: Into the Woods, el penúltim de l'etapa pre-rellançament de DC, i he trigat en tenir el següent, Green Arrow: Salvation, que posa fi al volum 4 de la col·lecció amb els números 8 a 15 (març a octubre de 2011). Però finalment me'l vaig fer comprar a Nova York mateix, que és on precisament havia comprat l'anterior, i ja l'he llegit.

En aquella ressenya ja vaig dir que aquesta etapa estava relacionada amb el macroesdeveniment Brightest Day, seqüela de Blackest Night, i que representava un canvi total de l'statu quo del personatge després dels tràgics esdeveniments de Justice League: Cry for Justice i Justice League: Rise and Fall.

També vaig dir que bàsicament vèiem el personatge lluitant al bosc, on estava exiliat, però en aquest cas encara el veurem més reclòs en aquest ambient, perquè s'ha d'enfrontar a una greu amenaça que arriba del mateix bosc. 

Parlem de l'Etrigan, o Demon, personatge pel que no he sentit mai el més mínim interès i que es presenta amb la següent premissa original: sempre ha estat tancat al cos d'en Jason Blood, però a causa de les propietats del bosc tots dos ens se separen i en Jason demana ajuda a en Green Arrow, i al seu nou aliat Galahad, per a acabar amb el monstre.

Tot plegat dóna lloc a 5 números per al meu gust excessius en què s'explica una batalla èpica entre aquests personatges i on especialment cap al final tenen rellevància alguns fets de Brightest Day que no conec i que potser hauria d'haver llegit per tal de gaudir més d'aquest arc argumental, però que sincerament no crec que millorin gaire uns números que no és que siguin dolents, que no ho són, però sí que m'han semblat, per la seva temàtica, allunyats del que estic acostumat a veure a Green Arrow des de fa anys. 

Per sort el volum (tant el llibre com l'etapa editorial) s'acaba amb tres números en què l'Oliver Queen ja surt del bosc i s'enfronta, altra vegada (ja ho havia fet a Into the woods) a uns homes embotits en armadures robòtiques i ens ofereix una aventura trepidant, tot i que sospito que es va concebre com un arc argumental curt i sense gaire profunditat amb l'únic objectiu d'omplir el forat fins al final del volum 4.

Aquest cop ho fa per encàrrec dels Marshals, a través de l'agent Haley Donovan, que té un peculiar caràcter i que li demana ajuda per tal d'aturar els atemptats del Reverend Miggs, el líder d'una perillosíssima secta que s'ha proposat acabar amb tots els focus de pecat de la societat dels Estats Units. I per què l'hi demanen a ell, precisament? Doncs perquè ja ha demostrat que és un dels pocs herois capaços de matar un enemic, cosa que lliga amb les sagues de la Lliga de la Justícia que van dur l'Arquer Maragda a l'exili.

I ara què? Doncs ara sí que toca The New 52, el rellançament de l'Univers DC que per a diverses col·leccions ha significat un autèntic reset, com és per desgràcia el cas de Green Arrow, que és de les que ens tornen el protagonista rejovenit i en uns nous orígens que neguen les etapes anteriors. 

Salvation em deixa amb una bona sensació, bàsicament en els seus darrers números, del tàndem James Patrick (guió) i Agustín Padilla (dibuix), més que no pas els 5 primers, del guionista J.T. Krul i el dibuixant Diógenes Neves, però malgrat l'entreteniment del final em quedo amb les ganes de veure el protagonista reconciliant-se amb la resta de superherois (aquí en surten dos, que fan un paper testimonial i són en Mr. Terrific i el Dr. Mid-nite) i especialment la seva família. Ja no ho veurem, ara tot això queda esborrat i el Green Arrow oficial és el jove que protagonitza el volum The Midas Touch, que fa temps que tinc i que ara ja puc llegir. En parlarem.