Lectures: Catwoman - The Game

Després de ressenyar la lectura de Batman: The Court of Owls, el primer títol de l'univers del Cavaller Fosc corresponent al rellançament de DC conegut com a The New 52, ara li toca el torn a la nova Catwoman, que torna entre nosaltres amb una nova etapa en solitari que comença amb el volum The Game. 

I li tenia ganes, perquè el fan possible el meu admirat Judd Winick com a guionista i l'especialista en personatges femenins voluptuosos Guillem March, que no han decebut pas, ans al contrari, en aquests primers 6 números publicats originalment entre novembre de 2011 i abril de 2012.

Com ja he dit en més d'una ocasió el tema que més em preocupa d'aquests rellançaments és que ens expliquin nous orígens dels personatges i trenquin amb el que havia passat fins ara a les seves particulars històries. De fet, la pròpia DC va promocionar l'esdeveniment incidint en les versions rejovenides i principiants dels personatges, però no ha estat el cas d'en Batman ni de la Catwoman.

A Catwoman: The Game, això sí, el que veiem és que s'ha fet un reset a la relació entre la Selina Kyle i en Bruce Wayne, perquè ell coneix la identitat d'ella, però no és recíproc. Tot i així tenen apassionats encontres, tant pel que fa als combats entre el justicier i la lladregota com pel que fa als d'un home i una dona que s'atrauen tant com ells. I en imatges com la d'aquí sobre queda ben clar, però la de sota directament passarà a la història de DC Comics:

Sabíem que aquest parell s'embolicava, sabíem que tenia una relació d'amor-odi important i que segurament la Catwoman és la parella ideal d'en Batman (en competència amb la Talia al Ghul), però mai no ho havíem vist de manera tan explícita. 

Tot i així el volum no gira al voltant de la relació entre aquests dos personatges, si bé hi juga un paper important, com és natural, sinó que ens presenta la Catwoman com a lladre consolidada (no és, com deia abans, una Catwoman en els inicis de la seva carrera delictiva) i amb els seus propis enemics... i aliats.

Per exemple tenim la Lola, una dona que segons ens expliquen coneix de fa anys i que es dedica a trobar-li "cops" i a vendre ("col·locar") els objectes que roba, a banda de ser la seva consellera. I és que malgrat que no és una Catwoman que comença, sí que comet imprudències que cal que algú li vagi recordant. A més la Lola, i també un altre personatge secundari que es presenta a The Game, ens permet conèixer escenes del passat de la Catwoman, quan sí que començava al sempre difícil món dels robatoris.

En aquest volum veiem com la Selina ha fet enfadar algú amb un dels seus robatoris i la persegueixen, però al mateix temps aprofita una infiltració per transformar el que havia de ser un simple robatori en un cop a la màfia russa. 

Però per si no en tenia prou empipant dos grups, resulta que un altre dels seus cops surt malament i coneix la que s'entén que serà una enemiga habitual, la Reach, una dona forçuda i amb poders sobrenaturals. En tot plegat hi jugarà un paper important la policia, corrupta amb l'excepció d'un dels seus membres (segurament també un secundari que anirà sortint), i la nostra protagonista s'anirà ficant en cada cop més problemes. 

En resum, que la Catwoman de The New 52 patirà de valent, deixant de banda els seus "descansos" amb el Cavaller Fosc, i ens farà preguntar-nos per què viu i actua d'una manera tan despreocupada. Ho anirem sabent en els propers números.

Aquí la tenim amb perruca, fent una infiltració i delectant la nostra vista. En aquest punt vull destacar la gran feina de Guillem March, que ja havia tractat el personatge a Gotham City Sirens i que aquí se'ns destapa com un amant de la llenceria. Curiosament, però, vull emetre una queixa informal perquè la Catwoman des de sempre havia dut els seus trajos de cuir cenyit sense sostenidors, mentre que aquí sí que en porta (fins i tot durant el sexe) i això és quelcom que es podria haver mantingut sense fer enfadar la Comics Code Authority, com s'ha fet tantes vegades en mostrar personatges nus amb ombres estratègicament col·locades o els angles necessaris per tal d'evitar problemes. 

També fa una gran feina en Judd Winick, per a mi un dels millors guionistes que té DC Comics juntament amb en Geoff Johns, que construeix un rellançament pràcticament perfecte (llàstima del que deia abans del fet que la Selina no conegui l'home sota la caputxa, però segurament són directrius que vénen de dalt) i confecciona magistralment un relat trepidant (i amb unes dosis inusuals de sang) on, per una banda, se'ns presenta el nou univers de la Catwoman i, per l'altra, s'estableix la seva relació amb el bàndol dels bons, i és que la Selina Kyle ja fa molts anys que no es pot assignar a cap dels dos costats. M'alegro que a The New 52 això s'hagi mantingut.