dijous, 4 d’abril de 2013

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 12 a 14

A la darrera entrada sobre Cinturó Negre vam veure la ressenya de 3 volums seguits on el judo tenia un pes especial, més que no pas les històries més quotidianes de la protagonista, i comencem una nova ressenya triple amb més judo. 

Les Olimpíades del 88 van acabar i vam veure el naixement del club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, promogut per la Fujiko Itô, la millor amiga de la Ginger. Vam veure com en un combat d'entrenament contra l'equip femení campió del Japó feien un paper més que digne, encara que era més la sort del principiant que una altra cosa.


Però en veure l'esforç de les seves companyes la Ginger demana a l'equip rival que els concedeixin un altre combat més endavant, fet que culmina el retorn de la protagonista a una disciplina que havia decidit abandonar. 

Aquí és on intervé el periodista Matsuda, que suggereix que es tornin a trobar a la Copa Ajisai, la competició per equips més important del Japó pel que fa al judo. I comença l'entrenament de les 6 components del club de judo de la Mitsuba, encapçalades per en Jigorô Inokuma i la seva néta, que fa cas dels consells d'en Matsuda i dóna una mica de peixet a les seves companyes per tal que s'animin... però la Fujiko no és com les altres i aconsegueix tombar-la de debò.


Ja a la Copa Ajisai, no veurem la Ginger en acció fins als quarts de final, perquè la ronda anterior és superada per les altres noies, especialment la Nanda (que lluita imaginant-se que tomba els nois que li han donat carbasses) i l'esmentada Fujiko, que té un talent natural per al judo fruit del seu passat com a practicant de ballet.

La Fujiko està impressionant tothom (fins i tot els seus pares, que coneixem aquí i que de seguida ens cauen bé, encara que a ells no els agradi l'amic Hanazono, ja clarament enamorat de la seva filla), inconscient de les seves habilitats i poruga cada cop que és al tatami, però naturalment no té el nivell de la Ginger i amb la ja coneguda Yuki Tôdô perd, malgrat que també hi fa un bon paper. Serà llavors quan lluiti la protagonista, que com era d'esperar resol el combat amb facilitat. 


Passada aquesta ronda el protagonisme de les principiants continua amb les victòries fàcils contra l'equip format per la Sayaka Hon'ami expressament per a l'ocasió (la seva universitat de senyoretes de casa bona no tenia club de judo, però l'havia de formar si volia participar en aquesta copa i enfrontar-se a la Ginger), però la senyoreta s'ha entrenat molt i cada cop és més perillosa.

Conscient de la seva superioritat, només té ulls per a la Ginger, es confia i la Fujiko —l'única que queda abans de la seva gran rival després d'haver derrotat en qüestió de segons les altres tres lluitadores— dóna la sorpresa, que per a en Jigorô i el seu fill Kojirô, pare de la Ginger, no ho és tant.


Em sembla que ja ho he comentat en alguna ocasió, però el cas és que el mestre Urasawa sap com narrar una història i per tal de fer més emocionant l'espera s'inventa situacions (versemblants, per altra banda) que impedeixen que la Sayaka i la Ginger es tornin a enfrontar i ens deixen amb les ganes que en torni a arribar alguna altra ocasió.

La darrera vegada va ser una lesió, i aquest cop és l'empat que es produeix entre la senyoreta Hon'ami i la Fujiko, cosa que les elimina totes dues i, com que ja no queden més membres a l'equip de la primera, la universitat femenina Mitsuba passa a la final.


La final, com era d'esperar, enfronta la Mitsuba contra la Tsukushi, la reedició del combat amistós en què les companyes de la Ginger van sorprendre, amb més sort que una altra cosa, les seves potents rivals. Però aquest cop ja no les agafen badant i són liquidades en un tres i no res, més encara amb l'absència d'una lesionada Fujiko.

El pla és cansar la megaestrella entre totes 5 lluitadores, però només una li dóna algun problema, de manera que al final, i sobretot gràcies a la Ginger, la universitat femenina Mitsuba s'endú la copa en la seva primera participació.


Res de nou, era previsible però d'alguna manera (malgrat que ja he dit diverses vegades que poc que m'agraden els protagonistes que sempre guanyen) és emocionant veure com es desenvolupen els combats i és fàcil compartir l'emoció dels espectadors en veure lluitar la Ginger.


A partir d'aquí les noies, que ja estan acabant la diplomatura, han d'anar pensant en trobar feina i deixar el judo una mica de banda, però també hi haurà lloc per a temes personals.


Entre altres coses, la Ginger s'assabenta que la seva millor amiga i l'entranyable Hanazono estan sortint, tot i que a la manera japonesa, que consisteix en quedar sense agafar-se les mans durant vés a saber quants mesos, i ni pensaments de fer-se un petó.

Però no trigarem a tornar a veure judo, no caldrà esperar a Barcelona'92, perquè el vell Jigorô té plans: vol matricular la Ginger i la Fujiko a la universitat Saikai, aquella on hauria volgut que la seva néta entrés en acabar batxillerat, i que participi en més campionats, com ara la nova edició del Campionat Nacional i després el Mundial de Judo. Per la seva banda, en Kojirô Inokuma ha acceptat entrenar la Sayaka, la gran rival de la seva pròpia filla.


I entrem al volum 14, dedicat completament al Campionat Nacional de Judo per categories de pes, de manera que tenim una altra entrega amb molta més importància per a la part esportiva/marcial que no pas per a la vida quotidiana i privada dels personatges.

Com que va per pes, i alhora és una competició individual, encara que acabem de veure la Copa Ajisai aquest torneig és diferent: la Ginger i la Fujiko hi participen en les seves categories respectives de menys de 48 i menys de 61 kg., mentre que la resta de membres del club de judo de la Mitsuba aquesta vegada no hi pren part. Al cap i a la fi només valien la pena la Ginger, és clar, i la revelació que és la Fujiko.


Una Fujiko que continua amb els seus dubtes i el seu cangueli, però que a batzegades va passant les rondes i no para de meravellar el país en executar tècniques més per instint que no pas per haver-les après conscientment. No cal dir que en Jigorô es penja totes les medalles pels progressos de la Llargaruda, que tot i així acaba perdent per punts la final de la seva categoria.

Ja està bé que, després d'emocionar-nos amb les victòries d'una novella com la Fujiko, l'autor hagi volgut posar-hi fre, altrament la posaria gairebé al nivell de la protagonista, que al final serà l'única de les dues que anirà al Mundial de Iugoslàvia.


Encara no havíem parlat de la Ginger, pel que fa al volum 14, però no hi ha gran cosa a dir: supera amb extrema facilitat un campionat —el segon que s'endú— on no participa la Sayaka (altre cop el mestre Urasawa se les empesca per no enfrontar-les) i l'únic que ens interessa de debò és el que passa paral·lelament a això.

Com que vol fer una vida normal, ara que és a punt de diplomar-se fa temps que busca feina, i aprofitant l'avinentesa del campionat diverses companyies van a trobar-la i a intentar fitxar-la, totes pels seus propis motius egoistes, que són senzillament fer servir la seva popular imatge per a atraure clients. Però, és clar, el seu avi té uns altres plans i ja ha emparaulat la seva entrada a la Universitat Saikai, on com a mínim han acceptat la Fujiko per recomanació. Què passarà?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails