Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 19

Durant el recent XIX Saló del Manga de Barcelona l'editorial EDT, a través del seu número 2, Fèlix Sabaté, va donar una noticia (no per iniciativa pròpia, però, sinó com a resposta a la pregunta d'un assistent a la presentació de novetats) que a molts ens va alegrar la setmana i, per què no, el final d'any: Cinturó Negre continuarà, al contrari del que s'havia dit fa uns mesos.

Com a mínim Sabaté va assegurar que el volum 20 arribarà per Nadal (encara que l'altre dia vaig ser a l'outlet d'EDT i en Joan Navarro, el número u de l'editorial, va dir que al final no hi seran a temps), després de més d'un any d'aturada, i que la intenció d'EDT és publicar la resta de toms a un ritme aproximadament trimestral.

Siguem prudents, perquè els anuncis d'aquesta editorial s'han esfumat al vent més d'una vegada (sense anar més lluny, abans de dir que s'aturava la col·lecció EDT va anunciar que passava de ritme semestral a trimestral), però sembla bastant segur que com a mínim un volum més sí que el podrem llegir en català. Il·lusionat per aquesta notícia he llegit i ara ressenyaré l'última entrega que tinc de les aventures de la Ginger.

Si al volum 18 hi vèiem sobretot escenes de la vida personal i laboral dels personatges, en aquest tornem a tenir arts marcials a dojo (broma intencionada), perquè arriba una nova edició del Campionat Nacional Femení de Judo. 

Teníem la Ginger a Hokkaidô en un viatge de negocis, però gràcies al senyor Hagoromo i a en Matsuda va arribar a temps per al seu primer combat, i aquí continua superant etapes en un torneig on també ha tornat la Sayaka Hon'ami, que se'ns recorda que entre unes coses i les altres (primer una lesió, després un empat amb la Fujiko a la Copa Ajisai per equips i finalment una absència de 10 mesos de la competició oficial) fins ara només s'ha enfrontat una vegada a la protagonista i aquest cop, si tot va bé i les dues arriben a semifinals, es trobaran per segona vegada sobre un tatami.

L'altra vegada la Ginger va guanyar amb una facilitat extrema, però després de diversos fracassos la senyoreta de la família Hon'ami —que casualment posseeix l'empresa rival d'aquella on treballa la Ginger, la Tsurukame Travel— s'ha estat entrenant en secret amb en Kojirô Inokuma, el pare de la protagonista, com sabem des del volum 13.

El fruit es veu a la semifinal del campionat, un combat esperadíssim en què la Ginger torna a guanyar per ippon seoi, però fins que no arriba a aquest punt les passa més magres del que esperava i, per primera vegada contra la Sayaka, es veu obligada a posar-s'hi de debò. El pare de la Ginger, mentrestant, s'ho mira des d'una televisió, decebut.

No recordo com anava la resta de la història, cosa que m'ha permès seguir els combats amb l'emoció que proporciona la incertesa, però era d'esperar que la Ginger superés aquesta semifinal, ja que si ho feia segurament s'enfrontaria a la Fujiko, la seva millor amiga, en una hipotètica final.

Un combat així era una oportunitat que evidentment el mestre Naoki Urasawa havia d'aprofitar i efectivament arribem a veure'l, després que la Llargaruda superi —amb un gran esforç i aplicant-hi una força de voluntat que acaba tenint més pes que l'encara reduïda tècnica que té— la Yuki Tôdô, amb qui havia perdut l'última vegada que es van trobar, a la seva semifinal.

I sí, tenim final entre la Ginger i la Fujiko, les grans amigues. Cap sorpresa aquí: guanya la Ginger amb un ippon seoi fàcil, però la Fujiko s'ha esforçat tant des que va començar a practicar el judo no fa gaire amb en Jigorô (i ara a la Universitat Saikai, on el vell volia que es matriculés la Ginger) que la seva amiga en comptes de donar-li peixet l'honora tractant-la com una rival de debò i enllesteix el combat de la millor manera. 

El més important és que totes dues han arribat al cim del judo femení japonès, i això és gratificant per als lectors, encara que no arribi al nivell de memorabilitat que el combat entre en Goku i en Krilín al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials a Bola de Drac.

Per altra banda, per més que en Jigorô desitgi la derrota de la seva néta per tal de poder-la obligar a deixar la feina i concentrar-se en el judo, la protagonista s'endú un nou títol, continua invicta i a sobre el senyor Hagoromo conserva la feina: després d'iniciar unes negociacions on la presència de la noia era essencial i que de sobte marxés cap a Tòquio a disputar el campionat, tot apuntava a que la Tsurukame no podria robar-li el client a la Hon'ami i en Hagoromo se n'aniria al carrer. 

En canvi, quan el grup d'homes de negocis segueix els combats de la Ginger amb emoció "l'ofensa" queda oblidada, i quan es corona campiona l'alegria arriba a uns nivells que fan que el bon home passi de dropo inútil a aconseguir el millor contracte de la història de la companyia (o com a mínim sembla que ho sigui).

No hi haurà canvis en l'apartat laboral, però a la vida amorosa de la Ginger sembla que es produirà un gir que l'allunyarà d'en Kazamatsuri: la protagonista torna a veure amb simpatia en Matsuda i li fa una visita a domicili, amoïnada per la lesió que es va fer quan l'acompanyava al Nippon Budôkan, que acaba amb una sèrie de situacions d'aquelles que fan envermellir els japonesos i que només poden protagonitzar personatges que s'agraden mútuament. 

Com no podia ser d'una altra manera, però —atès que som al volum 19 d'un total de 29—, la cosa s'acaba espatllant amb l'arribada de la Kuniko, que s'autoconvida i fa pensar a la Ginger que, efectivament, és la xicota del periodista. I ell es desespera. 

Acaba així el que fins ara pensàvem que seria el darrer volum de Cinturó Negre en català, però malgrat l'espera que haurem hagut de suportar, fins i tot si el vam llegir quan va sortir l'octubre de 2012 (que no és el meu cas) no hauria passat res, ja que hi tenim el campionat sencer i no ens deixa amb un cliffhanger. Amb ganes de llegir el 20 evidentment que sí, sobretot tenint en compte el que està costant que tiri endavant la col·lecció.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 18

Ja queda poc, estimades lectores i estimats lectors. Després d'aquest volum de Cinturó Negre només me'n quedarà un per a ressenyar, perquè com ja deveu saber fa mesos que es va anunciar la cancel·lació (oficialment "congelació") d'aquesta obra de Naoki Urasawa tan estimada però tan poc comprada pel públic català, que la tenia en exclusiva però no li ha donat el suport que diuen que va donar a Musculman, l'altre manga que només s'ha editat en català.

El número 18 seria també el primer (i per desgràcia el penúltim) amb el logo d'EDT, que substituïa l'anterior de Glénat després que l'editorial fos adquirida pels seus màxims responsables i se separés de la casa mare francesa. A banda d'això res no canviaria: la mateixa traducció d'en Marc Bernabé, els mateixos problemes de retolació (una estranya i la majoria de les vegades incorrecta partició de les paraules) i fins i tot de nous, amb la presència repetida de problemes amb l'ordre dels textos, habitual en l'editorial però fins ara no en aquesta col·lecció.

En fi, aquest penúltim número de Cinturó Negre en català es desmarca dels que hem estat veient darrerament, en què volum rere volum assistíem a trepidants campionats, oficials o no, de judo. Al 18 la cosa canvia i hi veurem més aviat poques arts marcials.

El número anterior acabava amb la reaparició de la Sayaka, l'eterna rival de la Ginger (sentiment no mutu, tot s'ha de dir), però la protagonista s'ha llicenciat de la Universitat Femenina Mitsuba i es prepara per a començar la seva vida laboral a l'agència de viatges Tsurukame, bé que es va guanyar el dret a fer-ho en vèncer el torneig de judo que li va preparar el seu avi, amb molt mala bava, com a condició.

En aquesta entrega de la col·lecció veiem una Ginger més propera que mai al seu somni, el de ser una noia normal: comença a treballar i en qüestions sentimentals té en Kazamatsuri, el noi que estima (platònicament, ja que no sap com n'és de cràpula), pendent d'ella i dient-li les coses que vol sentir, ben al contrari que en Matsuda, que amb tota la bona intenció del món es fica de peus a la galleda un cop rere l'altre i fa que la protagonista es pensi que només li interessa com a estrella del judo.

En Kazamatsuri li arriba a fer un petó, malgrat que oficialment està promès amb la Sayaka, amb qui per cert sembla que s'haurà de casar aviat, tan bon punt l'hereva dels Hon'ami venci la Ginger a la nova edició del Campionat Nacional de Judo.

Suposo que la Ginger es pensa que ell té la sincera intenció de deixar la Sayaka i anar-se'n amb ella, però continua sent força bleda perquè es veu d'una hora lluny que el paio està completament perdut, atrapat entre la vida resolta que li ofereix la família de la seva promesa, que a més ara el fa president de la companyia, i l'amor, aparentment real, que sent per la protagonista.

El que més veurem en aquestes pàgines, però, serà l'inici de la vida de la Ginger treballadora, que la Tsurukame Travel vol tenir a la seva plantilla per tal d'aconseguir renom però sense cap intenció que treballi de debò ni de destorbar els seus entrenaments de judo. Malgrat tot, per iniciativa pròpia aconsegueix un encàrrec per a l'agència que implica que viatgi com a acompanyant precisament els dies que se celebra el Campionat Nacional de Judo, i tot apunta a que no hi participarà, aquest cop.

En Kazamatsuri és l'únic que ho sap, i anima la Ginger a fer el viatge encara que impliqui que la seva empresa, la dels Hon'ami, que resulta que també és de viatges, perdi un importantíssim client. La part positiva per a ell és que si la Sayaka, que s'ha entrenat durant 10 mesos amb el pare de la Ginger, no pot enfrontar-se a la protagonista tampoc no tirarà endavant el casament, almenys per ara.

I els altres, que no saben on és la Ginger fins que no és massa tard, es desesperen, com també la Fujiko, que participa al campionat amb la perspectiva d'enfrontar-se a la seva millor amiga a la final, si és que la Llargaruda hi arriba. És una perspectiva que tenim ganes de veure feta realitat, perquè ens oferiria un combat entre la Ginger i la Sayaka a la semifinal (tal com ha anat el sorteig no es poden trobar a la final) i un Ginger-Fujiko com a gran final.

Això si la Ginger s'acaba presentant al torneig, cosa que fa a l'últim moment, quan la Sayaka ja se n'anava emprenyada, amb l'ajuda tant del cap directe de la protagonista, el senyor Hagoromo, gran seguidor del diari d'en Matsuda que decideix sacrificar la seva feina pel bé del judo japonès, com del mateix Matsuda, que amb la seva ja cèlebre moto la porta rabent al Budôkan. I, és clar, això si mai arribem a veure volums de Cinturó Negre més enllà del 19, cosa que ara mateix és altament improbable. 

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 12 a 14

A la darrera entrada sobre Cinturó Negre vam veure la ressenya de 3 volums seguits on el judo tenia un pes especial, més que no pas les històries més quotidianes de la protagonista, i comencem una nova ressenya triple amb més judo. 

Les Olimpíades del 88 van acabar i vam veure el naixement del club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, promogut per la Fujiko Itô, la millor amiga de la Ginger. Vam veure com en un combat d'entrenament contra l'equip femení campió del Japó feien un paper més que digne, encara que era més la sort del principiant que una altra cosa.

Però en veure l'esforç de les seves companyes la Ginger demana a l'equip rival que els concedeixin un altre combat més endavant, fet que culmina el retorn de la protagonista a una disciplina que havia decidit abandonar. 

Aquí és on intervé el periodista Matsuda, que suggereix que es tornin a trobar a la Copa Ajisai, la competició per equips més important del Japó pel que fa al judo. I comença l'entrenament de les 6 components del club de judo de la Mitsuba, encapçalades per en Jigorô Inokuma i la seva néta, que fa cas dels consells d'en Matsuda i dóna una mica de peixet a les seves companyes per tal que s'animin... però la Fujiko no és com les altres i aconsegueix tombar-la de debò.

Ja a la Copa Ajisai, no veurem la Ginger en acció fins als quarts de final, perquè la ronda anterior és superada per les altres noies, especialment la Nanda (que lluita imaginant-se que tomba els nois que li han donat carbasses) i l'esmentada Fujiko, que té un talent natural per al judo fruit del seu passat com a practicant de ballet.

La Fujiko està impressionant tothom (fins i tot els seus pares, que coneixem aquí i que de seguida ens cauen bé, encara que a ells no els agradi l'amic Hanazono, ja clarament enamorat de la seva filla), inconscient de les seves habilitats i poruga cada cop que és al tatami, però naturalment no té el nivell de la Ginger i amb la ja coneguda Yuki Tôdô perd, malgrat que també hi fa un bon paper. Serà llavors quan lluiti la protagonista, que com era d'esperar resol el combat amb facilitat. 

Passada aquesta ronda el protagonisme de les principiants continua amb les victòries fàcils contra l'equip format per la Sayaka Hon'ami expressament per a l'ocasió (la seva universitat de senyoretes de casa bona no tenia club de judo, però l'havia de formar si volia participar en aquesta copa i enfrontar-se a la Ginger), però la senyoreta s'ha entrenat molt i cada cop és més perillosa.

Conscient de la seva superioritat, només té ulls per a la Ginger, es confia i la Fujiko —l'única que queda abans de la seva gran rival després d'haver derrotat en qüestió de segons les altres tres lluitadores— dóna la sorpresa, que per a en Jigorô i el seu fill Kojirô, pare de la Ginger, no ho és tant.

Em sembla que ja ho he comentat en alguna ocasió, però el cas és que el mestre Urasawa sap com narrar una història i per tal de fer més emocionant l'espera s'inventa situacions (versemblants, per altra banda) que impedeixen que la Sayaka i la Ginger es tornin a enfrontar i ens deixen amb les ganes que en torni a arribar alguna altra ocasió.

La darrera vegada va ser una lesió, i aquest cop és l'empat que es produeix entre la senyoreta Hon'ami i la Fujiko, cosa que les elimina totes dues i, com que ja no queden més membres a l'equip de la primera, la universitat femenina Mitsuba passa a la final.

La final, com era d'esperar, enfronta la Mitsuba contra la Tsukushi, la reedició del combat amistós en què les companyes de la Ginger van sorprendre, amb més sort que una altra cosa, les seves potents rivals. Però aquest cop ja no les agafen badant i són liquidades en un tres i no res, més encara amb l'absència d'una lesionada Fujiko.

El pla és cansar la megaestrella entre totes 5 lluitadores, però només una li dóna algun problema, de manera que al final, i sobretot gràcies a la Ginger, la universitat femenina Mitsuba s'endú la copa en la seva primera participació.

Res de nou, era previsible però d'alguna manera (malgrat que ja he dit diverses vegades que poc que m'agraden els protagonistes que sempre guanyen) és emocionant veure com es desenvolupen els combats i és fàcil compartir l'emoció dels espectadors en veure lluitar la Ginger.


A partir d'aquí les noies, que ja estan acabant la diplomatura, han d'anar pensant en trobar feina i deixar el judo una mica de banda, però també hi haurà lloc per a temes personals.

Entre altres coses, la Ginger s'assabenta que la seva millor amiga i l'entranyable Hanazono estan sortint, tot i que a la manera japonesa, que consisteix en quedar sense agafar-se les mans durant vés a saber quants mesos, i ni pensaments de fer-se un petó.

Però no trigarem a tornar a veure judo, no caldrà esperar a Barcelona'92, perquè el vell Jigorô té plans: vol matricular la Ginger i la Fujiko a la universitat Saikai, aquella on hauria volgut que la seva néta entrés en acabar batxillerat, i que participi en més campionats, com ara la nova edició del Campionat Nacional i després el Mundial de Judo. Per la seva banda, en Kojirô Inokuma ha acceptat entrenar la Sayaka, la gran rival de la seva pròpia filla.

I entrem al volum 14, dedicat completament al Campionat Nacional de Judo per categories de pes, de manera que tenim una altra entrega amb molta més importància per a la part esportiva/marcial que no pas per a la vida quotidiana i privada dels personatges.

Com que va per pes, i alhora és una competició individual, encara que acabem de veure la Copa Ajisai aquest torneig és diferent: la Ginger i la Fujiko hi participen en les seves categories respectives de menys de 48 i menys de 61 kg., mentre que la resta de membres del club de judo de la Mitsuba aquesta vegada no hi pren part. Al cap i a la fi només valien la pena la Ginger, és clar, i la revelació que és la Fujiko.

Una Fujiko que continua amb els seus dubtes i el seu cangueli, però que a batzegades va passant les rondes i no para de meravellar el país en executar tècniques més per instint que no pas per haver-les après conscientment. No cal dir que en Jigorô es penja totes les medalles pels progressos de la Llargaruda, que tot i així acaba perdent per punts la final de la seva categoria.

Ja està bé que, després d'emocionar-nos amb les victòries d'una novella com la Fujiko, l'autor hagi volgut posar-hi fre, altrament la posaria gairebé al nivell de la protagonista, que al final serà l'única de les dues que anirà al Mundial de Iugoslàvia.

Encara no havíem parlat de la Ginger, pel que fa al volum 14, però no hi ha gran cosa a dir: supera amb extrema facilitat un campionat —el segon que s'endú— on no participa la Sayaka (altre cop el mestre Urasawa se les empesca per no enfrontar-les) i l'únic que ens interessa de debò és el que passa paral·lelament a això.

Com que vol fer una vida normal, ara que és a punt de diplomar-se fa temps que busca feina, i aprofitant l'avinentesa del campionat diverses companyies van a trobar-la i a intentar fitxar-la, totes pels seus propis motius egoistes, que són senzillament fer servir la seva popular imatge per a atraure clients. Però, és clar, el seu avi té uns altres plans i ja ha emparaulat la seva entrada a la Universitat Saikai, on com a mínim han acceptat la Fujiko per recomanació. Què passarà?

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 3

Quan vaig fer la ressenya del primer volum de Cinturó Negre vaig dir que valia la pena fer-me la col·lecció de manera regular, sense obligar els meus éssers estimats a regalar-me'ls de 10 en 10 en ocasions especials per culpa de la meva deixadesa. Malauradament no ho he complert, i no ha estat fins fa poc que m'he posat al dia d'aquesta obra d'en Naoki Urasawa que el va introduir a casa nostra, a Catalunya, molt abans que els otakus de l'estat espanyol en general el coneguessin per 20th Century Boys, Monster o Billy Bat. 

Ja tinc els 18 volums que han sortit fins ara en català del total de 29 que formen aquesta obra publicada al Japó entre 1986 i 1993, i com que les vendes del manga en català van tan malament EDT (abans Glénat) ha decidit que traurà Cinturó Negre a un ritme semestral, de manera que a partir d'ara els compraré quan surtin, i continuaré comprant-los com fins ara de primera mà per tal d'aportar el meu granet de sorra a l'edició de còmic en català, que ja fa temps que vaig excloure de les meves adquisicions de còmics prèviament posseïts per algú.

El cas és que gairebé 3 anys després de la ressenya del volum 2 arriba la del 3, que espero que sigui la primera d'unes quantes de relativament seguides fins que ens trobem a l'espera de les entregues que encara no hagin sortit al mercat. Però per a això encara falta força temps i avui el que hem de fer és parlar d'aquest volum, cosa que provocarà spoilers, esteu avisats/des.

Després del combat d'exhibició al qual la Ginger accedia al volum 2 per tal de deixar-se guanyar i que li permetessin fer la vida normal i femenina que sempre ha desitjat, i que va guanyar amb un espectacular ippon seoi nage fet gairebé sense voler, s'ha convertit en el personatge de moda i ara tothom coneix el potencial que té.

És per això que el patètic club de judo del seu institut s'omple d'espectadors i nous aspirants a membres, un dels quals l'arrogant Sudô, un paio que toca el que no sona a mig institut i a la mateixa Ginger fins que aquesta decideix donar-li una lliçó tot entrenant els quatre membres del club per tal que el vencin. Tot i així no té cap intenció de ser la seva entrenadora habitual ni molt menys de formar part d'un hipotètic club de judo femení, encara que tothom s'hagi proposat ajudar-la a arribar a la glòria, que com ja hem dit i s'ha explicat en els dos anteriors volums és quelcom que no interessa a la protagonista.

Al mig de tot això el seu avi, en Jigorô, continua encaparrat en fer-la debutar oficialment i que aviat esdevingui la millor judoka del país, però ella no és menys tossuda i el que vol és sortir amb les amigues, comprar roba i tenir nòvio. El noi que li agrada, ja ho sabem des del principi però aquí es fa més evident que mai, és en Shinnosuke Kazamatsuri, l'entrenador de la Sayaka Hon'ami, una rica malcriada que també coneixíem i que ha triomfat en una pila d'esports, però que sempre se'n cansa i només ara, amb una rival com la Ginger, es pren seriosament la nova disciplina que un bon dia va decidir provar.

Tot està preparat per a que la Ginger participi en un torneig organitzat a la seva mida per tal que tingui palmarès oficial i li puguin donar una beca en una universitat especialitzada en els esports (que naturalment a ella no li interessa), però falta que la convencin, i després de provar-ho tot és en Kazamatsuri qui en té la clau.

Amb els seus mètodes de seductor reforçats pel poder que té amb les dones i coneixedor del que la Ginger sent per ell, li parla i li diu que quan fa judo és quan més brilla, argument que torna a sentir de la boca de la seva mare i que la convenç per a participar en una competició a la qual la Sayaka naturalment també es presentarà, tant per la motivació esportiva com per l'amorosa, després de veure que no hi ha manera de fer que el seu entrenador es concentri només en ella.

En Matsuda, per la seva banda, continua al volum 3 com a aliat de la Ginger, però al seu interior encara es produeix la lluita entre la seva part periodística, que vol aconseguir que la noia esdevingui la gran estrella de l'esport japonès i ell el periodista que tindrà l'exclusiva de tot plegat, i la d'amic de la Ginger, que sap que ella en el fons no vol tot això encara que tingui el talent per a aconseguir-ho. Uns sentiments d'amistat entre estranys que s'estan inclinant clarament cap a alguna cosa més (per part d'ell, només) i que fan patir aquest entranyable personatge.

 
El tercer volum de Cinturó Negre ens deixa a les portes del primer torneig oficial de la seva protagonista, però no han faltat ni l'acció ni els combats, molts d'ells per part d'altres personatges, en els que també s'ha aprofundit (i se n'han presentat de nous, com l'esmentat Sudô), cosa que reforça un dels punts forts d'aquesta obra clarament centrada en la seva protagonista, que són els seus secundaris. Ja tinc ganes de llegir el quart.