Sabent que Cinturó Negre no continuarà en català més enllà del volum 19, cada cop em resulta més dolorós llegir els volums que tinc pendents, però hem de tirar endavant i avui toca parlar del que es pot veure a la 17a entrega d'aquesta obra de l'aclamat Naoki Urasawa que, diuen, no agradava al seu propi autor (de fet, sempre s'ha negat a que s'edités a l'estranger, i només ha fet les excepcions del català i recentment l'italià), però que no es pot negar que és bona i enganxa.
A més, per als que en vam veure la sèrie animada té aquell plus de nostàlgia que per desgràcia no ha atret prou gent com per fer econòmicament viable la continuació i finalització de la seva versió en paper, més enllà de les males maneres amb què EDT en va anunciar la paralització. En fi, som-hi.
Deixàvem la Ginger, al volum anterior, amb l'enèsim desafiament del seu avi Jigorô: podrà treballar on li vingui de gust i estalviar-se anar a la Universitat Saikai si amb l'equip de judo de la seva universitat actual venç en un torneig un equip triat per ell. Altrament ho haurà de deixar córrer i seguir el programa que el seu avi ha dissenyat per tal de fer-la guanyadora de la medalla d'or a Barcelona'92.
L'equip en qüestió és el de la Universitat Seine de París, entrenat pel mestre Pornalève, que ja havia sortit fa uns quants volums. Entre les integrants del grup no hi ha cap supercampiona, però totes són joves promeses del judo francès i sobretot tenen pinta de tenir molta més força que cap de les membres de la Mitsuba, que només de veure amb qui s'hauran d'enfrontar ja comencen a tremolar.
No és la primera vegada que les protagonistes s'han d'enfrontar a equips netament superiors, i van guanyar la Copa Ajisai gràcies a una combinació de força de voluntat, sort del principiant i la presència de la Ginger, que enllestia els combats més difícils i aplanava el camí de les seves companyes, però aquest cop el combat té un format diferent. L'equip guanyador es decidirà per punts, de manera que cadascuna de les lluitadores disputarà un sol combat i per tal de guanyar caldrà aconseguir tres victòries.
La de la Ginger era més que previsible, i s'endú per a la Mitsuba el primer dels 3 punts necessaris, però com que només podrà tornar a entrar al tatami en cas que hi hagi empat a punts i calgui un combat de desempa, en principi ja l'hem vist prou i seran les altres quatre noies, molt limitades amb l'excepció de la Fujiko Itô, les que hauran de fer tot el que puguin.
La derrota de la Nanda, que havíem vist guanyar alguns combats tot imaginant que s'enfrontava a qualsevol dels molts xicots que l'han deixat plantada al llarg de la seva vida, posa el panorama molt lleig per a l'equip de la Ginger, i la cosa encara empitjora més.
Per molt que s'hi esforci, i s'ha de dir que fa un paper més que considerable, l'entranyable Kyon no aconsegueix endur-se la victòria al seu combat i deixa el marcador, momentàniament, en 1-2 a favor de la Seine.
Contra tot pronòstic, però, la Yoshinagawa derrota la seva contrincant tot deixant-s'hi la pell i posa el marcador en un emocionant 2-2, de manera que només falta la final, que ho decidirà tot i que disputarà la Fujiko.
Però la pressió per la victòria i la preocupació pel futur de la Ginger són molt grans, i la Llargaruda es queda tota encarcarada per culpa d'això i dels crits d'ànim del públic, contraproduents sense que els espectadors ho sàpiguen. L'equip espera, només, que aconsegueixi empatar i que sigui la protagonista la que desfaci l'empat a punts.
En Jigorô ho tenia previst, ja es frega les mans juntament amb el senyor Yûtenji, de la Saikai, i ha convocat una colla de periodistes perquè té previst que recullin les declaracions de la Ginger després del combat, unes declaracions que si tot va com ell ha planejat anunciaran que es matricula a la Saikai. La determinació de la Fujiko, però, acaba fent sortir la minúscula part bondadosa del vell i li dóna el consell que necessita per tal de guanyar el combat, cosa que aconsegueix.
Els plans de l'avi se n'han anat en orris un cop més, però encara té un as a la màniga. Mentrestant, un Matsuda que ha vist com durant tot el combat en Kazamatsuri li passava la mà per la cara i el feia quedar, un cop més, com un simple periodista interessat en la Ginger des d'un punt de vista professional, intenta reconciliar-se amb la noia que estima.
Però no és res més que nou intent frustrat, aquest cop interromput per l'aparirició, a les pantalles d'una botiga d'electrodomèstics, de l'enyorada Sayaka Hon'ami —sí, l'as a la màniga—, que torna i promet emoció en els propers volums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada