Lectures: Batman - Mi principio... y mi probable fin

Si em seguiu i us llegiu les ressenyes que redacto sobre lectures de còmics de DC ja deveu saber que fa anys que me'ls compro en recopilatoris i en l'edició original nord-americana. Ho faig perquè em resulta més còmode, trobo que es conserven millor que en grapa i a més d'ajudar-me a aprendre més anglès sempre és millor llegir en versió original si s'entén l'idioma.

Però també hi ha un altre motiu, i és que des de fa un temps qui té la llicència de DC Comics a l'estat espanyol és ECC Ediciones, una nova editorial que fa les coses amb més seny que Planeta però també força més cares, i que divideix els recopilatoris d'una manera particular.

Un altre dels defectes d'ECC, que en aspectes tècnics supera l'anterior llicenciatària amb diferència, és que no fa gaire cas del material clàssic, però per una vegada que ho fa, i a més tractant-se d'uns còmics que només s'havien publicat en castellà quan DC la portava Zinco, però que per altra banda als Estats Units s'han recopilat d'una manera que no m'interessava, vaig haver-me d'empassar els 18 euros per només 6 còmics que conté aquest Grandes Autores de Batman: Alan Davis - Mi principio... y mi probable fin, descomptes de FNAC a banda.

I n'estic satisfet, tot i que m'ho hauria comprat encara que m'haguessin dit que no valia gaire la pena. Una altra cosa que no m'agrada, permeteu-me que us ho digui, és que l'hagin encapçalat amb aquest "Grandes autores de Batman: Alan Davis", ja que el senyor Davis és el dibuixant d'unes històries creades pel també conegudíssim guionista Mike W. Barr. 

El que més destaca d'aquest recopilatori, que reuneix els números 569 a 574 de Detective Comics, publicats originalment de desembre de 1986 a maig de 1987, és que són històries narrades amb un estil completament diferent de Year One, que Frank Miller i David Mazzucchelli publicaven precisament de febrer a maig de 1987 als números 401 a 404 de Batman.

Al Batman d'Alan Davis i Mike W. Barr encara veiem colors llampants, un cert humor i un protagonista més obert i xerraire, propi de les dècades immediatament anteriors i sens dubte allunyat de la foscor i el realisme que imperarien a partir de finals dels 80 gràcies (en el cas d'en Batman) a l'esmentada Year One i a la també cèlebre The Dark Knight Returns. Ara bé, encara que siguin aventures menys realistes i serioses són molt amenes i qualsevol fan d'en Batman en gaudirà.

No em va emocionar especialment la primera de les històries que hi apareixen, que ocupa dos números i ens explica una aproximació (la primera, potser?) de la Catwoman al bàndol dels bons, frustrada per un Joker a qui aquesta possible aliança no fa cap gràcia. No dic que sigui una història dolenta, però tenint en compte els ingredients que té n'esperava més, deixant de banda que la vaig trobar una mica caòtica.

En canvi, una història autoconclusiva amb l'Espantaocells com a protagonista a priori m'atrau menys, però en aquesta que trobem al número 571 vaig trobar força interessant la premissa d'una variant del seu fàrmac que fa que la gent, en comptes de tenir por, deixi de tenir-ne i per tant es torni temerària.

A continuació tenim un número molt especial, de més gruix de l'habitual (i que fa que els 18 euros del llibre siguin menys dolorosos), en què se celebra el 50è aniversari de Detective Comics, que va començar el 1937. Però com que en Batman no hi va debutar fins el número 27, la història comença amb en Sam Bradley, primer detectiu de la col·lecció, creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, els pares d'en Superman.

En realitat és una història duta a terme per diversos equips creatius i dividida en capítols, protagonitzats al seu torn per l'esmentat Sam Bradley, el també detectiu Ralph Dibny (l'Home Elàstic), en Sherlock Holmes en un capítol situat a la seva època, a finals del segle XIX, i naturalment en Batman i en Robin, tot plegat al voltant d'un misteri relacionat amb un cas encara per tancar del detectiu més famós de la literatura universal. Magnífic.

El volum acaba amb una història en dues parts, la primera de les quals al voltant del Barreter Boig, amb un aspecte diferent del que almenys jo estava acostumat a veure-li, que dóna pas a un número en què es tracten les conseqüències de l'enfrontament: en Robin està greument ferit (i en Batman, duent-lo als braços, sembla que ens avanci una escena que es repetirà no gaire més endavant, però amb un final molt més tràgic) i ingressa a la clínica de la Leslie Thompkins, la dona que es va fer càrrec del protagonista quan li van matar els pares.

Mentre en Jason Todd es recupera de les ferides nosaltres gaudim d'un repàs a la formació del Cavaller Fosc, des de la mort dels seus pares fins al moment que va decidir adoptar la identitat per la qual el coneixem, passant pels seus anys d'estudi.

Mi principio... y mi probable fin és un volum que m'ha agradat més que no em pensava, ja que m'ha permès gaudir d'un Batman pre-Year One sense que es tracti de les històries poca-soltes dels 40 i els 50, i a més he pogut veure aventures on en Robin era en Jason Todd, que com que jo vaig començar amb DC quan se'n va fer càrrec Planeta DeAgostini poques vegades l'he vist sota aquesta identitat.

Les històries que conté el llibre, com ja he dit, valen la pena (la primera, en la meva opinió, menys del que es podia esperar), i el dibuix de Davis és una delícia pel que fa a l'acció i el dinamisme, encara que la reproducció de la tinta de Paul Neary no sigui del tot bona en els primers números, error que suposo que podem atribuir a ECC Ediciones.

Després d'això, Barr i Davis continuarien a Detective Comics una temporada més, amb l'arc argumental que es coneix com a Year Two, que Planeta sí que va reeditar al primer col·leccionable de Batman el 2005. Els números que es troben al recopilatori que he ressenyat avui falten, doncs, a qualsevol lector que s'enganxés a DC amb Planeta o fins i tot Norma, però tant si és així com si els teníeu de l'etapa de Zinco, aquí en podreu gaudir amb paper satinat i blanquet i tapa dura.