Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.
Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.
La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.
Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.
Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.
Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.
A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.
Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.
Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.
Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.
A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.
Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada.
Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix.
24 de juny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada