dimarts, 21 d’agost de 2012

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 3

Quan vaig fer la ressenya del primer volum de Cinturó Negre vaig dir que valia la pena fer-me la col·lecció de manera regular, sense obligar els meus éssers estimats a regalar-me'ls de 10 en 10 en ocasions especials per culpa de la meva deixadesa. Malauradament no ho he complert, i no ha estat fins fa poc que m'he posat al dia d'aquesta obra d'en Naoki Urasawa que el va introduir a casa nostra, a Catalunya, molt abans que els otakus de l'estat espanyol en general el coneguessin per 20th Century Boys, Monster o Billy Bat


Ja tinc els 18 volums que han sortit fins ara en català del total de 29 que formen aquesta obra publicada al Japó entre 1986 i 1993, i com que les vendes del manga en català van tan malament EDT (abans Glénat) ha decidit que traurà Cinturó Negre a un ritme semestral, de manera que a partir d'ara els compraré quan surtin, i continuaré comprant-los com fins ara de primera mà per tal d'aportar el meu granet de sorra a l'edició de còmic en català, que ja fa temps que vaig excloure de les meves adquisicions de còmics prèviament posseïts per algú.

El cas és que gairebé 3 anys després de la ressenya del volum 2 arriba la del 3, que espero que sigui la primera d'unes quantes de relativament seguides fins que ens trobem a l'espera de les entregues que encara no hagin sortit al mercat. Però per a això encara falta força temps i avui el que hem de fer és parlar d'aquest volum, cosa que provocarà spoilers, esteu avisats/des.


Després del combat d'exhibició al qual la Ginger accedia al volum 2 per tal de deixar-se guanyar i que li permetessin fer la vida normal i femenina que sempre ha desitjat, i que va guanyar amb un espectacular ippon seoi nage fet gairebé sense voler, s'ha convertit en el personatge de moda i ara tothom coneix el potencial que té.

És per això que el patètic club de judo del seu institut s'omple d'espectadors i nous aspirants a membres, un dels quals l'arrogant Sudô, un paio que toca el que no sona a mig institut i a la mateixa Ginger fins que aquesta decideix donar-li una lliçó tot entrenant els quatre membres del club per tal que el vencin. Tot i així no té cap intenció de ser la seva entrenadora habitual ni molt menys de formar part d'un hipotètic club de judo femení, encara que tothom s'hagi proposat ajudar-la a arribar a la glòria, que com ja hem dit i s'ha explicat en els dos anteriors volums és quelcom que no interessa a la protagonista.


Al mig de tot això el seu avi, en Jigorô, continua encaparrat en fer-la debutar oficialment i que aviat esdevingui la millor judoka del país, però ella no és menys tossuda i el que vol és sortir amb les amigues, comprar roba i tenir nòvio. El noi que li agrada, ja ho sabem des del principi però aquí es fa més evident que mai, és en Shinnosuke Kazamatsuri, l'entrenador de la Sayaka Hon'ami, una rica malcriada que també coneixíem i que ha triomfat en una pila d'esports, però que sempre se'n cansa i només ara, amb una rival com la Ginger, es pren seriosament la nova disciplina que un bon dia va decidir provar.


Tot està preparat per a que la Ginger participi en un torneig organitzat a la seva mida per tal que tingui palmarès oficial i li puguin donar una beca en una universitat especialitzada en els esports (que naturalment a ella no li interessa), però falta que la convencin, i després de provar-ho tot és en Kazamatsuri qui en té la clau.

Amb els seus mètodes de seductor reforçats pel poder que té amb les dones i coneixedor del que la Ginger sent per ell, li parla i li diu que quan fa judo és quan més brilla, argument que torna a sentir de la boca de la seva mare i que la convenç per a participar en una competició a la qual la Sayaka naturalment també es presentarà, tant per la motivació esportiva com per l'amorosa, després de veure que no hi ha manera de fer que el seu entrenador es concentri només en ella.


En Matsuda, per la seva banda, continua al volum 3 com a aliat de la Ginger, però al seu interior encara es produeix la lluita entre la seva part periodística, que vol aconseguir que la noia esdevingui la gran estrella de l'esport japonès i ell el periodista que tindrà l'exclusiva de tot plegat, i la d'amic de la Ginger, que sap que ella en el fons no vol tot això encara que tingui el talent per a aconseguir-ho. Uns sentiments d'amistat entre estranys que s'estan inclinant clarament cap a alguna cosa més (per part d'ell, només) i que fan patir aquest entranyable personatge.

 
El tercer volum de Cinturó Negre ens deixa a les portes del primer torneig oficial de la seva protagonista, però no han faltat ni l'acció ni els combats, molts d'ells per part d'altres personatges, en els que també s'ha aprofundit (i se n'han presentat de nous, com l'esmentat Sudô), cosa que reforça un dels punts forts d'aquesta obra clarament centrada en la seva protagonista, que són els seus secundaris. Ja tinc ganes de llegir el quart.



 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails