Visionats: El meu veí Totoro

Des que Aurum va començar a recuperar o editar per primer cop, segons el cas, les pel·lícules de l'Studio Ghibli en DVD jo he estat comprant-me o fent-me regalar totes les que he pogut aprofitant baixades de preu, èpoques de rebaixes i situacions similars. Com s'ha pogut veure en aquest bloc més d'un cop, són pel·lícules que m'agraden molt i n'acostumo a fer ressenyes, i tard o d'hora havia d'arribar la d'una de les més populars i importants d'en Hayao Miyazaki i companyia, com és El meu veí Totoro (Tonari no Totoro).

Cap de les edicions dels films de l'Studio Ghibli és una meravella, però excepcionalment aquesta pel·lícula estava disponible en una edició limitada que conté la capsa metàl·lica amb l'edició de 2 discs (un dels quals amb extres, pobres com sempre, però extres al cap i a la fi), una agenda de 2010 i un pòster japonès, tot plegat dins d'una capsa gruixuda que es tanca amb imant. I aquesta és la que em vaig comprar, perquè per una vegada que hi havia una edició amb cara i ulls volia aconseguir-la. 

El cas és que la tenia des de feia molt temps però havia acordat veure-la amb l'Eli, i no ens havíem vist des de feia molt temps. Per fi l'hem vist i, com és natural, en faré un comentari. De fet jo l'havia vist fa moltíssims anys, ja que l'havia comprat en VHS de segona mà, però no l'havia tornat a veure, i aquest cop ho he pogut fer en català.

El meu veí Totoro és una pel·lícula de l'Studio Ghibli estrenada al Japó el 1988 amb gran èxit, una història dirigida i escrita (perquè més d'una pel·lícula d'aquest estudi es basa en llibres) pel mateix Hayao Miyazaki, que va començar a rebre l'atenció d'Occident amb aquest film.

Un film que ens explica una entranyable i bonica història ambientada el 1958, orientada al públic jove però que també podem gaudir perfectament els adults, i protagonitzada per dues noies que se'n van amb el seu pare a viure al camp per tal de poder ser més a prop de l'hospital on està ingressada la mare, que pateix una malaltia que no s'especifica i que, pel que sembla, no es pot tractar a la ciutat.

Allà les nenes, que són la Mei (4 anys) i la Satsuki (10), gaudeixen amb la mudança i la descoberta d'una casa on no viuran soles, perquè a banda del seu pare també hi ha els misteriosos i petits "conillets de la pols" (terme que no havia sentit mai, personalment), en realitat esperits del sutge que en japonès s'anomenen susuwatari i que també surten a El viatge de Chihiro.

La vida de la família transcorre amb tranquil·litat fins que la petita, la Mei, que és extremadament curiosa i no té por de res, veu uns éssers sobrenaturals que decideix seguir i que la condueixen, sense voler-ho perquè en realitat fugen d'ella, fins al rei del bosc, el Totoro del títol.

Tot i que qualsevol de nosaltres s'espantaria en veure un ésser pelut tan gran i amb aspecte d'ós barrejat amb gat la Mei, ben al contrari, decideix fer-se amiga d'ell i compartir el coneixement de la seva existència amb sa germana i son pare, que al principi afirmen que se la creuen per seguir-li el corrent, però aquest encontre marcarà la resta de la història.

Perquè El meu veí Totoro és una pel·lícula senzilla, sense complicacions ni gaires conflictes, però se'n produeix un quan el permís de cap de setmana de la mare és cancel·lat i la Mei, preocupada, decideix fer tota sola el camí que "un home gran i fort" faria en 3 hores. La Satsuki, preocupada, la busca pertot arreu i acaba demanant ajuda a en Totoro, que hi accedeix de bon grat.

Si penseu que us he fet spoilers en realitat no és així, no dic gaire cosa més del que trobareu en qualsevol sinopsi de la pel·lícula. Ja he dit que era un film senzill i sense complicacions, però val molt la pena i és ple de moments bonics que ens arrenquen un somriure, paisatges bells, amor per la natura, elements de fantasia que trobem sorprenentment naturals, com si ens tornéssim nens de sobte i tot fos possible, i en general la màgia Ghibli que ha fet tan popular El meu veí Totoro i les seves altres produccions.

Una de les escenes més conegudes de la pel·lícula és la de la pluja a la parada de l'autobús, que surt al pòster i que, gràcies a l'esmentada Eli, he sabut que conté una curiositat: qui és la nena? És una barreja de la Satsuki i la Mei? És una versió alternativa de la Satsuki? Doncs no se sap, però es veu que la idea inicial era que a la pel·lícula només hi hagués una nena, cosa que hauria canviat bona part del seu argument, i devien deixar aquesta il·lustració tan preliminar com a pòster final per alguna raó que no conec i que no he estat capaç de trobar.



També n'havia de posar el tràiler, que té una de les cançons més conegudes de la cada cop més extensa filmografia de l'Studio Ghibli. Sí, el so i la imatge no maten, però trobeu-me'n un en japonès que es vegi i se senti millor i el canviaré amb molt de gust.

Si us agrada la història, que segur que sí, i teniu la sort d'anar algun dia al Museu Ghibli (per a mi parada obligatòria si mai arribo a anar al Japó), allà hi podreu veure el curt exclusiu, ja que no ha sortit editat de cap manera, Mei to Nekobasu, és a dir La mei i el Gatbús, una seqüela de 13 minuts feta el 2003 i on ens presenten el fill del Gatbús de la pel·lícula original.

 
Però el personatge realment famós, fins al punt de ser un dels més populars per als infants i no tan infants japonesos i, de fet, present al logo del mateix Studio Ghibli, és en Totoro, que també ha fet "cameos" en diverses produccions d'altres orígens i tipus, com aquesta que veiem de Toy Story 3 (2010).

Fins i tot a la sèrie South Park, segons la Wikipedia diverses vegades, però també en un dels còmics de The Sandman, de Neil Gaiman, i en altres pel·lícules de l'Studio Ghibli, com Kiki l'aprenent de bruixa, Pompoko i Mimi wo sumaseba. A més, el 1994 es va descobrir un cinturó d'asteroides que va ser batejat com a 10160 Totoro.

Ho deixem reiterant la recomanació de veure aquest bonic film i mostrant una fotografia real d'un Totoro esperant l'autobús, cosa que els altres que s'esperen es prenen amb tota la naturalitat del món, i això que no són japonesos.

Tot i així no puc deixar d'esmentar el Totoro Forest Project, que es va posar en marxa el 2008 per tal de salvar el bosc de Sayama, proper a Tòquio i inspirador dels paisatges que es poden veure a la pel·lícula. Consistia en una sèrie d'il·lustracions fetes per diversos artistes amb en Totoro com a protagonista que després es van subhastar.

Aquells diners, i els que s'obtenen de la venda del llibre que reuneix les il·lustracions, a més de les donacions que encara es poden fer a la web oficial d'aquest projecte solidari, es destinen a evitar que el desenvolupament urbanístic de la zona faci desaparèixer el bosc, però la iniciativa encara va més enllà i lluita per permetre als habitants del camp que mantinguin el seu estil de vida tot proporcionant-los mitjans i que d'aquesta manera puguin continuar duent a terme la vida de sempre a la terra que els va veure néixer.