dimecres, 29 d’agost de 2012

Lectures: Q&A, número 4

Ja he llegit el quart volum de Q&A, del genial Mitsuru Adachi, i amb ell he superat clarament la meitat de l'obra, que ha acabat al Japó aquest any al sisè volum. Al juliol feia la ressenya del tercer, on deia que la sèrie començava a remuntar, a apuntar cap on volia anar, però què passa amb el quart?


He dit sempre, des del primer volum, que es nota que Q&A no és la millor obra del meu autor japonès viu preferit, ni la posaria entre les 5 primeres encara que m'amenacessin de mort, però també deia que el fet que no sigui ni de bon tros una obra mestra significava simplement que no era tan bona com les altres.

Que el nivell de Q&A és inferior a l'altíssim que acostuma a mostrar l'autor és més que evident, però després de dos volums que semblaven força introductoris al tercer hi teníem una explosió de personatges secundaris i l'obertura de noves i interessants possibilitats... que al quart tom ni s'esmenten


En aquesta entrega el que tenim és un volum dedicat a un element que sembla que ha d'aparèixer a tots els shônen: l'aventura de la platja, on en aquest cas hi ha un pla dels que controlen el club d'atletisme de l'institut per tal de veure les noies amb tan poca roba com sigui possible, tot plegat pensat pels "dolents" (que amb l'Adachi no són mai dolents del tipus odiós) i que ens porta gags com l'estrany (o que jo no he acabat d'entendre) del canvi de cartells dels banys de l'hostal.


I si les maquinacions dels banys no surten bé no passa res, perquè la sortida a la platja del club d'atletisme també implica curses en banyador, que els nois esperen amb candeletes fins que un deus ex machina dels que abunden en aquesta obra fa que tot plegat se'n vagi en orris.


Un altre d'aquests esdeveniments forçats de guió fa que l'Atsushi, el protagonista, es quedi atrapat en una misteriosa illa amb la Shinobu, que des que va aparèixer no ha parat de fer moviments per a aconseguir-lo, cosa que a la Yûho, aparentment gens interessada en ell i amb la imatge idealitzada del difunt Q al cap, li fa cada cop menys gràcia. Tampoc no té l'Ogasawara, enamorat de la Shinobu, gaire content.


Pel que fa a la resta el club d'atletisme efectivament entrena, sí, i veiem com l'Atsushi fa el ridícul després d'haver quedat com un crac al principi de la història quan el seu germà fantasma, en Q, el va ajudar a guanyar una cursa.


Parlant d'en Q, aquí el tornem a tenir en un paper bastant secundari, on es dedica a aprofitar el seu estat incorpori per a espiar les noies, mentre que alhora duu a terme algunes accions "nobles" que bàsicament consisteixen en sabotejar els intents dels nois vius d'aconseguir el mateix que ell. A banda d'això veiem el seu paper, que al primer volum semblava que seria d'autèntic corcó, molt descafeïnat.

Sense deixar el tema dels germans Andô, al quart volum de la sèrie descobrim que una de les heroïcitats que s'atribueixen a l'idealitzat Q va ser en realitat obra de l'Atsushi, un sapastre als ulls de tothom, però en principi només ho saben ells dos. És un dels pocs punts realment interessants d'aquesta quarta entrega, i s'haurà de veure si al volum 5 s'estira o serveix d'alguna cosa.


Després de la història de la platja l'estiu no ha acabat, i ofereix més possibilitats als tòpics del manga per a adolescents i per als gags de to lleugerament picant. En aquest cas s'organitza una activitat en el marc del festival obon, que se celebra pels volts del 15 d'agost al Japó i que consisteix en honorar els morts: els joves de Q&A organitzen una prova de valor al bosc, i malgrat que no permet que la trama avanci gaire sí que tenim un petit moment revelador cap al final.

En definitiva, un volum que decau respecte a l'anterior i que ens torna a oferir un seguit de gags i escenes estiuenques d'humor no gaire elaborats i, el que és pitjor, les possibilitats argumentals que s'insinuaven als dos volums previs no van enlloc. És cert que hi ha referències al triangle (o quartet) amorós de l'obra, però aquest cop es deixa força de banda i el pes se l'enduen els complots dels líders del club d'atletisme i les seves perversions. A més, com és que aquest cop no apareix la Kyôko, el meu personatge preferit, ni en una vinyeta? 


Malauradament pel que fa a la traducció he de tornar a dedicar-li unes línies, perquè trobo que s'ha comès un error. Aquesta vegada no és l'etern cartell del club de judo traduït com a "club de kendo", sinó un joc de paraules del japonès que, tot i reconèixer que era complicat (també n'hi ha un al penúltim capítol, sobre un bosc suposadament famós, però era intraduïble), crec que no s'ha resolt bé

Resulta que en aquest volum apareix una illa anomenada "Rosu-tô", que en japonès seria "illa Rosu", però tal com sona es pot entendre com a "lost". Aquí s'ha traduït com a "la isla de Lost" en un dels gags, però tot seguit queda clar que la referència original és The Lost World, la segona pel·lícula de la saga cinematogràfica de dinosaures de l'Steven Spielberg. Per què, doncs, s'ha deixat la broma de "la isla de Lost" quan de seguida es veu que la cosa no anava per aquí?


Com que aquesta referència tan moderna m'estranyava aquest cop he volgut comprovar-ho amb una scanlation en anglès i, efectivament, és el que em pensava. 

Un petit detall que, si més no, no afecta gaire al conjunt d'un volum no especialment inspirat i que ara sí, clarament m'ha fet perdre l'esperança en què la sèrie remunti després d'un tercer volum on encara pensava que Q&A s'estava reorientant en l'aprofundiment en els triangles amorosos, però que en el quart ha tornat a la successió de gags fluixos sense una trama definida, els cameos innecessaris de l'autor, les metarreferències (com per exemple una pàgina que està repetida i els personatges ho esmenten) i, en general, una sensació que aquesta història es podria haver explicat en un parell de volums menys. Ho dic sense haver llegit encara els dos últims, però no tinc cap dubte que el quart és palla.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails