Lectures: Batgirl - Deadline

Gairebé quatre anys han passat des que aquests còmics van sortir a la venda als Estats Units, i pràcticament un des que vaig fer la ressenya sobre el recopilatori anterior a aquest.

Però les circumstàncies de la vida manen i és ara, totalment desconnectat de l'actualitat comiquística, que llegeixo el darrer volum que, per motius d'espai, segurament compraré de la Batgirl.  

Batgirl: Deadline conté els números 27 a 34 del quart volum de Batgirl, publicats de manera individual entre març i octubre de 2014, i Batgirl: Futures End, de novembre, i és un final d'etapa, raó per la qual dic que malauradament l'he de deixar aquí. 

És l'últim volum de la llarga etapa de la Gail Simone com a guionista de Batgirl, personatge que ja havia tocat força en els molts números que va escriure de Birds of Prey -grup a la formació original del qual fa referència en aquest tram final, en el que és una picada d'ullet als fans- en la seva identitat d'Oracle, però que fins al 2011 no havia pogut tractar en solitari i com a Batgirl perquè la Barbara Gordon, abans de The New 52, feia molts anys que anava en cadira de rodes i es va haver de reinventar.

Els guions d'aquesta senyora, que aquí està acompanyada pels dibuixos de Fernando Pasarín -al número 30 el substitueix Robert Gill- són àgils, amens, es nota que coneix i estima els personatges i els va construint d'una manera molt pròpia però respectuosa amb els antecedents, i particularment amb la Batgirl fa una feina excel·lent. No se m'acut en quines mans podria estar millor, vaja.

També és bona en narrar relacions i fer avançar trames en paral·lel i no abandonar-nes ni permetre que ens n'oblidem, amb petites referències si s'escau, a més que no deixa caps sense lligar.

A Deadline continua en aquesta línia. El problema, i potser és perquè Wanted era tan bo, és que trobo que el nivell d'interès -no de la seva qualitat com a guionista, sinó de la història en si- aquí és inferior. 

També és cert que el que tocava, i efectivament ho veiem, és l'enfrontament final amb la Knightfall, que ja la va fer patir al segon recopilatori, però ens el trobem cap al final del volum, que comença amb l'obligat número afectat per Gothtopia, la petita saga de Detective Comics que afectava diverses col·leccions de la Batfamília i que ja vaig dir que no m'havia deixat gaire satisfet. 

És un sol número, però després en tenim dos d'una història una mica estranya per a la Batgirl, en què s'ha d'enfrontar a un paio obsessionat amb eliminar vampirs que es fa dir Silver. L'element sobrenatural, que repeteixo que no lliga gaire amb el personatge, torna al número següent amb l'aparició d'en Midnight Man, un monstre que apareix quan els adolescents juguen a convocar-lo. 

I després passem a una altra història autoconclusiva en què l'enemic és un altre paio estrany, però aquest cop no sobrenatural, que es diu Ragdoll i amenaça la integritat física de la companya de pis de la Barbara, l'Alysia, embolicada en un acte de vandalisme contra l'empresa d'un científic sobre el que se sospiten actes delictius. 

No és res de l'altre món, però permet continuar forjant la relació entre la Batgirl i la noia, ara com a superheroïna i rescatada. Al darrere de tot plegat, movent els fils, hi ha la Knightfall, que recordem que té la missió d'assassinar delinqüents per tal de "netejar Gotham".

I ara sí, després de recórrer als seus favors en una estranya aliança, la Batgirl s'enfronta directament a la Knightfall i el seu exèrcit ajudada per moltes superheroïnes, tot donant lloc a batalles campals que donen un toc espectacular a aquest tram final que, d'altra banda, es resol d'una manera una mica naïf per al meu gust. 

He dit que la Gail Simone és la guionista ideal per a la Batgirl, amb altres paraules i embolicant-me força més, però Deadline no seria el seu millor exponent, i no perquè no estigui ben escrit, sinó perquè primer tenim diverses distraccions no prou dignes i després es tanca un enfrontament que ha durat anys reals de publicació amb una solució fluixa.

  

El volum acaba, però, amb la Barbara recuperant l'optimisme en saber -un favor de la mateixa Knightfall- que el seu malvat germà no és mort i per tant ella no és cap assassina, i amb la determinació de començar de nou en una altra banda. Un final com cal.

També hi veiem el número de Futures End -el gran crossover de DC de 2014-2015- corresponent a Batgirl, en què una Barbara que va viure una tragèdia per culpa, altre cop, del seu germà, dirigeix cinc anys en el futur un grup de Batgirls -dues d'elles veteranes en el paper, de quan la Babs era paraplègica- mentre ella s'ha transformat físicament en haver-se entrenat amb un mestre que no esperaríem mai. Curiós i no necessàriament canònic.

Deadline, ja ho he dit, no és el millor que ha escrit la Gail Simone, però tot i així deixa amb un bon regust, se centra força en les relacions de la protagonista -queda una mica en segon pla la que manté des de fa temps amb l'exdelinqüent Ricky, que no s'acaba d'esprémer gaire en aquests números- i és un més que acceptable final d'etapa.

Lectures: Batgirl - Wanted

Si sovint em queixo que he trigat més del que voldria a llegir i ressenyar un nou volum d'alguna col·lecció que segueixo, aquest és un dels casos més flagrants amb què m'he enfrontat: més de 3 anys han passat des de la darrera opinió que vaig publicar sobre un volum de Batgirl.

No era conscient que havia passat tant de temps, però després de Death of the Family han anat sortint nous còmics i no ha estat fins ara que he pogut enganxar la següent entrega d'oferta. Com sempre, no decep, però ara en parlaré amb més detall. 

Batgirl: Wanted, el quart recopilatori del ja antic reinici anomenat The New 52, recull els números 19 a 26 de la sèrie, editats originalment de juny de 2013 a febrer de 2014, a més del número 23.1 de Batman: The Dark Knight, de novembre de 2013. 

Amb un equip format per la gran guionista Gail Simone, experta en el personatge i cohesionadora d'aquesta magnífica etapa, i els dibuixants Daniel Sampere i Fernando Pasarín, amb una menció especial -que no acostumo a fer- a les portades d'Alex Garner del 21 al 26, el recopilatori continua on havia acabat l'anterior: la Batgirl va haver de prendre una ràpida decisió que va destrossar la seva família, a més del seu cor i la seva confiança en si mateixa.

Mal moment per haver-se d'estar enfrontant a una nova enemiga, la Ventríloqua, entenc que una nova versió de l'enemic d'en Batman, molt més sanguinària i que arrossega l'odi acumulat durant anys d'infelicitat, que la manca d'èxit com a humorista acaba de fer esclatar.

Després de veure's obligada a acabar amb les activitats del psicòpata del seu germà, en James Gordon Jr., d'una manera diguem-ne "definitiva", cada cop està menys segura de si va actuar correctament -fins al punt d'arribar a abandonar l'uniforme-, i el pare de tots dos, el comissari Gordon, la busca sense saber que en realitat és la seva filla. Tot un drama.

Un drama que s'accentua quan el nostre vell amic Jim Gordon pateix en la seva lluita entre la part racional, la de veterà i honrat policia, la que segurament li diu que la Batgirl mai no mataria expressament, i la de pare destrossat que no aplica la mateixa lògica a les seves accions. I tot i així s'enfada amb en Batman per haver-li "desgraciat la vida a la Batgirl" en permetre-li entrar al seu batequip. 

D'altra banda, la Gail Simone és especialista en escriure escenes quotidianes, d'aprofundiment en la vida privada dels personatges, alternant-les amb les de la seva tasca superheroica, i és per això que també veiem com la Barbara mira de posar en ordre la seva vida i tirar endavant.

Fins i tot hi ha lloc per a l'humor i l'amor, amb aquella sensibilitat femenina amb què la guionista escriu el personatge des de fa tant de temps, i amb el que tenia experiència prèvia escrivint Birds of Prey, per exemple.

Però res no és casual a les històries de Batgirl. Allò que sembla més superflu acaba convergint amb la trama principal i ens tornem a trobar amb el drama, la tragèdia fins i tot, a què ja estem acostumats, almenys des del volum anterior.

La història queda interrompuda, per cert, per un número 25 dedicat a com va viure la Barbara Gordon, llavors adolescent -i el càlcul de l'edat tant d'ella comdel seu germà em causa problemes-, la terrible apagada durant la també terrible tempesta i el campi qui pugui de l'anomenat Zero Year de Gotham.

Un número amb cert interès, sense exagerar, però que el més important que aporta és que el segon nom de la protagonista és Joan. Per cert, aquest número l'escriu la Marguerite Bennett, i personalment noto que el guió no té la qualitat dels de la Simone. Estic malacostumat.

També trobem un homenatge a l'escena de Legends of the Dark Knight 125 en què en Batman va intentar mostrar-li la seva identitat al seu amic comissari, que llavors ho va rebutjar, igual que fa ara amb la que, sense que ell ho sàpiga, és la seva filla.

Passa en un context en què sospitosa i perseguidor han de formar un incòmode equip a causa de l'atac simultani de diversos brivalls d'aquesta etapa, comandats per la Knightfall (del segon recopilatori), i ens deixa amb ganes de més de cara al volum final del pas de la Gail Simone per la col·lecció, al cinquè volum, Deadline, que espero no trigar tant a llegir i ressenyar.

Lectures: Batgirl - Knightfall Descends

He dit moltes vegades que la Barbara Gordon és el meu personatge femení preferit de l'Univers DC, i també que la vaig conèixer com a Oracle i en cadira de rodes, de manera que del seu passat com a Batgirl poca cosa havia llegit (problema que intento solucionar, encara que no és fàcil perquè no havia tingut col·leccions pròpies). 

És per això que el rellançament de la seva història amb The New 52 m'està donant l'oportunitat de gaudir de la Batgirl original, i després de l'encertat primer recopilatori d'aquesta nova etapa, que ja vaig ressenyar, arriba la segona part on tot plegat millora, i el llistó ja era ben amunt.

Amb el títol de Batgirl: Knightfall Descends, recopila els números 7 a 12 de la col·lecció, publicats individualment de maig a octubre de 2012, a més del número 0, de novembre de 2012, on se'ns expliquen els orígens del personatge en aquesta nova versió de The New 52, una iniciativa que s'ha fet amb moltes col·leccions de l'Univers DC però que, per desgràcia, no sempre ha arribat als recopilatoris.

De manera totalment encertada, el llibre comença amb el número 0, guionitzat per la Gail Simone i dibuixat per l'Ed Benes, que tornaven a formar equip després de les seves col·laboracions a Birds of Prey, i encara que és un número que em pensava que parlaria de la cirurgia que va permetre a la Babs recuperar l'habilitat de caminar, sorprenentment va per una altra banda i ens explica com va sorgir la idea d'esdevenir la Batgirl i com va començar a col·laborar amb el Cavaller Fosc i el Noi Meravella.

No té res a veure amb com se'ns havia explicat les altres vegades, ni al còmic de debut del personatge, el mític número 359 de Detective Comics de 1967 ni en cap dels recordatoris posteriors, però tot i així està molt ben lligat i és versemblant.

Després d'aquest preludi, que han posat aquí com podria haver anat al primer recopilatori si el còmic hagués estat editat abans del número 1 de la nova etapa, ens trobem amb noves trames de la Batgirl actual, amb el mateix nivell, o fins i tot més, que el que vam veure a The Darkest Reflection, on els guions ja eren responsabilitat de l'esmentada Gail Simone, que aquí repeteix amb l'Ardian Syaf com a dibuixant donant com a resultat uns números interessantíssims.

Perquè malgrat l'impacte de tornar a veure la Barbara Gordon caminant i disfressada de Batgirl, el cas és que s'ha respectat molt tota la seva etapa com a Oracle, ja ho vaig dir. I no només al primer recopilatori, sinó també en aquest segon on la protagonista, que cada cop recupera més la confiança i es va acostumant a la lluita física després d'anys obligada a seure en una cadira de rodes, s'ha de tornar a enfrontar al trauma que la va deixar paraplègica perquè un dels esbirros que acompanyaven en Joker als fets de The Killing Joke reapareix acompanyant un altre paio, anomenat Grotesque i perillós a la seva particular manera.

Com va passar en les altres col·leccions relacionades amb en Batman, a Batgirl també hi ha una entrega dedicada a la famosa Night of the Owls, la saga en què el Tribunal dels Mussols o les Òlibes llançava un atac a gran escala sobre Gotham, de manera que tots els superherois de l'entorn del Cavaller Fosc s'hi veuen implicats d'una manera o d'una altra.

En el cas de la Batgirl ens trobem amb una història molt interessant (però no tan ben inserida com en el cas de Catwoman) que té a veure amb uns fets reals de la Segona Guerra Mundial: el llançament de globus bomba del Japó a Nord-Amèrica. L'excusa està ben trobada i fa que la incursió de Batgirl al crossover sigui original, i a més sense canviar l'equip creatiu que se n'encarrega.

Superat aquest obstacle la trama entra en un nou arc argumental, el que dóna nom al llibre: els nostres superherois no travessen mai la línia que converteix un justicier en un assassí, però hi ha gent decidida a acabar amb la delinqüència de la manera més radical possible, i encara que en certs moments puguem sentir simpatia per aquesta mena d'idees, caçar lladres de cotxes amb paranys per a óssos és quelcom que algú com la Batgirl no pot permetre.

Això la durà a enfrontar-se a Knightfall, un nou enemic que per la seva indumentària recorda l'Azrael, però que no actua sol, perquè al seu costat hi ha un grup de metahumans (persones amb poders) que dificulta molt a la Babs la tasca de vèncer-los.

Encara que, com hem dit, la protagonista ja torna a estar pràcticament al 100%, aquesta vegada l'enemic la supera en molts aspectes i necessitarà ajuda. L'únic punt feble d'aquesta història, però, és que la identitat civil de l'ésser que es fa dir Knightfall, que evidentment intentarà reclutar la Batgirl per a la causa, és fàcil d'esbrinar, tant que fins i tot és possible que fos aquesta la idea de la guionista.

Aquesta ajuda que dèiem és la de la Batwoman, que d'una manera totalment natural i respectuosa amb la seva pròpia col·lecció es creua amb la Batgirl, hi ha una sèrie de malentesos (com podem veure en aquesta portada) i acaben col·laborant per tal de derrotar l'enemic comú.

El recopilatori, a més, i ho dic ara però no és menys important, ens serveix per a saber per què la seva mare els va deixar, tant a ella com al seu pare i el seu germà James Jr., ja que en les escenes de la vida civil de la Barbara recuperem una la pròpia història d'aquest germà que, per fi, se'ns havia explicat en una etapa magnífica del Batman anterior a The New 52, concretament a The Black Mirror, i va ser prou important com per mantenir referències en aquest reset, per sort no total, de l'Univers DC.

Per a mi Batgirl és un dels millors còmics de DC en aquests moments, una de les millors propostes del rellançament, i es nota que la Gail Simone coneixia bé el personatge protagonista després de fer tants guions de Birds of Prey, encara que la seva feina en aquella col·leció a l'etapa immediatament anterior a The New 52 no em convencés gaire. En fi, les noves aventures de la Batgirl són altament recomanables.