dijous, 17 de desembre de 2009

Lectures: La Broma Asesina

Ara parlaré d'una lectura de fa uns quants dies, una lectura no manga per primer cop en força temps. I és que el còmic d'origen japonès és el meu preferit, per molts motius, però també llegeixo moltes altres coses. Principalment còmics d'en Batman. I aquest d'avui és un dels grans, un dels imprescindibles per a qualsevol que es consideri batmanòfil i batmanòleg.


La Broma Asesina és una de les històries més ben valorades per crítica i públic, i tenint en compte l'equip que se'n va encarregar no és gens estrany. Als llapissos hi tenim en Brian Bolland, un mestre de les portades que a banda d'això ha fet algunes altres coses, però no gaires, i en un dels articles que acompanyen aquesta última edició en format absolute explica per què. Va, us ho explicaré: resulta que va quedar tan impressionat per la feina del guionista que pràcticament no va tornar a voler dibuixar res més per a ningú. Es tracta del mític Alan Moore, creador de Watchmen, From Hell, V de Vendetta, The League of Extraordinary Gentlemen i altres, que després d'haver tocat el gènere superheroic puntualment (una etapa de Swamp Thing i dues històries magnífiques de Superman, Whatever happened to the man of tomorrow? i For the man who has everything, a més d'alguns treballs a la Marvel), l'última cosa que va fer per a DC Comics va ser aquest The Killing Joke, la seva única incursió als còmics d'en Batman.

Explica en Brian Bolland que en comptes de dibuixar sobre els guions del geni Moore (i dic "geni" en el sentit més típic, ja que és un tio amb molt mala bava, apartat del món i que sempre s'està querellant contra la gent que toca les seves obres, especialment si en volen fer pel·lícules, però que per altra banda es considera el millor guionista de còmic americà mainstream), el que va fer va ser suplicar-li que escrigués aquella història. I diu el mateix Bolland que l'Alan Moore no en va quedar especialment content.


Com que se li va donar força carta blanca, doncs era una novel·la gràfica i podia permetre's escriure coses que contradiguessin la història oficial d'en Batman, l'Alan Moore va crear un relat duríssim, en què es treu de la màniga un origen d'en Joker (que tot i justificar lleugerament la seva bogeria, amb l'escena culminant que veiem a dalt, no el fa menys fill de puta) i fa que la Barbara Gordon, antigament la Batgirl, es quedi en la cadira de rodes on la veiem des de, precisament, l'any 1988, quan va aparèixer aquesta obra. No és cap secret, en realitat pràcticament cada cop que apareix aquest personatge se'ns recorda breument com va acabar paralítica, però el cas és que La Broma Asesina és el còmic on tenen lloc els tràgics fets.

El mateix Bolland diu que el guionista es va excedir, que va ser cruelíssim, però el cas és que els fets narrats en aquest còmic de 48 pàgines es consideren canònics i per tant van passar a formar part de la història oficial de l'Univers Batman, privilegi que no té, per exemple, el cèlebre Dark Knight Returns de Frank Miller (també és cert que és una història d'un hipotètic futur i això fa difícil que es consideri oficial, però bé).


Amb aquesta imatge dono un exemple de com és aquesta nova edició. Per una vegada a la vida m'ha anat bé que estigués descatalogada i fos tan difícil i tan cara de trobar l'edició anterior que existia d'aquesta novel·la gràfica, perquè Planeta s'ha basat en l'última versió americana, on gràcies a les tecnologies d'impressió actuals el color ha estat responsabilitat per primera vegada del dibuixant, Brian Bolland. El 1988 el còmic es va acolorir molt bé, però a en Bolland li hauria agradat una altra cosa i finalment l'ha pogut fer.

A la versió actual hi ha molt menys color, i els colors que hi ha són més apagats. Es ressalta sempre alguna cosa per sobre de les altres, fet que es nota especialment en les escenes de flaixbac que ara són en blanc i negre (com a la pel·lícula La llista de Schindler, amb l'abric de la nena). Aquest efecte ha deixat satisfet finalment el senyor Bolland i arriba al públic per primera vegada la idea original que tenia quan va il·lustrar aquesta història.

Pel que fa a l'argument pròpiament dit, he de dir que m'esperava bastant el que hi succeeix, de fet no és cap secret, i en 48 pàgines tampoc no hi ha espai per a explicar gaire coses, però és un còmic intens, amb fets cabdals de la història d'en Batman i amb un equip creatiu de luxe, que fa una història argumentalment simple però impactant i imprescindible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails