Lectures: Batgirl - Death of the Family

Continuem amb les ressenyes de còmics i concretament de l'esdeveniment Death of the Family, que va sacsejar la Batfamília durant uns mesos de 2013 i el nucli principal del qual es troba a Batman: Death of the Family, que vaig ressenyar l'última vegada.

Allà vaig dir que el crossover afectava diverses de les col·leccions protagonitzades pels aliats del Cavaller Fosc, però també que no en tots els casos els números eren igual d'importants o interessants. Doncs bé, el d'avui és un cas excepcional perquè es tracta d'un recopilatori molt i molt bo.

Batgirl: Death of the Family és el tercer recopilatori des que es va reiniciar la sèrie, ara amb una Barbara Gordon que torna a caminar, i continua la bona ratxa que duia amb els dos primers volums, dels quals ja havia parlat fa temps.

En aquest cas s'inclouen els números 14 a 19 de la col·lecció, publicats originalment de gener a juny de 2013, així com el primer Annual de la nova etapa (desembre de 2012), les pàgines corresponents del Young Romance 1 (per Sant Valentí de 2013) i el 17 de Batman, ja que és on té lloc el clímax de la història.

Comencem amb l'Annual, que cronològicament va abans i també ens posen en primer lloc en aquest llibre: els especials anuals normalment són números dedicats a explicar una història especial en un gruix de pàgines força superior a l'habitual, i en el cas de Batgirl la guionista Gail Simone aprofita per a recuperar la Nit dels Mussols o les Òlibes —que en la part que afectava la Babs vam veure al volum anterior— i alhora ens presenta la primera col·laboració o team-up entre la protagonista i la Catwoman.

Després trobarem també el segment que afecta la Barbara Gordon de l'especial de Sant Valentí, Young Romance, on s'inicia el que sembla que serà la seva relació sentimental civil amb un personatge conegut al volum anterior. No especialment memorable, però ja està bé que la pobra noia tingui també alguna alegria i una mica de vida privada.

Però anem a la història principal. Per si no voleu llegir la ressenya de l'esmentat Batman: Death of the Family, o només us interessa la Batgirl, el cas és que aquesta saga ens presenta un Joker desfermat i més poderós que mai que acorrala els aliats d'en Batman i els ataca allà on els fa més mal, amb l'objectiu de destruir-los i que en Batman perdi el que el malvat considera els seus punts febles i, amb això, els seus encontres esdevinguin més "interessants". 

I com que li agraden tant les posades en escena, en Joker recrea alguns dels seus actes més sonats, i en el cas de la Batgirl això es concreta en una colla d'esbirros que es presenten a casa seva amb la intenció de tornar-la a deixar paraplègica d'un tret a l'espinada, però aquesta vegada la Babs està més ben preparada i no se surten amb la seva.

Tant li fa, perquè en Joker té una altra sorpresa reservada per a la pèl-roja més famosa dels còmics de DC, amb el permís de la Starfire: una altra pèl-roja, la Barbara Gordon Sr., que havien recuperat en aquesta nova etapa després de passar-se dècades limitant-se a existir perquè a en Frank Miller li va venir de gust inventar-se-la a Batman: Year One, esdevé ostatge del Príncep Pallasso del Crim.

Amb aquesta situació s'aconsegueixen moments d'absoluta desesperació per a aquesta heroïna que ja havia superat les seves pors i els seus dubtes i estava en plena forma, preparada per a enfrontar-se al seu pitjor malson si mai se li tornava a presentar, com passa en aquest volum.

Però és clar, si en Joker té tants recursos com en aquesta saga poca cosa s'hi pot fer, i a més se li acut la bogeria de casar-se amb la noia, que l'ha d'obeir si no vol que aquest infinitament temible personatge es carregui la seva recentment retrobada mare.

Les coses es compliquen quan un altre personatge inventat al llegendari Batman: Year One, en James Gordon Jr. (que, recordem, es va recuperar magníficament reconvertit en psicòpata a Batman: The Black Mirror després de gairebé 20 anys sense aparèixer en cap còmic), es descobreix que ha estat fent la punyeta a la seva germana —de qui coneix la identitat superheroica i no ho amaga— i, per tal de fer-ho, també ha col·laborat amb en Joker.

Però després dels números que corresponen a Death of the Family aquesta línia continua en un tram final de recopilatori d'allò més tens en què, metafòricament (o no), el nom del volum continua sent vàlid perquè els Gordon viuen el seu pitjor moment com a família. En James Jr., fora de si, obliga la Batgirl a prendre una decisió molt complicada, a triar entre dues persones que estima i que són de la seva sang, encara que una d'elles estigui demanant a crits que l'enviïn a fer punyetes. I el final, també memorable, ens convida a no perdre'ns el següent llibre, Wanted, on veurem les conseqüències d'aquests números.

Així doncs, Batgirl: Death of the Family és un altre tom imprescindible del personatge en aquesta gloriosa nova etapa que es va iniciar amb The New 52 la tardor de 2011 i que continua combinant el nou origen amb el respecte al passat anterior al reinici. També agraeixo la coherència creativa amb la senyora Simone fent-se càrrec dels guions de gairebé tots els números (llevat d'un parell cap al final, d'en Ray Fawkes) i el barceloní Daniel Sampere dels llapissos, amb la col·laboració ocasional del mític Ed Benes.

Lectures: Batman - The Black Mirror

Ja fa temps que pràcticament qualsevol recopilatori de còmics d'en Batman rep la qualificació d'"una de les millors lectures dels últims anys", tant per part de la crítica com del públic, entre el que m'incloc. De fet, el que també es qualifica com a extraordinari està deixant de ser-ho per tal d'esdevenir la norma, cosa que evidentment hem de celebrar.

Bona part de la culpa la té el guionista Scott Snyder, la feina del qual amb el Cavaller Fosc estic gaudint a la nova etapa de l'Univers DC, The New 52, com vaig explicar a la ressenya dels primers números de la nova versió d'en Batman, però en realitat s'hi dedicava des de feia força temps, encara que a Detective Comics i no a Batman com ara.

Abans que acabés el volum 1 de Detective Comics, però llavors acompanyat pel dibuixant Jock en comptes de l'actual Greg Capullo, el senyor Snyder es va fer càrrec dels guions i va donar lloc a un arc argumental que també és el nom de l'últim tom recopilatori d'aquella etapa, Batman: The Black Mirror, que conté els números 871 a 881 (i final) de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units de gener a octubre de 2011. 

He trigat força a comprar-lo (no tant a llegir-lo), perquè el seu gruix l'encaria i mentre esperava que li rebaixessin el preu a la botiga online on compro els còmics, The Book Depository, al final va acabar sortint l'edició de tapa tova, que és considerablement més barata i és la que m'he acabat comprant aquest mateix 2013.

El llibre comença amb una interessant trama protagonitzada per en Dick Grayson, que és el Batman de la resta del volum encara que en Bruce Wayne ja hagi tornat del seu viatge involuntari en el temps, i això és quelcom que m'agrada força, perquè m'alegro que en aquest segon intent de ser el Cavaller Fosc el Robin original se n'hagi sortit i protagonitzi números memorables com els que conté The Black Mirror. 

Aquest cop s'ha d'enfrontar a una organització que es dedica a muntar subhastes d'objectes relacionats amb els dolents més carismàtics de Gotham, objectes que s'acaben fent servir als carrers i provoquen la mort de persones innocents. En Dick haurà d'infiltrar-s'hi i aturar aquesta bogeria, però l'esperaven i no ho tindrà tan fàcil.

En una altra història, el seu passat l'atrapa quan ha de defensar la filla d'un home que odia especialment: en Tony Zucco, el mafiós que va fer matar els seus pares. Sense acabar de tenir clar fins a quin punt està neta aquesta dona, investigarà qui l'està assetjant i s'enfrontarà a dos perillosos enemics inèdits, respectivament un traficant d'armes i un pirata modern.

El més interessant, tot i així, comença com a història secundària a Detective Comics 871. Una d'aquelles històries extra i de poques pàgines que no s'acostumen a recopilar en aquests volums ni tampoc arriben a les edicions traduïdes, però que afortunadament s'ha inclòs aquí per tal de permetre'ns seguir la trama, que acaba esdevenint la principal, la que involucra completament en Batman al 100% i ens fa pensar que, potser, eren les altres històries les secundàries.

Recordeu Batman: Year One? El clàssic escrit per Frank Miller i dibuixat per David Mazzucchelli, que fa poc va tenir una versió animada que vaig ressenyar, ens explicava en 4 números canònics els inicis de la carrera d'en Batman i els primers passos d'en James Gordon com a policia de Gotham. I també hi sortia el seu fill acabat de néixer, en James Gordon Jr., que d'ençà d'aquella primera aparició només havia sortit al número 20 del volum 2 de Secret Origins (1987), al número 13 de Legends of the Dark Knight (1990), a l'Annual número 2 de Legends of the Dark Knight (1992) i a la novel·la gràfica Batman: Night Cries (1992).

Doncs bé, gairebé 20 anys després un guionista el rescata, amb l'ajuda del dibuixant Francesco Francavilla, i ens el mostra com un psicòpata, l'ovella negra de la família Gordon, que està fent progressos i intenta dur una vida tan normal com li és possible.

Commovedor, però a mesura que se'ns expliquen, en forma de flaixbac, atrocitats comeses pel fill de l'estimat comissari durant la seva infantesa i adolescència, també anem veient com esdevé un dolent de primer ordre, digne de ser tingut en compte entre la gran galeria de dolents de les col·leccions d'en Batman. I pel que sembla és un personatge habitual també a The New 52, de manera que el tornarem a veure.

És un problema al qual en James Gordon, Sr. s'haurà d'enfrontar, un cop més, amb l'ajuda d'en Batman, i també de la família Wayne, que ja fa un temps que ha declarat públicament que "finança" el Cavaller Fosc. Això dóna lloc a la resolució d'un gran dubte que ha planat sobre la franquícia durant dècades: coneix en James Gordon la identitat civil dels superherois que l'ajuden a Gotham City? Aquí hi trobarem la resposta.

Batman: The Black Mirror és un imprescindible, un còmic amb històries interessantíssimes per als seguidors d'en Batman i que en certa manera és com una continuació, 25 anys després, del llegendari i ja esmentat Batman: Year One. Un trepidant, ben dibuixat i excel·lent final per al primer volum de Detective Comics, que no va ser fins al número 881 que va interrompre la seva numeració, després de 72 anys, amb motiu del rellançament de totes les col·leccions que es va empescar DC Comics el 2011.