dissabte, 2 d’agost de 2014

Lectures: Batman Incorporated - Gotham's Most Wanted

Ha arribat el moment. Després de 7 anys de l'inici del pas del guionista escocès Grant Morrison per l'univers Batman —tot i que ja hi havia dit la seva en la per a mi sobrevalorada Arkham Asylum—, he llegit el final de la seva llarga i aclamada etapa al capdavant del Cavaller Fosc versió "pre-The New 52". 

Una etapa amb què ens ha explicat una enrevessada, riquíssima i emocionant història passant primer per Batman, després per Batman and Robin, The Return of Bruce Wayne i finalment per Batman Incorporated, aquesta última creada expressament per a l'ocasió i que al número 13 del seu volum 2 ha acabat, un verb que no es pot fer servir amb gaires col·leccions de superherois, llevat de quan les cancel·len.


Amb els números 7 a 13 del volum 2 de Batman Incorporated, editats individualment de març a setembre de 2013, i un especial publicat l'octubre d'aquell mateix any, Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted conté el vibrant final del que Morrison ens volia explicar.

I alhora continua el que vèiem al recopilatori anterior, que com ja vaig dir entrava a l'era The New 52 sense perdre res del que l'havia caracteritzat abans. De fet, les col·leccions del Cavaller Fosc i els seus aliats han estat les que han patit menys canvis en aquest reset que va fer l'Univers DC el 2011, i les coses que s'han mantingut són precisament les que va establir Grant Morrison, entre les quals l'arribada del fill natural del protagonista, en Damian Wayne, l'adopció de la capa i la caputxa per part d'en Dick Grayson després de la desaparició d'en Bruce Wayne o la complicada i duradora trama que va estrenar el guionista al 655 de Batman, de setembre de 2006.


A Demon Star, el recopilatori anterior, vèiem com després de revelar-se que era la líder del moviment Leviathan, la Talia al Ghul posava preu al cap del seu propi fill, en Damian, i ens quedàvem amb un gran cliffhanger que almenys jo he trigat a resoldre perquè fins fa poc no em vaig comprar el recopilatori següent (ja he dit més d'un cop que els preus de The Book Depository no són els d'abans).

Aquí l'atac global de Leviathan contra el món, i específicament contra en Batman i els seus "empleats" en la iniciativa Batman Incorporated, arriba al seu clímax i pel camí s'endú tràgicament en Damian, spoiler que pel que sembla va fer la mateixa DC Comics abans que el còmic on succeeix es publiqués, tot per tal de captar nous lectors. I que quan es va començar a saber em va fer pensar que es veuria a la saga Death of the Family, cosa que al final no va ser certa. No es pot dir que no fos lògic pensar-ho, oi?


Una mort que torna a obligar en Batman a tenir un Robin inert als braços, aquest cop sang de la seva sang. Un personatge que tot i ser repel·lent, arrogant i en alguns moments insuportable hem arribat a estimar durant aquests anys i que ens ha donat moments molt bons, però que mor durant la batalla, tot pagant el preu per trair la seva mare i passar al bàndol dels bons.

Les conseqüències d'aquest duríssim cop les veurem més endavant, en d'altres col·leccions, però el més immediat aquí és acabar la guerra contra la Talia, una guerra començada per ella, per despit, i que té un final espectacular, amb sorpreses i girs inclosos, i més defuncions en un bàndol i l'altre, si bé no tan impactants com la del cinquè Robin de la història.


Aquesta llarguíssima història que ens ha explicat en Grant Morrison s'ha caracteritzat, entre altres coses, per la immensa quantitat de referències que l'escocès ha fet, en forma de personatges i esments, a la història d'en Batman en general. 

Hi ha recuperat, ho hem vist altres vegades, personatges i etapes oblidats i descartats per poc importants, per tal de fer que tornessin a tenir validesa, que fossin canònics altre cop. I ha aprofitat per a fer força homenatges, com aquest que veiem aquí sobre, que recorda la mítica novel·la gràfica Son of the Demon, de 1987, on va aparèixer per primer cop un Damian Wayne que posteriorment veuria el seu origen lleugerament modificat. 

I fins i tot es permet fer una petita referència al futur de la que ara és la col·lecció principal del Cavaller Fosc, Batman, en esmentar el concepte de "Zero Year", nom de la saga de Snyder i Capullo immediatament posterior a Death of the Family. És com si digués: "ara ja he dit tot el que havia de dir, gràcies per deixar-m'ho fer ben entrat The New 52, endavant amb els que remenen les cireres batmanianes actualment". Molt gran.


L'etapa ha estat trepidant i interessantíssima, però no perfecta. De fet, el seu principal punt feble és que no és apta per a tots els lectors. Calen uns coneixements previs de la història d'en Batman molt profunds, i freqüents repassos, perquè tots els elements que ha anat recuperant i creant en aquests 7 anys tenen la seva importància i sens dubte se'n gaudeix més coneixent la història fil per randa, cosa que malgrat els meus esforços no es pot dir que sigui el meu cas. I menys amb la memòria de peix que tinc. 

A més, ja se sap que l'estil del senyor Morrison a l'hora de narrar no és precisament entenedor. Després tot lliga —llevat de la represa d'un flash forward del recopilatori anterior, que no s'entén gaire i té errors i incongruències—, i al·lucinem, però no seria la lectura més fàcil del món. 


El llibre acaba amb el número 11 (va ser una pausa de la col·lecció i com que va a banda el posen al final), protagonitzat pel Batman de Japó, en Jiro Osamu —nom que és un homenatge a Osamu Tezuka i a Jirô Kuwata, l'autor del manga que es va fer d'en Batman el 1966—, en una història farcida de tòpics culturals japonesos però amb algun homenatge a l'esmentat Tezuka, relativament entretinguda i amb guió d'en Chris Burnham (dibuixant dels números normals de la col·lecció) i dibuix d'en Jorge Lucas; i finalment l'especial que deia a dalt de tot, on en Batman repassa en breus històries, a càrrec de diferents equips de dibuixants i guionistes, què se n'ha fet, dels diversos membres de Batman Incorporated, després del desmantellament de la iniciativa.

Un final una mica insípid per a aquest llibre, que d'altra banda és molt bo i esdevé imprescindible per tal de conèixer l'aspecte definitiu de l'edifici que ha estat bastint durant tantíssim temps en Grant Morrison i del qual hem conegut fins el darrer i més petit detall. Gotham's Most Wanted és un final fosc, no arriba a la categoria d'agredolç, tant per a alguns personatges com per al concepte dels Batman internacionals en si mateix. 

Concepte originalment ben pensat que tanmateix va provocar la ira d'una organització malvada a l'alçada però que, tot i que se'ns insinua una eliminació mútua, no es pot descartar que tornem a veure'n alguna cosa més en el futur, ja en mans d'algun altre guionista.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails