Crònica del 35è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

És fàcil comptar el número de Salons del Còmic. Almenys per a mi: sempre coincideix amb la meva edat. Per a qui no la sabia, doncs, queda clar que actualment tinc 35 anys. 

I una vegada més he pogut anar a l'esdeveniment relacionat amb el còmic més important del nostre país, aquest cop novament amb acreditació cedida per Ficomic, tot i que l'any passat, per algun motiu que desconec, no en vaig tenir, mentre que per al Saló del Manga i diversos Salons del Còmic anteriors, sí.

(fotografies de la Míriam - Keromi) 

Amb aquest cartell es presentava un saló temàticament dedicat als avions al món del còmic, canvi de vehicle respecte l'any passat, en què els protagonistes eren els cotxes.

Acompanyant vinyetes amb exemples de la presència d'aquesta mena de vehicle al món del còmic hi havia exposats, a la plaça Univers, avions i també altres vehicles terrestres, però malgrat que era la més visible i publicitada, les exposicions més interessants eren unes altres, totes concentrades al pavelló 4, a mà dreta en entrar a la plaça.

La més destacable, la de la història del TBO, la mítica revista de còmics que es va publicar entre 1917 (per tant, el motiu era el seu centenari) i 1998 i que va suposar la creació al vocabulari castellà d'una paraula que particularment no m'agrada, per la seva lleugera connotació despectiva, però que en aquesta llengua equival a "còmic".

Se'n repassaven les diverses etapes històriques, així com les principals sèries/seccions i els autors més importants que hi van passar, i tot i que es tracta d'una revista que va desaparèixer en bona part perquè va arribar un moment que la seva proposta no era prou atractiva per al públic, cal reivindicar-ne la importància.

Jo mateix en tinc molt bons records, i és que en la seva etapa més moderna en vaig poder gaudir gràcies a que el meu avi me n'acostumava a comprar els exemplars, llavors mensuals. En algunes pàgines d'aquells números es recuperaven pàgines clàssiques, de manera que en vaig poder tenir un tast, i l'exposició ha revifat aquells records.

Parlant de centenaris, també aquest any té lloc el del llegendari autor Will Eisner (1917-2003), que va visitar el Saló del Còmic fins a 3 vegades, l'última dos anys abans de morir, i que és reconegut sobretot per dues coses. La primera, la sèrie The Spirit, i la segona...

...La presumpta paternitat del concepte "novel·la gràfica". És una idea molt estesa, però sembla que hi va haver algun precedent. Tanmateix, sí que es pot afirmar que ell la va popularitzar i va posar les bases perquè a partir de finals dels anys 70 sorgissin còmics d'una sola entrega, més orientats al públic adult i sense els constrenyiments dels gèneres establerts i les angoixants entregues periòdiques. El tipus de còmic que podia agradar a qui no li interessen els còmics, en altres paraules.

Una altra exposició estava dedicada al personatge d'en Lucky Luke, cap efemèride rodona en aquest cas, però mai no és mal moment per fer un homenatge al cowboy més famós del còmic, encara viu tot i que signat per nous equips creatius.

En aquest cas amb menys pàgines originals i més plafons informatius, s'hi podia repassar l'univers de personatges dels seus àlbums, així com altres curiositats de la seva història, que es va iniciar el 1949, quan Morris va crear el popular personatge, anys abans que comencés la cèlebre etapa en què els guions els escrivia en Goscinny, un dels cocreadors de l'Astèrix.

Pel que fa a les exposicions, tot i que n'hi havia més, l'última que he visitat amb deteniment ha estat la dels Superherois fora de control, un repàs als antiherois i als superherois més irreverents i pertorbats, ja que no tots són models de conducta com el Capità Amèrica.

A l'estand de l'Associació Catalana de Tintinaires, per segon any consecutiu, ens hi hem estat una bona estona tot repassant l'exposició sobre la geografia al món d'en Tintín amb la intenció d'emplenar un qüestionari que ens donaria dret a participar al sorteig d'una col·lecció sencera d'àlbums, que ja la tinc des que era petit, però no em faria res tenir-ne una altra, totalment nova, i llegar-la.

Per exemple, a la Sara, que ha volgut acompanyar els seus pares en una foto davant l'estand de Selecta Visión, on es van conèixer el 2011. En realitat la tradicional foto ens la fem al Saló del Manga, però a la propera edició ja no hi haurà panxa, de manera que havíem d'aprofitar l'ocasió.

A ella li hem comprat un tros d'aquesta tela de superheroïnes per tal que la iaia li faci coses com ara un pitet, i és que des de ben petita es notarà que és filla de frikis.

Per part meva no m'hi he endut diners, al Saló, perquè ja fa diverses edicions que trobo poca cosa interessant per a mi. El material de segona mà cada cop és més reduït i no es renova. Tot i així, sempre remeno per si de cas, i aquest cop només hi he comprat això:

Els recopilatoris 100 Balas: Corrupto, amb els números 68 a 75 d'una col·lecció que tinc plena de forats i que vaig tapant poc a poc amb la idea de poder-la llegir algun dia; i Batman and Robin: Requiem for Damian, que conté els números 18 a 23 del vol. 2 de Batman and Robin, material amb què vaig molt endarrerit però que no trobava mai a bon preu.

Per sort, un estand francès amb molt de còmic nord-americà en anglès, que és el que jo busco, i que s'havia saltat unes quantes edicions del Saló, ha tornat, tot i que amb molt poqueta cosa.

En fi, aquest cop, igual que l'any passat, també hi he anat un únic dia, i és que quan hi anava diverses vegades era en bona part perquè volia dedicatòries de dibuixants i guionistes, repartits en diversos dies. A més, llavors estava a l'atur, o era autònom, i encara no m'havia mudat a Mataró, de manera que la disponibilitat era una altra.

Però en aquesta edició entre els convidats tampoc no hi havia cap autor que m'interessés especialment. Si de cas, en Dave Gibbons, dibuixant de Watchmen, però el portava ECC, que tornava al mal camí després de la breu però encertada experiència del sorteig -com ha de ser- de l'any passat: números repartits per ordre d'arribada a l'estand des de l'obertura de les portes. I ja fa anys que estic emprenyat amb aquesta jove editorial pels canvis constants de criteri i la mala organització d'aquest tema, per tant un problema menys i anem per feina.

Ha estat un Saló del Còmic més tranquil, hi he anat directament diumenge i he pogut mirar tot el que volia amb calma. De compres, poques, però ja era la idea. M'agrada anar-hi sobretot per l'ambient i per les exposicions.

No sé a què es deu, però l'organització de l'espai ha estat diferent i més encertada que en ocasions anteriors i sobretot que als salons del Manga: totes les exposicions en un pavelló, i especialment les botigues a la mateixa zona que els estands de les editorials, no marginades en un racó. Sí que n'hi havia menys, d'estands en general, i això sempre és un punt negatiu perquè l'oferta es redueix i significa que hi ha expositors que se n'han quedat fora, però des del punt de vista logístic crec que és així com s'ha de muntar una fira d'aquest estil. En quedo content.

Lectures: Batman and Robin - Death of the Family

Continuem amb les ressenyes dels títols afectats pel crossover batmanià anomenat Death of the Family, i després de les parts dedicades a Batman i Batgirl toca parlar d'un recopilatori que m'ha decebut una mica, sobretot tenint en compte el personatge teòricament afectat i altres coses que sé que passen però que, per a sorpresa meva, no tenen res a veure amb aquesta saga.

Parlo de Batman and Robin: Death of the Family, que recull els números 15 a 17 de la col·lecció, a més del 17 de Batman (comú a tots els recopilatoris de totes les col·leccions d'aquesta etapa) i el primer Annual de Batman and Robin. Entre tots plegats van ser publicats originalment i de manera individual de desembre de 2012 a març de 2013.

Tal com passa amb els còmics dels altres aliats d'en Batman sota el títol de Death of the Family, aquí ens expliquen com ataca en Joker exactament el fill biològic del Cavaller Fosc, i ho fa quan en Damian el busca després del segrest del majordom Alfred a mans del Príncep Pallasso del Crim.

Com en tots els altres casos, en Joker immobilitza el nen (que, recordem, representa que no té més de 10 anys) amb una versió del seu famós gas i li diu el que ha dit a tots els altres: és una molèstia i un punt feble per a en Batman i si continua existint el Cavaller Fosc no podrà donar el màxim de si mateix i, per tant, els seus combats seran menys interessants.

En el cas d'en Robin, a banda de la tortura psicològica, el protagonista es troba també amb el que sembla que és el seu pare totalment drogat i transformat en un enemic letal amb qui haurà de lluitar, per força, en un combat a mort mentre en Joker s'ho mira i gaudeix.

Al número 17, ja fora de Death of the Family, tenim un interessant número autoconclusiu en què, després d'una altra dura jornada de "feina", en Robin, en Batman i l'Alfred se'n van a dormir i tots tres tenen malsons, però el final del còmic té un regust agradable i que ens deixa un somriure a la cara.

Tots aquests números, llevat evidentment del 17 de Batman, que ja vaig comentar quan tocava i que és de l'Scott Snyder i en Greg Capullo, són obra d'en Peter Tomasi com a guionista i en Patrick Gleason com a dibuixant, i fan tan bona feina com al volum anterior, el que passa és que si dic que m'ha decebut una mica és perquè em pensava que un gran i tràgic esdeveniment que associava a aquesta saga (i és normal, pel títol) passava aquí. Però no. A més, mentre que Batgirl: Death of the Family és un volum excel·lent tot i ser, en teoria, complementari, Batman and Robin cau en el sac de tots els altres: aquest sí que ho és, de complementari. 

Canviem de dibuixant, però no de guionista, perquè a l'Annual número 1 Ardian Syaf s'encarrega de plasmar en dibuix les idees d'en Peter Tomasi i ens ofereixen, com sol passar amb els especials anuals, una història deslligada de la resta i en aquest cas força interessant, per a mi el millor del recopilatori, i l'han col·locat al principi.

Per tal de fer que en Batman demostri que confia en el seu fill, en Damian li prepara una gimcana pel món, per tot de llocs on en Bruce Wayne troba records dels seus pares que ni tan sols sabia que existien. El detall del seu fill, però, és una excusa per a aprofitar l'absència d'en Batman, deixar la disfressa de Robin i dedicar-se a lluitar contra el crim a Gotham amb una versió pròpia i baldera de l'uniforme del Cavaller Fosc.

Per cert, en un d'aquests viatges que es veu obligat a fer, cada cop menys emmurriat, en Bruce Wayne torna a passar per Barcelona (recordem que ja ho va fer a l'únic còmic que existeix en català del personatge), i bé, ens toca veure el de sempre: tòpics. Parc Güell, futbol (hi ha uns nens jugant-hi, amb samarretes no del Barça, sinó sospitosament vermelles) i llengua castellana. 

En fi, Batman and Robin: Death of the Family és un bon volum, més que entretingut, però com que la part que li dóna el nom no és res de l'altre món no el puc considerar imprescindible. Val la pena, però, per l'últim número que recopila, el dels malsons, i per aquest especial anual tan simpàtic i entranyable amb què comença. 

La bufetada d'en Batman a en Robin

La definició de la paraula "meme" (o "mem") és complicada, però aplicada a internet es refereix a una idea que es transmet ràpidament a través de les xarxes socials i que la gent acostuma a modificar fins a l'extenuació. 

Doncs bé, una d'aquestes idees em va cridar l'atenció fa temps i l'he vist evolucionar, i com que té relació amb els temes de Cementiri de Pneumàtics en parlaré tot seguit.

De fet ja fa uns anys que circula, i consisteix en una frase que comença a dir en Robin, que irrita en Batman i s'endú una bona plantofada a la cara. Certament són idees divertides, com aquesta pregunta sobre què li regalaran a en Batman els seus pares, que rep la resposta més adequada.

També n'hi ha de polítiques...

O aquesta musical, que m'ha fet molta gràcia...

També tenim aquesta, una referència a l'aclamada trilogia cinematogràfica de Batman dirigida per en Christopher Nolan, que es va estimar més centrar-se en els primers anys de carrera del Cavaller Fosc, encara que aquí no es fa servir directament la vinyeta original.

Aquest mem també és graciós, però fa referència a les suposades relacions homosexuals del Duet Dinàmic que ja vaig deconstruir en aquesta entrada, i també està invertida respecte a les que hem vist. O és a l'inrevés?

Perquè la vinyeta original és així, on en Batman parla primer i en Robin després, però per al mem era més divertit emmirallar-la. 

La història darrere d'aquesta escena la trobem al número 153 del còmic World's Finest, de 1965, una història alternativa (no direm "imaginària" perquè de fet totes les històries dels còmics de superherois ho són) on en Batman es va originar per tal d'acabar amb en Superboy, a qui considera responsable de la mort del seu pare, i en Robin li prega que ho deixi córrer, de manera que s'endú la famosa bufetada.

Lectures: Batman and Robin - Born to Kill

Continuem amb les ressenyes dels còmics de DC d'aquesta nova etapa anomenada The New 52, dissenyada per a reiniciar totes les col·leccions de l'editorial, i anem amb una de les més recents, creada de fet amb l'esdeveniment Batman Reborn, fa uns anys, però que és de les poques que no sembla que hagin estat afectades pel rellançament, com passa, per sort per als fans d'en Batman, en gairebé tots els còmics de la Batfamília. 

Es tracta del volum recopilatori Batman and Robin: Born to Kill, que conté els números 1 a 8 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre novembre de 2011 i juny de 2012. I ja avanço que, encara que sigui habitual que aquests volums incloguin a la portada i la contraportada cites de crítiques que els posen en un pedestal, en aquest cas és totalment merescut, perquè és un dels millors còmics de l'univers Batman que he llegit en els darrers anys.

A la vida real ja fa més de 6 anys que tant nosaltres com en Bruce Wayne coneixem el seu fill, en Damian, i com a Robin l'hem estat veient també durant una llarga temporada, però encara havíem de veure pare i fill fent de Batman i Robin en condicions normals.

La primera etapa de la seva relació va ser d'allò més accidentada, i després en Bruce Wayne va desaparèixer i en Damian va haver de formar equip amb un altre Batman, que era en Dick Grayson. Abans de The New 52 pare i fill es van retrobar, però és en aquest nou volum de Batman and Robin que els veiem col·laborar per primera vegada tots dos sols, sense interferències.

El resultat és d'allò més interessant: durant els darrers anys hem vist com el violent i malcriat Damian donava més d'un maldecap als que en tenien cura, que bàsicament eren en Dick i el majordom Alfred, però s'ha d'admetre que ha experimentat una evolució i s'ha anat civilitzant. 

El problema és que té instints assassins que li vénen de part de mare, la Talia al Ghul (recordem que és nét d'en Ra's al Ghul), agreujats per l'educació assassina que va rebre, i per molt que lluiti per a aconseguir l'aprovació del seu pare i combatre el crim al seu costat hi ha una cosa que és inacceptable per a en Bruce Wayne: no està permès matar cap enemic, per malparit que sigui i per difícils que siguin les circumstàncies.

Tampoc no està permès aplicar una violència excessiva en els delinqüents, i com que en Damian troba que això és demanar massa els enfrontaments amb el seu pare i nou mentor són tan quotidians com l'esmorzar. 

Per la seva banda en Bruce també té la seva pròpia lluita: vol entrenar un nou Robin que obeeixi les seves directrius i alhora li vol fer de pare, perquè en aquest cas és el seu pare biològic, tasques que no són gens fàcils si es duen a terme de manera simultània, menys encara quan el subjecte que s'ha d'educar és tan especial com aquest nano de 10 anys que ja fa temps que és un dels assassins més perillosos del planeta.

Paral·lelament apareix un nou enemic, en Nobody, que es dedica a carregar-se els Batman del projecte Batman Incorporated perquè considera que aquesta internacionalització de la filosofia del Cavaller Fosc és un desafiament directe, i és que ambdós personatges se suposa que es coneixen de l'època de l'entrenament d'en Bruce Wayne abans d'esdevenir en Batman.

En Nobody, que coneix la identitat civil d'en Batman i el seu fill, respon al nom de Morgan i és fill d'un personatge del passat del nostre protagonista, que no revelaré per si esteu interessats en llegir aquest arc argumental algun dia. I a banda de tenir relació amb el passat d'en Batman també té uns altres principis: per tal d'acabar amb el mal s'ha de matar.

A més, no es considera un dels dolents típics d'en Batman, perquè ell mata sense convertir-ho en un espectacle, ell ho fa sense deixar rastre. I com que sap que en Bruce Wayne no acceptarà mai la seva proposta de matar quan sigui "necessari", decideix provar sort amb el seu fill, que com ja hem dit té uns forts instints assassins. Per si les coses no eren prou complicades per als Wayne, que intentaven reprimir, tant el pare com el fill, les inclinacions del segon.

Tot està molt ben lligat, en aquesta història escrita per Peter Tomasi i dibuixada per Patrick Gleason, duet —que ja coneixia de la seva etapa a Green Lantern Corps, que he gaudit parcialment a Green Lantern: The Sinestro Corps War i Blackest Night—, juntament amb l'entintador Mick Gray, que també fa una gran feina en aquests 8 números. 

Una història trepidant, de lectura ameníssima, on els lectors fidels de les aventures del Cavaller Fosc no tenim la sensació que deuen tenir els de les altres franquícies, que s'han trobat amb l'eliminació de la continuïtat i un rejoveniment de les aventures dels seus superherois preferits.

A la nova Batman and Robin sembla que no hagi passat res de tot això, i podem continuar veient l'evolució de la relació entre en Bruce i en Damian Wayne, el nou Duo Dinàmic. Alhora es tracta d'una història que agradarà a qualsevol lector de còmics del gènere perquè, per si mateixa, és molt bona i està molt ben feta en tots els sentits. De pas, a nivell personal m'ha ajudat a comprendre i estimar el personatge d'en Damian, que fins ara detestava. Si The New 52 us ha fet deixar els còmics de DC o reduir el nombre de col·leccions que seguíeu, us equivocareu si poseu Batman and Robin al mateix sac.

 

 

Lectures: Batman & Robin - Dark Knight vs. White Knight

Darrerament he adquirit una nova tongada de volums relacionats amb en Batman, i el primer de tots ells que ha acabat i que per tant comentaré aquí ha estat el quart i últim volum de la primera etapa de Batman & Robin, anterior al rellançament de DC que es coneix com a The New 52. 

La col·lecció que en Grant Morrison va afegir a les no poques que ja formaven part de l'Univers Batman acabava, en aquella primera etapa, amb aquest llibre que a diferència dels 3 anteriors ja no s'anomena "deluxe edition" i que, certament, no té relleus a la seva camisa ni les pàgines de tanta qualitat com els anteriors. Una autèntica i incoherent llàstima, però com a mínim s'ha mantingut la tapa dura, no com al quart i també últim de Gotham City Sirens, que trenca la unitat del prestatge amb un volum de tapa tova. 

En fi, Dark Knight vs. White Knight reuneix els números 17 a 25 de Batman & Robin, publicats en grapa de gener a octubre de 2011, i ho fa amb tres arcs argumentals de tres números cadascun ja sense la presència d'en Grant Morrison com a guionista, però tot i així d'allò més interessants.

La primera part del volum ens presenta una nova dolenta que s'afegeix a l'atapeïda galeria del Cavaller Fosc, una dona que es diu Una Nemo (Absence com a nom "artístic") i que té un característic i inquietant forat enorme al front a causa de la síndrome de Dandy-Walker i una mutació provocada per l'aigua contaminada del riu. Resulta que és una de les múltiples cites d'en Bruce Wayne, d'aquelles que deixa abandonades perquè com sabem té coses més importants a fer, però no es va prendre gens bé que després que la matessin presumptament en un tiroteig el playboy milionari només li enviés una targeta al funeral sense cadàver que li van fer en haver caigut a l'aigua. S'ha de tenir en compte que en Bruce va ser "fora" molt de temps, però ella això no ho sap.

Ara que s'ha fet públic que en Bruce finança en Batman, s'ha mantingut a l'ombra i ha preparat tot un misteri amb l'objectiu d'atraure el superheroi de Gotham i de retruc en Bruce Wayne i venjar-se'n per no haver sentit la seva "mort". Un misteri que inclou un cadàver que fins ara s'havia considerat el d'ella però que no ho era, cosa que en realitat està agafada pels pèls a nivell de guió, tot s'ha de dir, ja que se suposa que s'havia perdut a l'aigua. Naturalment els nous Batman i Robin hauran d'aturar aquest esbojarrat pla, i tot plegat dóna lloc a una història molt entretinguda. Malgrat el dibuix de l'Scott McDaniel, que no m'ha agradat mai, i malgrat que l'explicació científica del forat de l'Absence sigui poc creïble.

Després tenim la que, per a mi, és la millor història i la que dóna el nom al llibre: un altre dolent que debuta, un ésser que brilla intensament i que es dedica a "purificar" gent fent que salti des dels gratacels de la ciutat disfressada d'àngel.

No explicaré quin és el seu criteri a l'hora de triar les seves víctimes perquè li trauria bona part de la gràcia, però sí que diré que és un motiu molt interessant i que l'origen del personatge també està força bé. Aquest arc argumental, per cert, dóna lloc a una breu però entranyable escena amb en Bruce (que ja fa un temps que ha tornat però que es dedica al seu projecte de Batman Incorporated mentre en Dick Grayson és el Batman de Gotham), en Dick, en Tim, en Damian i l'Alfred mirant una pel·lícula a casa.

A mi aquestes escenes de vida quotidiana de tant en tant als còmics de superherois m'encanten, i s'ha de dir que a les que impliquen en Batman no s'acostumen a veure, a diferència del que passa a les de grups com els Titans, o la mateixa Batgirl. Llàstima que dura poc i de seguida els veiem ficant-se en el cas del Cavaller Blanc. 

El llibre acaba amb una saga dedicada a en Red Hood, la identitat malvada d'un Jason Tood que va ressuscitar literalment a la magnífica trama Under the Hood que en Judd Winick va escriure a Batman de novembre de 2005 a març de 2006 i que va tenir una excel·lent adaptació animada, va tornar al primer recopilatori de Batman & Robin de la mà d'en Grant Morrison i ara vol ser present al final de la col·lecció altre cop amb en Judd Winick.

Aquest cop una gent l'allibera de la presó per motius que se'ns explicaran més endavant, però les circumstàncies l'obliguen a associar-se amb el Duo Dinàmic i, malgrat que la història no és especialment brillant, val la pena encara que només sigui pels diàlegs entre el primer Robin, ara Batman, el Robin actual i un que ho va ser durant un temps fins que va morir a mans del Joker per temerari i desobedient, per acabar tornant després des de l'Altre Món, emprenyat i desfermant el caos per Gotham. 

El que em fa ràbia, però, és que la col·lecció en realitat s'acaba al número 26, publicat a l'octubre, però és una història autoconclusiva que devien considerar innecessària i no queda recopilada enlloc. No és el primer cop que passa una cosa així, i m'empipa força.

Tornant la tema, Batman & Robin: Dark Knight vs. White Knight és un volum molt entretingut on els guionistes (respectivament en Paul Cornell, en Peter Tomasi i l'esmentat Judd Winick) fan una bona feina, i pel que fa al dibuix tenim una certa coherència amb l'Scott McDaniel al primer arc i en Patrick Gleason al segon, però al tercer hi ha en Guillem March al número 23 i en Greg Tocchini, que personalment trobo fluix, als altres dos.

Lectures: Batman and Robin must die!

Ja m'he llegit el volum Batman and Robin must die!, el tercer que recopila la col·lecció que va començar després dels esdeveniments de Batman: R.I.P., arc argumental que precisament acaba aquí, en aquest tom que reuneix els números 13 a 16 (agost de 2010 a gener de 2011, perquè hi va haver descansos) de la col·lecció, a més del número únic Batman: The Return 1 (gener de 2011). Avís d'SPOILERS, tot i que intentaré limitar-los.

La col·lecció no acaba aquí, però sí que és un punt d'inflexió important perquè el número 16 es on plega en Grant Morrison i també en Frank Quitely, que a partir de llavors ja no va fer ni tan sols les portades. També és el tancament de l'etapa sense en Bruce Wayne, que després del que vam veure a The Return of Bruce Wayne es reuneix finalment amb el seu primer deixeble, ara Batman, i el seu fill, ara Robin, quan és a punt de concloure la batalla final contra en Simon Hurt tràgicament, i gira la truita. 

Com deia, el doctor Simon Hurt, que porta literalment segles fent la punyeta a la família Wayne des que fa cinc anys a en Grant Morrison se li va acudir rescatar aquest personatge dels anys cinquanta, fa el seu atac final a l'entorn d'en Batman, que coneix perfectament, identitats civils incloses, i demostra que és el gran enemic del Cavaller Fosc dels temps moderns. 

Però en Joker és molt Joker, i després que en Batman i en Robin el capturin en adonar-se que l'havien tingut al voltant suplantant la identitat de l'Oberon Sexton, sembla que decideixi que de gran enemic d'en Batman només n'hi pot haver un i s'escapa, no per aliar-se amb en Hurt (que sí que s'ha aliat amb el professor Pyg, l'altre enemic recent, presentat precisament al número 1 de Batman and Robin), sinó per lluitar-hi col·laborant amb els nostres herois, però d'una manera molt personal i que fa anar de cap el nou Duo Dinàmic. 

A continuació vénen escenes del caos que provoca el pla diabòlic del doctor Hurt, que a més es fa passar per un presumptament ressuscitat Dr. Thomas Wayne, pare d'en Bruce, i ens perdem una mica en la voràgine dels esdeveniments (mola dir això, eh?). Certament en Hurt és, de lluny, l'enemic que ha posat la família Batman més contra les cordes que jo recordo des que vaig començar a llegir les aventures del personatge.

El clímax d'aquest arc argumental que ha durat tant temps és espectacular. Fa temps que sabem que en Bruce no era mort, però faltava que tornés a la seva època, i ho fa en un moment que en Batman (Dick) i en Robin (Damian) eren a punt de caure. Amb les coses al seu lloc, en Bruce ha tornat amb un pla, que seria l'inici de la nova etapa a l'Univers Batman, i convoca els seus aliats per explicar-los-el.

Com si fos en Tony Stark amb l'Iron-man, en Bruce Wayne fa una roda de premsa i anuncia obertament que està finançant i continuarà finançant en Batman, amb qui comparteix ideals. Un moviment arriscat perquè tot i que cada cop més enemics d'en Batman coneixen la seva identitat real (i en Joker, amb tota aquesta història, se'n deu haver assabentat també?), fins ara s'havia caracteritzat per comportar-se d'una manera prou allunyada de la del Cavaller Fosc per tal de no aixecar sospites. 

Als seus aliats, lluny del públic, els explica el seu autèntic pla: Batman Incorporated, que també és el nom d'una de les noves col·leccions sorgides a partir d'aquí, responsabilitat del mateix Morrison. Es tracta d'actuar de manera global, planetària, i no quedar-se a Gotham. Té un pla per a cada membre de la Batfamília, que inclou el fet que hi haurà un Batman i un Robin a Gotham, els mateixos que durant el darrer any, mentre que ell voltarà pel món i crearà una mena d'exèrcit per combatre el mal. 

Sembla que no va agradar gaire, aquesta idea del guionista escocès, però a mi m'encurioseix i tinc ganes que en surti el primer tom recopilatori. Trobo per exemple que en Dick Grayson ha fet prou bona feina com per mantenir l'uniforme de Batman (no com l'altra vegada que el va substituir, als anys noranta), i això d'internacionalitar la idea de la lluita contra el crim sota les ordres del mateix Batman-Bruce em sembla prou refrescant. Com a mínim és la impressió que m'ha fet aquest one-shot anomenat Batman: The Return, on es comença a posar en pràctica.

Còmics i llibres que m'han regalat pel sant

Igual que vaig fer l'altre dia amb els videojocs a 3 Botons i START, avui també faré una entrada d'aquelles que no aporten gaire a la Humanitat, però m'adono que fa una setmana que no tocava el bloc (estic estudiant per a un important examen que tinc dilluns i dimarts) i, al cap i a la fi, ja ho he fet altres vegades, de manera que simplement parlaré dels còmics (i llibres) que em van regalar pel sant, que va ser com cada any el 13 de juny.

Un dels que feia més temps que esperava que sortís, Batgirl: The Flood, el recopilatori que reuneix els números 9 a 14 (juny a novembre de 2010) de la col·lecció protagonitzada per la Batgirl actual, la Stephanie Brown. El número 8 ja estava inclòs a Red Robin: Collision. S'han pres amb calma la publicació d'aquest recopilatori, ha sortit al maig, i ja hi ha material com per fer-ne un altre, però suposo que no els trauran tan seguits. 

Batman and Robin must die! és el nom del tercer volum de Batman and Robin, magnífica obra de la que el present llibre en edició de luxe reuneix els números 13 a 16 (agost de 2010 - gener de 2011). Aquest, de fet, encara no el tinc, és en camí. Últimament Book Depository triga força en enviar les coses, i sabent-ho me les vaig encarregar amb unes tres setmanes d'antelació, però això encara no ha arribat.

Justice League: Cry for Justice (que tampoc no m'ha arribat) és una minisèrie relacionada amb la JLA que està formada per 7 números publicats entre setembre de 2009 i agost de 2010. Me la vaig demanar, tot i que vaig força endarrerit amb JLA, perquè està relacionada amb...

Justice League: Rise and Fall, el volum que recopila el final de la col·lecció Green Arrow / Black Canary en els seus números 31 i 32 i també Justice League: Rise and Fall Special i Justice League: The Rise of Arsenal 1 a 4, tot plegat material publicat originalment entre maig i agost de 2010. Sí, en aquest cas s'han lluït amb el temps d'espera. 

El llibre clàssic Of mice and men (1937), de John Steinbeck, que esdevé d'aquesta manera el meu primer llibre en versió original en anglès. Malgrat tots els còmics que llegeixo en aquest idioma, encara no m'havia estrenat pel que fa a la literatura. I per acompanyar-lo, un altre clàssic:

Do androids dream of electric sheep? (1968), del mestre Philip K. Dick, inspiració de la pel·lícula Blade Runner (1982). Feia temps que el volia i el vaig estar buscant en català, i precisament quan descobreixo que l'han reeditat en la nostra llengua fa poc resulta que ja havia decidit començar a llegir novel·les en anglès i me'l vaig demanar. La pel·lícula la vaig veure no fa gaire, quan la van fer al canal 3XL, però es veu que és força diferent de la novel·la, per tant no hi haurà cap problema amb això.

I això és tot, que no està gens malament. Per desgràcia, fins que no acabi els exàmens, cosa que passarà dimarts que ve, no podré començar a gaudir ni de la lectura d'aquestes obres ni dels videojocs que estreno.