En Batman en una Catalunya ideal

No és un còmic que hagi sortit ara, i ja fa temps que el tinc, però com que ara és quan l'he llegit, ara en faig la ressenya. Ho dic perquè ningú no es pensi que l'acabo de descobrir. Ja es van encarregar que ens n'assabentéssim bé, de la seva existència, quan va aparèixer coincidint amb el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2009.

És el Batman in Barcelona: Dragon's Knight, traduït al català com a Batman - Barcelona: El Cavaller i el Drac, i està escrit per el famós guionista Mark Waid, dibuixat per el barceloní Diego Olmos i acolorit per l'aragonesa (catalana d'adopció) Marta Martínez, a més de comptar amb una portada del mestre Jim Lee que, tot sigui dit, no va dibuixar gaire bé la Sagrada Família pel que fa a la seva base. 

Sí, ho he dit bé, "traduït al català". La singularitat del projecte era fer aparèixer el còmic, una història de 40 pàgines sense conseqüències per a la continuïtat de les sèries regulars d'en Batman, coincidint amb el Saló de Barcelona, i en 4 llengües alhora: anglès, italià, castellà i, per primera vegada, català. 

La premissa, l'excusa agafada pels pèls que té aquesta història, és que en Killer Croc s'ha escapat d'Arkham convençut per l'Espantaocells i el Barretaire Boig (gràcies a aquest còmic en tenim una primera traducció oficial al català) que és la reencarnació del drac de la llegenda de Sant Jordi i que ha d'anar a Barcelona a enfrontar-s'hi amb el cavaller que, com podem endevinar, serà en Batman, que s'assabenta d'aquest pla i se'n va volant cap a la capital catalana.

Allà (aquí) hi viu una aventura molt curta que consisteix en aturar l'assassí davant d'uns estupefactes barcelonins i una policia que no el coneix i que el veu tan amenaçador com en Killer Croc. 40 pàgines d'història són molt poques, i encara que aquesta extensió i el format de tapa dura del còmic li confereixin l'aire de còmic europeu, com si fos una història d'en Tintín o l'Astèrix, el cas és que la narració és l'habitual en els còmics moderns d'en Batman: poques vinyetes, poques paraules, fer via. 

La història, doncs, no és res de l'altre món i sembla el que molts ja sospitaven abans que es publiqués: una manera de donar a conèixer Barcelona, fins i tot amb un pròleg del pallass.. de l'alcalde Jordi Hereu. Ep, no he dit que sigui una història dolenta. És fluixa. Però crec que és un còmic que s'ha de tenir perquè per primera vegada el Cavaller Fosc ve a Barcelona i a més el tradueixen al català.

Sobre aquest punt, podríem parlar-ne durant hores, però no crec que hi torni a haver més còmics d'en Batman en la nostra llengua i que aquest simplement estava cantat pel tema i la localització. Com que els drets dels còmics de la DC els té Planeta, una editorial que tanca col·leccions en castellà de seguida que no acaben d'anar com haurien d'anar, ens en podem oblidar completament. Que editorials que aposten fort pel català com Glénat s'estiguin enfonsant en part perquè les vendes dels còmics en català són encara més baixes que en castellà (i en castellà ho són) confirma que Planeta té raó, en tant que empresa que busca obtenir beneficis, a l'hora de negar-se a treure coses en català més enllà de les quatre comptades que sap que es venen bé, com Bola de Drac.

Personalment penso que, igual que van publicar Watchmen, podrien publicar coses concretes d'en Batman, històries llegendàries, mítiques, premiades, etc. de l'estil de Year One, Dark Knight Returns o The Killing Joke, però no hi tinc gaire esperances posades. 

Pel que fa a l'edició en si, crec que en Mark Waid fa el que pot, tenint en compte que era un encàrrec molt concret que venia de dalt, i que ho fa força bé. A més, es veu que va viure a Barcelona i li agrada la nostra ciutat. El dibuixant Diego Olmos no m'acaba d'agradar, crec que fa un dibuix massa senzill, però és qüestió de gustos, i a favor d'ell he de dit que retrata Barcelona d'una manera creïble i gens forçada. L'acompanya amb el color la Marta Martínez, que trobo que fa una feina correcta, però sempre em costa jutjar l'apartat gràfic separant les diferents tasques, de manera que no en puc dir gaire cosa més. Però m'alegro que no s'hagi encarregat la feina a dibuixants que no coneixen Barcelona, perquè hauria estat lamentable trobar-nos les típiques confusions americanes (flamenc, barrets mexicans...) pels carrers de la ciutat, i en canvi la trobem com la coneixem. Sí, amb racons típics, però d'altres no tant, i hi ha detalls que ens arrenquen un somriure, com ara el cine Comedia o un logo del Servei Català de la Salut.

L'edició de Planeta inclou, a final, uns extres que consisteixen en una entrevista als autors, amb algunes preguntes força tòpiques i repetitives en alguns moments, i un text d'en Jim Lee explicant com va fer la portada. I només queda parlar de la traducció, que és el plat fort d'aquest article.

Per una banda, i coneixent Planeta d'haver-ne llegit Watchmen (plena de detalls que fan palès que s'ha traduït del castellà, en molts casos probablement per culpa de la retolació), ja m'imaginava que la traducció catalana s'hauria fet a partir de la castellana, però he de dir que no es nota gaire, està força bé i hi ha molt poques coses que traeixin aquest procés. Encara diria més: és possible que el còmic pròpiament dit estigui traduït de l'original, però les entrevistes sí que estan clarament traduïdes del castellà, perquè se'ls escapen un parell de "como" i en comptes de fer servir l'expressió "fins i tot" diuen "fins", que és un calc d'"hasta". Però, repeteixo, al còmic en sí només hi he vist una cosa que no m'ha fet gràcia, una expressió que sento sovint en castellà i que també en aquella llengua és incorrecta: "fa anys enrere". És redundant. En fi, passem a un altre punt: l'adaptació.

Aquesta vinyeta de la versió original parla de Catalunya, sense fer referència a l'estat espanyol en cap moment, i per tant és tal com ho he vist a la versió catalana. Vegem com és en castellà:

Oh! També ho han respectat. Està bé. Sempre ens comparo amb Escòcia, perquè em fa ràbia que quan els mitjans parlen d'Escòcia no hi afegeixin un "Regne Unit", o que no diguin mai "Glasgow, Regne Unit", sinó "Glasgow, Escòcia". I que tothom trobi normal que tinguin selecció nacional oficial pròpia. Catalunya té el mateix estatus que Escòcia, no té estat propi, però no rep el mateix tractament. Doncs bé, sembla que al còmic sí. Amb ambigüitats, però:

Diu que Sant Jordi és el sant patró de Catalunya, "greatest hero of his land", que es pot traduir com a "el més gran heroi del seu país" o "de la seva terra". A veure quina de les opcions han triat en la traducció castellana?

En català no cal dir que s'ha optat per la versió "país", que de vegades ens la deixen dir en veu alta perquè té el mateix valor, per a ells, que "país valencià" o "país basc". Passem a un altre tema, on crec que l'adaptació de la versió catalana sí que va una mica massa lluny:

Aquest detall és l'únic que he trobat en català, ara el compararem amb les versions en anglès i en castellà. I en parlarem.

És una oportunitat perduda de fer que la gent associï Barcelona amb el català, però bé. Fixeu-vos, també, en el detall del cartell de la porta, que s'ajusta a la realitat. 

En castellà igual: el que ha millorat en Bruce Wayne és el castellà, naturalment (no l'espanyol, per cert, que per molt estès que estigui no trobo que sigui correcte). Deixant de banda que el personatge de la Cristina Llanero (això en català, per sort, no ho han tocat) li està dient a en Wayne que feia "deu anys" que no el veia i que pel que sabem d'en Bruce Wayne no s'ha dedicat a estudiar cap idioma darrerament, ens agradi o no el tema del català grinyola massa. 

En una Catalunya ideal, és a dir, independent, l'idioma local a aprendre per part dels estrangers seria el català. Sabem que no és aquesta la situació, i trobo que aquí l'adaptació, que segur que no compta amb el coneixement del guionista, ha estat un error.

Estaria molt bé que en Bruce Wayne hagués après català, i nosaltres com a catalans amb complex d'inferioritat ens sentiríem immensament agraïts perquè un estranger hagués après la nostra llengua (que és el que fem nosaltres quan anem a un altre país i és el més normal del món), però torno a dir que coneixent el personatge, i tot i saber que és un tio molt intel·ligent i llegit, no és possible que sàpiga català. I encara menys que l'hagi perfeccionat a Gotham. D'acord, el castellà tampoc no és un idioma que empri habitualment, però és més creïble que l'hagi après com a idioma útil per a ell. A més, encara que el text estigui traduït, als còmics de superherois representa que parlen en anglès, normalment, i en aquest cas concret és possible que parlin en castellà, sí, però en català no m'ho crec massa. De tota manera, el que compta és que no és això el que va escriure el guionista.

Ara, aquestes coses venen (i tant que venen, jo no vaig poder-ne aconseguir la primera edició perquè es va exhaurir els primers dies del Saló), ens fan gràcia i ens deixen contents. Però a mi el que m'importa és si a la versió original parlen de nosaltres o no, i com ho fan. Pel que sembla, però, en aquest cas la versió en anglès s'ha venut molt poc i no hauria tingut gaire repercussió. Ara bé, fa gràcia.