Lectures: Batman & Robin - Dark Knight vs. White Knight

Darrerament he adquirit una nova tongada de volums relacionats amb en Batman, i el primer de tots ells que ha acabat i que per tant comentaré aquí ha estat el quart i últim volum de la primera etapa de Batman & Robin, anterior al rellançament de DC que es coneix com a The New 52. 

La col·lecció que en Grant Morrison va afegir a les no poques que ja formaven part de l'Univers Batman acabava, en aquella primera etapa, amb aquest llibre que a diferència dels 3 anteriors ja no s'anomena "deluxe edition" i que, certament, no té relleus a la seva camisa ni les pàgines de tanta qualitat com els anteriors. Una autèntica i incoherent llàstima, però com a mínim s'ha mantingut la tapa dura, no com al quart i també últim de Gotham City Sirens, que trenca la unitat del prestatge amb un volum de tapa tova. 

En fi, Dark Knight vs. White Knight reuneix els números 17 a 25 de Batman & Robin, publicats en grapa de gener a octubre de 2011, i ho fa amb tres arcs argumentals de tres números cadascun ja sense la presència d'en Grant Morrison com a guionista, però tot i així d'allò més interessants.

La primera part del volum ens presenta una nova dolenta que s'afegeix a l'atapeïda galeria del Cavaller Fosc, una dona que es diu Una Nemo (Absence com a nom "artístic") i que té un característic i inquietant forat enorme al front a causa de la síndrome de Dandy-Walker i una mutació provocada per l'aigua contaminada del riu. Resulta que és una de les múltiples cites d'en Bruce Wayne, d'aquelles que deixa abandonades perquè com sabem té coses més importants a fer, però no es va prendre gens bé que després que la matessin presumptament en un tiroteig el playboy milionari només li enviés una targeta al funeral sense cadàver que li van fer en haver caigut a l'aigua. S'ha de tenir en compte que en Bruce va ser "fora" molt de temps, però ella això no ho sap.

Ara que s'ha fet públic que en Bruce finança en Batman, s'ha mantingut a l'ombra i ha preparat tot un misteri amb l'objectiu d'atraure el superheroi de Gotham i de retruc en Bruce Wayne i venjar-se'n per no haver sentit la seva "mort". Un misteri que inclou un cadàver que fins ara s'havia considerat el d'ella però que no ho era, cosa que en realitat està agafada pels pèls a nivell de guió, tot s'ha de dir, ja que se suposa que s'havia perdut a l'aigua. Naturalment els nous Batman i Robin hauran d'aturar aquest esbojarrat pla, i tot plegat dóna lloc a una història molt entretinguda. Malgrat el dibuix de l'Scott McDaniel, que no m'ha agradat mai, i malgrat que l'explicació científica del forat de l'Absence sigui poc creïble.

Després tenim la que, per a mi, és la millor història i la que dóna el nom al llibre: un altre dolent que debuta, un ésser que brilla intensament i que es dedica a "purificar" gent fent que salti des dels gratacels de la ciutat disfressada d'àngel.

No explicaré quin és el seu criteri a l'hora de triar les seves víctimes perquè li trauria bona part de la gràcia, però sí que diré que és un motiu molt interessant i que l'origen del personatge també està força bé. Aquest arc argumental, per cert, dóna lloc a una breu però entranyable escena amb en Bruce (que ja fa un temps que ha tornat però que es dedica al seu projecte de Batman Incorporated mentre en Dick Grayson és el Batman de Gotham), en Dick, en Tim, en Damian i l'Alfred mirant una pel·lícula a casa.

A mi aquestes escenes de vida quotidiana de tant en tant als còmics de superherois m'encanten, i s'ha de dir que a les que impliquen en Batman no s'acostumen a veure, a diferència del que passa a les de grups com els Titans, o la mateixa Batgirl. Llàstima que dura poc i de seguida els veiem ficant-se en el cas del Cavaller Blanc. 

El llibre acaba amb una saga dedicada a en Red Hood, la identitat malvada d'un Jason Tood que va ressuscitar literalment a la magnífica trama Under the Hood que en Judd Winick va escriure a Batman de novembre de 2005 a març de 2006 i que va tenir una excel·lent adaptació animada, va tornar al primer recopilatori de Batman & Robin de la mà d'en Grant Morrison i ara vol ser present al final de la col·lecció altre cop amb en Judd Winick.

Aquest cop una gent l'allibera de la presó per motius que se'ns explicaran més endavant, però les circumstàncies l'obliguen a associar-se amb el Duo Dinàmic i, malgrat que la història no és especialment brillant, val la pena encara que només sigui pels diàlegs entre el primer Robin, ara Batman, el Robin actual i un que ho va ser durant un temps fins que va morir a mans del Joker per temerari i desobedient, per acabar tornant després des de l'Altre Món, emprenyat i desfermant el caos per Gotham. 

El que em fa ràbia, però, és que la col·lecció en realitat s'acaba al número 26, publicat a l'octubre, però és una història autoconclusiva que devien considerar innecessària i no queda recopilada enlloc. No és el primer cop que passa una cosa així, i m'empipa força.

Tornant la tema, Batman & Robin: Dark Knight vs. White Knight és un volum molt entretingut on els guionistes (respectivament en Paul Cornell, en Peter Tomasi i l'esmentat Judd Winick) fan una bona feina, i pel que fa al dibuix tenim una certa coherència amb l'Scott McDaniel al primer arc i en Patrick Gleason al segon, però al tercer hi ha en Guillem March al número 23 i en Greg Tocchini, que personalment trobo fluix, als altres dos.