Aquesta serà la meva entrada número 100 de la categoria de Lectures i per sort puc fer-la sobre una a,b què he gaudit molt. Ha estat, a més, el primer llibre que he llegit en anglès (no compten les versions descafeïnades que ens feien llegir a l'assignatura d'anglès quan érem estudiants de primària i secundària) i he tingut menys problemes dels que m'esperava en aquest sentit, i me n'esperava perquè no és el mateix llegir còmics que novel·les, és evident.
Com podeu veure, és Do androids dream of electric sheep?, d'en Philip K. Dick, reconegut autor de ciència-ficció que ha escrit diverses obres que s'han dut al cinema, entre les quals aquesta, més coneguda com a Blade Runner.
Precisament fa uns mesos vaig veure la pel·lícula en la versió del director, quan la van emetre al canal 3XL, i com que l'havia vist fa molts i molts anys no en recordava res. Per tant, em va anar bé i al mateix temps vaig poder veure la versió tal com l'havia imaginat el director, en Ridley Scott. En fi, no ens desviem del tema. Ja feia temps que volia llegir el llibre i el buscava en català, però n'existia una edició tirant a antiga i descatalogada. Casualment, quan estava mirant la manera de trobar-lo es va reeditar i el vaig veure a l'Abacus (Blade Runner: Els androides somien xais elèctrics?). Però llavors ja m'havia agafat el cuquet de llegir en anglès i vaig decidir-me per la versió original.
I m'ha agradat molt, el llibre. També m'agrada l'Isaac Asimov, però el senyor Dick sempre s'ha caracteritzat per escriure una ciència-ficció amena, sense emmerdar-se en detalls concrets i donant més importància als personatges i les seves reflexions. Això és el que podem veure a Do androids dream of electric sheep?, que és molt diferent de la pel·lícula, com ja tenia entès.
A la novel·la, de 1968, el protagonista és el mateix, en Rick Deckard, i la idea també és la mateixa: és un policia del futur (originalment 1992 i en edicions posteriors 2021) en un món decadent després d'una guerra d'enormes proporcions, i ha de caçar 6 androides que s'han rebel·lat i s'han escapat d'una colònia espacial. Però a la versió en paper hi ha coses que al film de 1982, que per cert l'autor del llibre no va arribar a veure per uns mesos, no surten.
Tenim per exemple la importància del tema de l'extinció dels animals, i és que el Deckard de la novel·la està obsessionat amb tenir-ne un de real (té un xai elèctric), cosa que només es poden permetre els més rics. A més, el personatge és molt més reflexiu i té molts monòlegs filosòfics interiors, que a la pel·lícula eren més difícils de traslladar.
L'obsessió per aconseguir un animal és el que el motiva per a la tasca de "retirar" els androides (a la pel·lícula "replicants"), i és que el seu pla és comprar-ne un amb els diners que farà. I amb això vol solucionar una sèrie de problemes existencials que té i que el fan vulnerable, a més de sentir-se satisfet i més humà, coses que ara no té per culpa, entre altres coses, d'una dona que es passa el dia a casa enganxada a un aparell que modifica l'humor. A Blade Runner no hi ha xai elèctric ni dona i es pren la tasca com una assignació més i amb una motivació purament professional.
També hi ha el tema de la religió: a la novel·la es parla d'un culte anomenat Mercerisme, al voltant d'un personatge misteriós amb qui hom es connecta a través de la Capsa d'Empatia, i a l'altra banda tenim un ídol televisiu, en Buster Friendly, que és la nèmesi del tal Mercer. A la pel·lícula no hi juguen cap paper, però a la novel·la tenen importància en el comportament dels personatges.
Blade Runner és un clàssic de la ciència-ficció cinematogràfica i una grandíssima pel·lícula, però està basada en el llibre d'una manera molt lliure, lleugera, plena de llicències. Són dues històries molt interessants i recomanables amb alguns personatges compartits i el mateix escenari (bé, és San Francisco al llibre i Los Angeles a la pel·li), però també amb unes motivacions i un desenvolupament de la història força diferents. Crec que val la pena tant veure la pel·lícula com llegir el llibre —és igual l'ordre—, perquè a cadascun dels dos productes trobarem el regust de l'altre i al mateix temps tindrem la sensació d'estar gaudint d'aventures diferents.
Si heu vist la pel·lícula, però, us recomano que llegiu el llibre no només perquè sempre és bo saber d'on vénen les coses, sinó perquè són tan diferents, repeteixo, que no tenim aquella sensació d'estar veient/llegint una història que ja coneixem fil per randa. No us en penedireu.
