Lectures: Batman - Graveyard Shift

Poc a poc em vaig despenjant de l'Univers DC, vaig menys al dia que mai, i tot plegat és culpa del fet que les ofertes que abans em permetien comprar tant, ara són tan escasses que he de deixar escapar moltes coses. Em mantinc fidel a en Batman i companyia, però tot i així he d'esperar rebaixes puntuals, que descobreixo per casualitat o gràcies als sistemes d'avís d'algunes webs, per tal d'aconseguir aquells volums que són a la meva llista de desitjos.

Va ser el cas de Batman: Graveyard Shift, el sisè recopilatori des del reinici The New 52, positivament sorprenent per un motiu: els còmics que conté no pertanyen a cap saga i se'ls van saltar en volums anteriors, però sense que serveixi de precedent -perquè això que hi hagi números que es queden fora de recopilatoris i es perden per sempre és molt habitual- es van recuperar en aquesta entrega, un popurri de còmics sense gaire connexió entre ells ni amb les grans línies argumentals que fan tan gran la dolça etapa que viu el personatge des de 2011, i dels quals en tenia dos que vaig trobar un dia en una botiga on tenien còmics americans, de manera que ara els tinc per desgràcia repetits.

Comença amb el número 0 de Batman, de novembre de 2012, que ens situa als inicis de la carrera del Cavaller Fosc, més o menys a l'època vista a Zero Year - Secret City, amb els primers contactes entre en Bruce Wayne i en Jim Gordon explicats pel tàndem estrella Capullo-Snyder, mentre que la segona part està dibuixada per l'Andy Clarke i escrita per en James Tynion IV, substituts d'alta categoria, i ens fa saltar només un any endavant, cap a la primera vegada que es va encendre el batsenyal i l'efecte que això va tenir en uns joves Dick Grayson, Jason Todd, Tim Drake i Barbara Gordon. Molt emotiu. 

 

A continuació tenim el número 18, de maig de 2013, en què es comencen a analitzar les conseqüències de la nova i terrible mort a la família vista al final de Batman Incorporated. Es fa a través dels ulls de la Harper Row, personatge de creació recent que fa de col·laboradora del reticent Batman i aquí observa com, dominat per la tristesa, comet imprudències i arrisca la vida innecessàriament.

Ens ho expliquen conjuntament l'Scott Snyder i en James Tynion IV amb dibuixos de l'Andy Kubert i l'Alex Maleev, tots quatre noms amb bona reputació.

Als números 19 i 20 de Batman, de juny i juliol de 2013, tornen l'Snyder i en Capullo per a explicar una història en dues entregues que, tot i estar deslligada de les trames en marxa que deia al principi, ofereix una interessant recuperació d'en Clayface, un dolent clàssic que no és dels més recurrents, actualment, però que aquí s'utilitza amb saviesa. 

Celebro que continuï el costum, més aviat recent, de recopilar també les històries extra de poques pàgines que hi ha a molts números de les col·leccions regulars, com en aquest cas la que acompanya el 19 i el 20, signada pels ja esmentats James Tynion IV i Alex Maleev, i que ens explica una missió de caire sobrenatural que duu a terme en Batman amb el suport sobretot moral d'un Superman que l'ha vingut a veure per tal de fer-li costat en un moment personal tan dur. 

Potser la història que menys m'ha agradat del volum és la del Batman Annual número 2, de setembre de 2013, en què se'ns presenta The Anchoress, una enemiga que se suposa que és més antiga que l'asil d'Arkham, en un dia en què en Batman s'ofereix a posar a prova els sistemes de seguretat del centre per a criminals dements. L'escriuen Margerite Bennett i Scott Snyder, i el dibuix és de Wes Craig.

D'octubre de 2014 ens arriba el número 34 de Batman, amb una història autoconclusiva de Matteo Scalera i escrita per l'Scott Snyder i en Gerry Duggan, que explora una variant de la clàssica fórmula dels enemics d'en Batman, que acostumen a dur roba cridanera i cometre crims molt espectaculars: en aquest cas el dolent es fa dir Meek i el seu objectiu és cometre assassinats discrets. Força interessant.

Curiosament el còmic recopilat a continuació, amb què es tanca el llibre, és el 28 de la mateix col·lecció, per tant anterior, publicat de manera individual l'abril de 2014. Aquí, l'Scott Snyder i el fàcilment identificable Dustin Nguyen presenten la identitat superheroica de la Harper Row, que es dirà Bluebird, en una missió que acaba en cliffhanger perquè connecta, ara sí, amb Batman Eternal. 

Graveyard Shift és un recopilatori d'històries potser prescindibles per al públic general, però no per als fans completistes del personatge com jo: tal vegada el que ens expliquen no és necessari per a seguir la història principal que està fent de Batman una col·lecció de referència en el gènere dels superherois en general i en l'univers Batman en particular, però la complementa d'allò més bé i també ens permet fer un descans i gaudir d'una mirada més introspectiva a un personatge a qui no paren de passar-li coses, i últimament molt dolentes. 

 

Lectures: Detective Comics - Emperor Penguin

Ha passat gairebé un any des que vaig ressenyar el segon volum de la ja no tan nova Detective Comics, problema que puc atribuir a diversos factors: és una col·lecció que he anat deixant més de banda que no pas la "bona", Batman, perquè m'ha costat més trobar-ne volums a bon preu, i això ha fet que les lectures de la que va ser la primera col·lecció del Cavaller Fosc les tingui més endarrerides, com ja deia a la ressenya anterior. A més, he fet entrades de moltíssimes altres coses que ho han retardat tot plegat.

Però també hi ha influït la percepció general que en termes de guió el còmic no acabés d'alçar el vol, consideració que no puc compartir del tot, perquè com ja vaig dir el segon recopilatori m'havia sorprès positivament. La cosa canvia, però, a partir del tercer, amb l'equip format per en John Layman (guió) i en Jason Fabok (dibuix), que substitueixen en Tony S. Daniel, que havia fet d'autor complet, i han convençut el públic amb la seva proposta.

Detective Comics: Emperor Penguin, que conté els números 13 a 18 de la col·lecció, publicats originalment entre desembre de 2012 i maig de 2013 —ja ho deia, que anava molt endarrerit—, prometia ser la primera gran trama amb l'Oswald Cobblepot implicat (al rellançament The New 52 ja n'han tingut en Joker amb Death of the Family, o l'Enigma amb Zero Year - Dark City), i... no ha estat ben bé així, però no ha estat un problema.

Perquè la història que ens expliquen els senyors Layman i Fabok és d'allò més interessant, i el protagonista és el Pingüí, sí, però no el que coneixem des de la seva primera aparició, al número 58 de Detective Comics, el 1941.

La trama comença amb l'Oswald Cobblepot atacant en Batman allà on més mal li fa: intentant netejar la seva imatge i potenciant la de ciutadà modèlic tot fent ombra a en Bruce Wayne, però els esdeveniments de Death of the Family, encara que tangencialment, afecten aquesta col·lecció i obliguen el Pingüí a deixar els negocis en mans del seu número dos de manera temporal.

O això és el que es pensa, perquè l'Ignatius Ogilvy, que ha anat ascendint dins l'organització des que no gaires anys enrere el senyor Cobblepot el va treure del carrer, té un pla per tal de fer-se de manera definitiva amb el seu lloc, i per tal de deixar clar que el seu pingüí és una versió millorada del de tota la vida es "tuneja" el sobrenom i es fa anomenar Pingüí Emperador (Emperor Penguin), que és la raça més gran que existeix d'aquestes entranyables aus.

Però aquesta trama cedeix el protagonisme, més d'una vegada durant el recopilatori, a d'altres que hi estan, de fet, relacionades, com la dels atacs de la Poison Ivy a les empreses del Pingüí, el seu sorprenent matrimoni amb en Clayface, la invasió de Gotham per part dels fanàtics del Joker i altres problemes que donen lloc als combats a què s'enfronta el Cavaller Fosc durant aquests números alhora que investiga —al cap i a la fi se suposa que Detective Comics és la capçalera on es fomenta més aquesta vessant del personatge— què està passant en realitat.

Probablement el millor d'aquest Detective Comics: Emperor Penguin és que l'atenció se centra en el que el guionista creu que és més important en cada moment, i allò que hi té relació i/o enriqueix la història es deixa per a les pàgines de complement —dibuixades per l'Andy Clarke— que, tot i que normalment no arriben a aquests volums, aquí afortunadament sí.

Per tant, quan el que importa són les repercussions de Death of the Family, el senyor Ogilvy apareix a la història de complement, per posar un exemple. Sovint aquests complements que els completistes enyorem es deixen fora perquè potser no són rellevants, però els dels números 13 a 18 de la col·lecció aporten coses i val la pena llegir-los.

No em vull allargar més: Emperor Penguin és una molt bona història del Pingüí, on el veurem enfonsat i trepitjat després que precisament les coses comencessin a anar-li bé, però és una història que cedeix el protagonisme indirecte a en Joker quan per exigències de l'editorial ho ha de fer, i ho fa amb suavitat i coherència, cosa que no és gens fàcil, com hem pogut veure en algunes de les altres col·leccions de la Batfamília, en què les trames quedaven interrompudes abruptament pel mateix motiu.

Ja vaig dir que la proposta d'en Tony S. Daniel no em desagradava, però sóc capaç de veure que era una mica confusa i que el relleu de responsables ha estat bo per a la col·lecció i convencerà aquells que se n'havien desencantat.

Ara bé, la diversió no acaba aquí, perquè aquest canvi d'statu quo d'un dels enemics més emblemàtics d'en Batman es podrà continuar veient al quart volum, Wrath, que espero tenir, llegir i ressenyar com més aviat millor.

Lectures: Batman - The City of Owls

S'ha fet esperar, perquè el primer recopilatori del Batman de The New 52 es va llançar molt aviat i ho havien de compensar, però ja he pogut llegir Batman: The City of Owls, amb els números 8 a 12 i l'Annual 1 del volum 2 de Batman.

Són números publicats per primera vegada de manera individual de juny a octubre de 2012 i que no han estat recopilats fins aquest mes d'abril, però afortunadament cap a la tardor ja podré gaudir del tercer llibre.

Centrem-nos, però, en el tema que ens ocupa ara, la conclusió de l'espectacular arrencada d'aquesta col·lecció després del reset que DC Comics va fer a totes les seves sèries després de l'estiu de 2011. 

Llavors, com vaig explicar a la meva ressenya, deixàvem en Batman tocat per l'atac sorpresa del perillosíssim Tribunal de les Òlibes o dels Mussols, o Court of Owls, poderosa organització que havia romàs adormida fins que s'alça i intenta apoderar-se de Gotham, amb lligams amb el passat d'en Bruce Wayne i d'altres col·laboradors del Cavaller Fosc.

El vam veure patir com mai, el nostre amic Bruce, i en aquest volum es produeix l'anomenada Night of the Owls, en què aquests decideixen atacar directament casa seva, ja que en coneixen la identitat, mentre es proposen acabar amb una sèrie d'objectius al llarg de tota la ciutat, tots ells vells coneguts dels lectors.

 

En Batman s'hi haurà d'enfrontar, a aquesta enorme crisi, amb l'ajuda del seu majordom Alfred, que coordinarà els múltiples aliats del superheroi en la defensa d'aquestes persones marcades, cosa que m'imagino que podré llegir amb més profunditat quan tingui a les mans els recopilatoris de cadascun d'ells, però per temes de dates de publicació d'aquests volums no ho podré fer en l'ordre que m'hauria agradat.

De tota manera el més interessant és el que viu en primera persona en Batman, que anirà traient l'entrellat (no del tot, però sí tant com pot) del que està passant i s'arribarà a enfrontar al líder dels Mussols o les Òlibes, un moment cabdal no només pel combat èpic que es produeix (i que promet més trobades en el futur), sinó també per les revelacions que es fan durant el mateix i que entronquen amb el passat del protagonista. 

Al mig del volum trobarem el primer Annual del segon volum de Batman, que no és pas gratuït: a banda de presentar-nos la versió de The New 52 de Mr. Freeze, amb un encertat nou origen, explica com s'han reanimats els cadàvers que conformen l'exèrcit dels Mussols/les Òlibes. L'escriuen Scott Snyder, guionista de la resta de números, i James Tynion IV, amb preciosos dibuixos de Jason Fabok.

El volum acaba amb el número 12, on coneixem els germans Row, especialment al Harper, una especialista en electricitat que vol tornar un favor a en Batman i esdevé, en contra de la voluntat del Cavaller Fosc, que l'hi prohibeix, aliada seva. 

Aquí els guionistes abans esmentats treballen amb els dibuixants Becky Cloonan y Andy Clarke, que fan una feina molt diferent de la del dibuixant oficial d'aquella etapa de Batman, el senyor Greg Capullo, però que no està gens malament.

En resum, un altre llibre imprescindible que fa encara més gran la llegenda del personatge i que em tindrà esperant amb candeletes la següent entrega, prevista per al 15 d'octubre i amb només 5 números, del 13 al 17. No és res més que la tendència segons la qual quan apareix un recopilatori ja s'han publicat individualment els números que formaran part del següent, per tant els que seguim aquests toms anem amb 6-7 mesos de retard respecte als que compren els còmics en format grapa.