Feia moltíssim que no ressenyava una lectura de còmics de DC, però també és cert que feia molt que no comprava cap recopilatori. La meva font habitual, The Book Depository, ja no té els preus que tenia abans i me n'he hagut de buscar una altra, una de les meves botigues de còmics físiques de tota la vida, que resulta que d'un temps ençà va rebent recopilatoris nord-americans (és com jo consumeixo els còmics de DC, en anglès i en recopilatoris) i a un preu millor que quan The Book Depository molava, encara que no se sap mai quins arriben ni quan.
Doncs bé, un dels volums que em vaig comprar en la meva darrera incursió a la botiga va ser Detective Comics: Scare Tactics, el segon de l'era The New 52 de la col·lecció més clàssica d'en Batman, que duu en Tony S. Daniel com a autor complet des de fa bastant de temps. Aquí, però, s'encarrega també de la part gràfica d'alguns números però en d'altres fa només de guionista.
Aquesta entrega conté els números 8 a 12 del volum 2 de Detective Comics (llançats individualment de juny a octubre de 2012), el 0 de la mateixa col·lecció (novembre de 2012) i l'Annual 1 (octubre de 2012) de la nova etapa. Com veieu vaig amb força retard, amb aquesta col·lecció, tant és així que m'he acabat comprant l'edició en tapa tova (la que hi havia a la botiga), que surt sempre uns mesos després que la de tapa dura. I també hi ha influït el fet que n'havia llegit males crítiques, però he de dir que les considero equivocades, perquè en general m'ha agradat força.
El volum comença amb una història autoconclusiva on l'enemic és l'Espantaocells, entretinguda però no necessàriament memorable, i després tenim la part que correspon a Detective Comics de l'esdeveniment Night of the Owls, que en aquest cas ens permet veure la repercussió d'aquella fatídica nit a les instal·lacions del sanatori d'Arkham, però la primera història important és la d'en Mr. Toxic, un nou enemic, presentat al recopilatori anterior de la col·lecció com a associat del Pingüí i que aquí agafa rellevància.
Es tracta d'un paio que, des que va patir el típic accident científic, necessita la radioactivitat per tal de continuar vivint (una mena de versió d'en Mr. Freeze), i evidentment aquesta característica perjudica els altres, però el que crida l'atenció d'en Batman és un altre experiment relacionat que duu a terme i que porta de cap la policia.
També és entretinguda, aquesta història de 3 parts, com a mínim per ser la primera important d'en Mr. Toxic, però després tenim l'Annual número 1 d'aquesta etapa, escrit per en Tony S. Daniel i dibuixat per en Romano Molenaar i en Pere Pérez, que ens presenta un relat més extens i on el protagonista és en Black Mask, de nom civil Roman Sionis, que ja al número dedicat a Night of the Owls tenia força presència com a pacient d'Arkham.
Però el que més m'ha agradat d'aquest volum és la part final. Per començar, el número 0, que com ha passat en tots els còmics de DC de l'etapa The New 52 està dedicat a explicar part dels orígens dels superherois o, si més no, del seu passat.
En el cas de Detective Comics el guionista Gregg Hurwitz i els dibuixants Tony S. Daniel i Pere Pérez ens expliquen l'entrenament d'en Bruce Wayne a l'Himàlaia, que no té res a veure amb el de Batman Begins, sinó que és una reinterpretació d'un fet establert anteriorment com és aquell viatge que va fer abans d'esdevenir en Batman. Les darreres pàgines les protagonitza el fidel Alfred, un home que crec que hauria de tenir més històries centrades en ell i que aquí veiem com creu en la supervivència del fill dels Wayne i l'espera lleialment. Bastant emotiu.
Com a extra, perquè aquestes coses de vegades arriben als recopilatoris però no és habitual, tenim recollides al final quasi totes les pàgines de complement dels números anteriors, majoritàriament protagonitzades per en Two-Face en una trama amb continuïtat dibuixada per en Szymon Kudranski i guionitzada pel mateix Tony S. Daniel que està força bé i recupera un personatge una mica oblidat des que va començar The New 52.
El mateix dibuixant, però amb guió d'en James Tynion IV, s'encarrega d'un complement curt, també inclòs al volum, on reapareix la famosa cara arrencada d'en Joker, que tindrà a veure, em penso, amb els esdeveniments de Death of the Family, que espero llegir i ressenyar aviat perquè duc molt de retard i és un event importantíssim que afecta tota la família Batman i que va tenir lloc fa molts mesos.
Sigui com sigui aquest Scare Tactics m'ha agradat, no he pensat que cap dels seus números fos dolent i a partir d'ara em plantejaré fer menys cas de les ressenyes, al cap i a la fi són coses que em compraré igualment.
El volum comença amb una història autoconclusiva on l'enemic és l'Espantaocells, entretinguda però no necessàriament memorable, i després tenim la part que correspon a Detective Comics de l'esdeveniment Night of the Owls, que en aquest cas ens permet veure la repercussió d'aquella fatídica nit a les instal·lacions del sanatori d'Arkham, però la primera història important és la d'en Mr. Toxic, un nou enemic, presentat al recopilatori anterior de la col·lecció com a associat del Pingüí i que aquí agafa rellevància.
Es tracta d'un paio que, des que va patir el típic accident científic, necessita la radioactivitat per tal de continuar vivint (una mena de versió d'en Mr. Freeze), i evidentment aquesta característica perjudica els altres, però el que crida l'atenció d'en Batman és un altre experiment relacionat que duu a terme i que porta de cap la policia.
També és entretinguda, aquesta història de 3 parts, com a mínim per ser la primera important d'en Mr. Toxic, però després tenim l'Annual número 1 d'aquesta etapa, escrit per en Tony S. Daniel i dibuixat per en Romano Molenaar i en Pere Pérez, que ens presenta un relat més extens i on el protagonista és en Black Mask, de nom civil Roman Sionis, que ja al número dedicat a Night of the Owls tenia força presència com a pacient d'Arkham.
Però el que més m'ha agradat d'aquest volum és la part final. Per començar, el número 0, que com ha passat en tots els còmics de DC de l'etapa The New 52 està dedicat a explicar part dels orígens dels superherois o, si més no, del seu passat.
En el cas de Detective Comics el guionista Gregg Hurwitz i els dibuixants Tony S. Daniel i Pere Pérez ens expliquen l'entrenament d'en Bruce Wayne a l'Himàlaia, que no té res a veure amb el de Batman Begins, sinó que és una reinterpretació d'un fet establert anteriorment com és aquell viatge que va fer abans d'esdevenir en Batman. Les darreres pàgines les protagonitza el fidel Alfred, un home que crec que hauria de tenir més històries centrades en ell i que aquí veiem com creu en la supervivència del fill dels Wayne i l'espera lleialment. Bastant emotiu.
Com a extra, perquè aquestes coses de vegades arriben als recopilatoris però no és habitual, tenim recollides al final quasi totes les pàgines de complement dels números anteriors, majoritàriament protagonitzades per en Two-Face en una trama amb continuïtat dibuixada per en Szymon Kudranski i guionitzada pel mateix Tony S. Daniel que està força bé i recupera un personatge una mica oblidat des que va començar The New 52.
El mateix dibuixant, però amb guió d'en James Tynion IV, s'encarrega d'un complement curt, també inclòs al volum, on reapareix la famosa cara arrencada d'en Joker, que tindrà a veure, em penso, amb els esdeveniments de Death of the Family, que espero llegir i ressenyar aviat perquè duc molt de retard i és un event importantíssim que afecta tota la família Batman i que va tenir lloc fa molts mesos.
Sigui com sigui aquest Scare Tactics m'ha agradat, no he pensat que cap dels seus números fos dolent i a partir d'ara em plantejaré fer menys cas de les ressenyes, al cap i a la fi són coses que em compraré igualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada