Lectures: Batman Eternal vol. 3

Continuant amb la tendència de reduir la freqüència i l'atractiu de les ofertes que fan les botigues online estrangeres pel que fa a còmics, ja no m'estranya -però em continua sabent greu- que la ressenya que publico avui arribi més d'un any després de la del volum anterior.

Però per bé o per mal, la història de Batman Eternal s'acaba aquí, en un volum que torna a ser gairebé tan gruixut com el primer, i on el ritme que es va iniciar al primer i es va mantenir al segon no decau i ens ofereix una de les trames més trepidants que he llegit mai als còmics del Cavaller Fosc.

Recopila els números 35 a 52 -quina casualitat, eh?- de la col·lecció, juntament amb el 28 de Batman, que llavors tinc repetit (sortia al volum Batman: Graveyard Shift), però té relació amb aquesta història, tot i que en realitat és a la inversa perquè es va publicar allà com a crida per a Batman Eternal. 

Són números publicats entre febrer i juny de 2015, també de periodicitat setmanal en comptes de mensual (per això hi ha 18 números en 4 mesos), i trobo que reblen el clau en una col·lecció interessantíssima que continua amb Batman and Robin Eternal, el primer volum de la qual ja posseeixo però encara no he llegit.

Perquè no és la primera vegada que veiem en Batman atacat per un enemic o una conspiració sorprenentment efectiva que el posa contra les cordes. L'hem vist passar-ho malament moltes vegades, i se l'ha intentat atacar des de diversos fronts en un munt d'ocasions, però considero que amb aquesta col·lecció -que no escriu directament l'Scott Snyder, però estableix les línies generals- s'ha aconseguit oferir un relat trepidant, amè i angoixant a uns nivells superiors a arcs argumentals similars, o situacions en què en Batman anava desbordadíssim, com Batman: War Games (2004-2005) o el clàssic modern No Man's Land (1999-2000).

Des del principi Batman Eternal ens presentava un enemic invisible que era com un titellaire que emprava altres grans enemics com a instruments per fer anar en Batman de bòlit intentant desemmascarar sense èxit qui hi havia al darrere, i atacant o distraient els seus aliats -cas especial el d'un James Gordon que pateix com una mala cosa en aquest relat- per tal de deixar-lo més indefens que mai, i com vam poder veure al segon volum el deixava fins i tot sense el seu primer aliat, el poder econòmic de la seva família.

Personalment, mai no havia vist el Cavaller Fosc tan indefens. L'havia vist més fotut, més destrossat per dins per culpa de tragèdies personals que ha hagut de suportar al llarg dels anys, però tan mancat de mitjans per lluitar, mai.

Per sort, les coses sempre s'acaben posant al seu lloc i en aquest tercer volum veiem com tots els seus amics i aliats, i alguns de nous com la definitivament polida Bluebird o la recuperada per a Batman Eternal Stephanie "Spoiler" Brown, li donen el cop de mà que necessita per tal de fer front a l'atac a mil bandes que està acabant literalment amb Gotham.

El final, com no podia ser d'una altra manera, és apoteòsic, amb revelacions d'identitat més o menys sorprenents, cops d'efecte, desfilada de gairebé tots els seus enemics -llevat del Joker, i que sigui una grandíssima història sense ell té molt de mèrit- i una espectacular manera de narrar tant des del punt de vista del guió com el dibuix, ambdós signats per un equip de molts dibuixants i escriptors que fan una bona feina.

Batman Eternal és una obra tremendament ambiciosa, perquè deixant de banda la història aprofita per a emprar múltiples personatges, que esdevenen protagonistes temporals, aprofundir en la seva construcció, establir-ne de nous (especial menció a la Julia Pennyworth) i fins i tot fer-los grans canvis i definir com seran a partir d'ara, tot plegat sense que el ritme se'n ressenteixi.

Aquest conjunt de tres volums gruixuts que contenen 52 números i algun especial més esdevé una de les obres més interessants dins l'extensa història del Cavaller Fosc, un d'aquells còmics per a recuperar i rellegir de tant en tant, absolutament recomanable.

Caldrà veure si Batman and Robin Eternal manté el nivell, però encara que DC s'hagi tornat a rellançar recentment amb canvis al cànon ningú ens impedeix remenar al passat editorial d'un personatge i tornar a gaudir d'aventures que posteriorment s'han negat de manera total o parcial. Aquesta és, per a mi, una de les que es consideraran clàssiques en el futur. O hauria de ser així.

Lectures: Batman Eternal vol. 1

Des que DC Comics li va agafar el gust a les col·leccions setmanals amb 52 (2006-2007) i la continuació Countdown to Final Crisis (2007-2008), n'ha fet algunes més (i més que en vindran), però la que avui ressenyo és la primera dedicada a en Batman, i per tant em tocava de prop i me l'havia de fer.

Amb la previsió de 60 números, jo l'estic seguint en gruixuts recopilatoris i com que l'únic que ha sortit quan escric aquestes línies és el primer, el que he llegit han estat els 21 primers números de la col·lecció, que conformen un interessantíssim i trepidant pròleg que, de fet, es podria considerar una història completa amb un cliffhanger.

Batman Eternal és una monumental història d'en Batman i els seus aliats i enemics que compta amb la participació dels que remenen les cireres a l'univers del personatge des de fa temps, com els guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que permeten tirar endavant aquest projecte amb d'entregues tan frenètiques, i trobo que se'n surten molt bé. 

La idea és que, sota la supervisió d'aquests dos guionistes, que de tant en tant escriuen algun número —tot i que normalment només donen la idea general—, els altres escriptors es dediquin a aspectes diferents de la història i de la ciutat de Gotham, cadascun amb el seu to, però amb un resultat força coherent i cohesionat.

En aquests primers 21 números, publicats originalment entre el 9 d'abril i el 27 d'agost de 2014, trobem diversos arcs argumentals que giren al voltant d'una premissa, la catàstrofe amb desenes i desenes de víctimes mortals presumptament causada per un personatge que estimem, que forma part d'una complexa trama amb orígens incerts però que té a veure amb una guerra de bandes (amb el retorn d'un mafiós clàssic que no m'estranyaria que tingués la intenció d'aprofitar la popularitat de la sèrie Gotham), i també amb activitats paranormals que tenen lloc als baixos (literalment) fons de la ciutat.

Però el que és més inquietant és que tot plegat comença amb un flashforward en què veiem un Bruce Wayne derrotat, amb una Gotham destruïda al fons i unes terrorífiques paraules, pronunciades per un personatge que no veiem, que afirmen que el protagonista ha perdut tots els seus aliats, caldrà veure si en sentit figurat o amb enterraments inclosos.

Batman Eternal es desplega alhora que les col·leccions mensuals, i ho fa de manera independent, però no és pas un Elseworlds o història alternativa, sinó que fa contínues referències als fets establerts i, segons sembla, les col·leccions mensuals del Cavaller Fosc i els seus companys reprendran esdeveniments que tenen lloc aquí, es veuran afectades doncs pel que passi en aquesta sèrie setmanal. De fet, tota la saga Zero Year de Batman s'ha dedicat a parlar dels orígens del personatge, de manera que la trama "present" no avançava, perquè el senyor Snyder ja comptava amb Batman Eternal i ho tenia tot molt ben pensat.  

Com deia abans, aquest primer recopilatori és una mena de pròleg o introducció, però també es pot entendre com una trama completa que, això sí, acaba de manera que n'hem de llegir la continuació. El que vull dir és que malgrat les línies argumentals que transcorren en paral·lel, i que de vegades no sembla que tinguin relació, i malgrat que de vegades sembla que tot plegat sigui una excusa per a fer aparèixer tots els personatges possibles (tant aliats com dolents), el cas és que desprèn una sensació d'unitat que espero que no m'abandoni quan llegeixi els altres dos recopilatoris que hi haurà.

A més, aquests esforços per a fer aparèixer tots els personatges possibles són benvinguts, perquè a banda de legitimar el que se'ns havia estat explicant fins ara a les col·leccions mensuals, també ho fa amb els esdeveniments pre-The New 52 i aprofita, de passada, per a recuperar algun personatge que des del reinici encara no havia sortit, i a mi m'ha fet il·lusió perquè ja començava a considerar-lo eliminat de la continuïtat oficial. 

En resum, una molt bona història d'en Batman, amb alts i baixos segons la trama concreta i l'equip creatiu i segons els nostres gustos personals (a mi particularment allò paranormal a l'univers Batman no m'ha acabat mai d'agradar), que no deixa de ser un moviment comercial recolzat en la seva periodicitat anormal, però que en aquest cas ens ofereix un producte que val la pena i amb un ritme narratiu que ens farà venir ganes de no dosificar-nos el material de lectura.

"Matches" Malone, l'alter alter ego d'en Bruce Wayne

Permeteu-me trencar una mica aquest reguitzell de ressenyes de còmics —de fet no acostumo a fer-ne més de 3 de seguides— però sense deixar de parlar de còmics, perquè avui repassarem una figura íntimament relacionada amb en Bruce Wayne, només que no es tracta d'en Batman.

Ja ho he dit bé al títol, no és que m'hagi equivocat: és l'alter alter ego d'en Bruce Wayne, és a dir "el seu altre altre jo", perquè l'orfe multimilionari més famós de la història del còmic no només es disfressa de Batman per tal de combatre el mal a través de la força física i la por que provoca, sinó que també ha d'adoptar una identitat per a acostar-se als personatges de pa sucat amb oli dels baixos fons i extreure'n informació, tot infiltrant-s'hi com si fos un d'ells.

Creat pel mític Denny O'Neil el 1972, amb debut al número 242 de Batman, en "Matches" Malone (anomenat així pel llumí que sempre duu a sobre, a la boca, i encén amb celeritat) era originalment un personatge per se, un delinqüent que es dedicava a provocar incendis i estafar asseguradores, però tot i això, i pertànyer al crim organitzat de Gotham, sovint duia a terme accions que salvaven vides o evitaven crims més greus. 

És per això que en Batman, tot i que el tenia vigilat, no l'entregava mai a la policia, però un dia es va produir un enfrontament directe entre aquests dos personatges i un tret d'en Malone va rebotar a la capa del Cavaller Fosc amb tan mala sort que li va anar a parar al cor, provocant-li d'aquesta manera la mort. 

El respecte que tenia per ell malgrat els seus delictes va fer que en Bruce Wayne adoptés la identitat d'en "Matches" Malone per tal de dur a terme les tasques que he dit més amunt. Posats a infilitrar-se entre els delinqüents normals de Gotham (els superdolents són figues d'un altre paner), la millor manera de fer-ho és amb una camisa de ratlles, un trajo, unes ulleres fosques, un accent fingit i un bigoti postís, i evidentment jugant amb un misto o un encenedor encara que el personatge no fumi. A més, així ret un homenatge a un respectat rival.

Amb el terrabastall de Crisis on Infinite Earths, el 1986, tot l'Univers DC va recomençar i es van descartar moltes coses. En el cas concret d'en "Matches" Malone el final és més o menys el mateix, però la seva història i la seva mort van ser enormement alterades: en Batman en va trobar el cos i va adoptar la seva identitat, però anys després va conèixer l'autèntic "Matches" Malone, atès que el mort que havia trobat era el seu germà. Malgrat tot l'autèntic "Matches" també mor (les sospites de col·laborar amb en Batman, tot i que errònies, eren cada cop més grans i l'Scarface en va tenir prou) i en Bruce Wayne, que havia estat —i continuaria— utilitzant la seva identitat, com a mínim el va arribar a conèixer. 

La funció d'aquest alter ego, basat com hem dit en un personatge no inventat, és ben clara i útil i al llarg dels anys en Batman l'ha emprat ocasionalment, des de la saga on es va explicar la seva situació, entre els números 588 i 590 de Batman (2001), fins a War Games, que d'octubre de 2004 a gener de 2005 va afectar totes les col·leccions del Cavaller Fosc i els seus aliats: aquella vegada la Stephanie Brown, acabada d'acomiadar del seu paper de quarta Robin, descobria i posava en marxa un pla secret del seu exmentor per tal d'eliminar el crim organitzat de la ciutat que requeria la presència d'en "Matches", però com que en Batman no estava al corrent dels seus actes en Malone no es va presentar, tot se'n va anar en orris i va provocar una espectacular i tràgica guerra de bandes.

El 2012 en "Matches" Malone va reaparèixer a The New 52 (el més nou reset de l'Univers DC), concretament a Batman Incorporated: Demon Star, que és el que em va fer pensar en redactar aquesta entrada, i és que el seu guionista, en Grant Morrison, ha demostrat repetidament que li agrada recuperar elements del passat d'en Batman i fer-los servir tot otorgant-los oficialitat i lluitant perquè no siguin oblidats.

  

Al llarg de la seva història en Batman —o en Bruce Wayne, com vulgueu— ha emprat la seva habilitat per a disfressar-se (una de les moltes que té) en nombroses ocasions i donant vida a diversos personatges, però el més destacat de tots és aquest "Matches" Malone que fins i tot ha aparegut en algunes versions animades de les aventures del Cavaller Fosc. 

És per això que li volia dedicar una entrada, perquè malgrat que no ha sortit en gaires còmics és un personatge força interessant i la història que té al darrere no ho és menys. Al cap i a la fi aconseguir el respecte d'en Batman no és gens fàcil, encara que de retruc et costi la vida.

Lectures: Batgirl - The Lesson

Ja està, s'ha acabat el volum 3 de Batgirl, després del qual arriba el rellançament de DC Comics conegut com a "The New 52", i he llegit el darrer recopilatori de les aventures del personatge en la seva identitat de Stephanie Brown, de manera que en faig una humil ressenya.

Batgirl: The Lesson reuneix els números 15 a 24 de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units entre gener i octubre de 2011, i situa la superheroïna en una última aventura que l'enfronta a una secta de la seva pròpia universitat. 

L'Orde de la Dalla fa servir estudiants de la universitat, als quals proporciona uniformes amb diversos poders, per tal de dur a terme els seus plans en una complicada trama que es resol al penúltim número del volum, i mentrestant la Batgirl s'hi enfronta sense saber ben bé què passa i limitant-se a anar aturant cadascun dels seus enemics.

Ho farà amb l'ajuda de la Barbara Gordon, que descansa del seu paper d'Oracle per motius que sembla que s'expliquen al volum Batman: Black Mirror, que no tinc encara, la Proxy, que és la que substitueix la líder del grup Birds of Prey, i en Grey Ghost, un paio que s'inspira en un personatge que sortia a la sèrie animada d'en Batman i que vol ser l'ajudant de la Batgirl, però no se sap si suma o resta, de tan poca-traça que és.

El més curiós és que malgrat que tots els números recopilats en aquest tom els ha escrit en Bryan Q. Miller hi ha 3 històries autoconclusives que interrompen la narració de la història principal. Tenim la de la segona trobada entre la Stephanie i en Damian Wayne, respectivament Batgirl i Robin, que col·laboren en un cas, però també la veiem embolicada en una aventura en què s'ha d'associar amb en Klarion, un bruixot blau i innocent amb una mascota perillosa. 

En una d'aquestes digressions la tenim viatjant a Greenwich (Anglaterra) en una missió encarregada per en Bruce Wayne, part de la seva tasca com a justicier global que necessàriament ha de dur a terme amb aliats (ja en parlarem). Allà col·labora amb la Squire, superheroïna britànica que va recuperar en Grant Morrison al seu pas per Batman, per tal de protegir el Meridià de Greenwich en si mateix.

Acabades aquestes interrupcions, l'última de les quals almenys amb els esmentats lligams amb Batman Incorporated i per tant interessant, tornem a la trama de la secta, que es resol amb un gir argumental també interessant, però que reforça la sensació que tot plegat ha estat una saga rebuscada, recargolada.

L'últim número, el 24, està pràcticament tot dedicat a l'epíleg, amb unes últimes pàgines que són conseqüència dels fets del principi del número però que serveixen per a repassar l'etapa de la Steph a l'uniforme de Batgirl i ens mostren un seguit d'imatges d'un possible futur que no tenen text, però que podem interpretar fàcilment si parem prou atenció. I s'ha de dir que provoquen un somriure.

En definitiva, un últim recopilatori que posa fi a exactament 2 anys d'aquesta versió de la Batgirl, nascuda dels esdeveniments coneguts com a Batman Reborn, amb ball de dibuixants, com sempre, però amb el mateix guionista. Com deia abans em sobta que en una saga amb un sol escriptor hi hagi hagut 3 interrupcions, 2 de les quals clarament innecessàries, però per altra banda m'agrada veure els catalans Pere Pérez (que torna a fer trapelleries fent aparèixer en Chiquito de la Calzada, com ja havia fet en números anteriors de la col·lecció) i Ramon Bachs alternant-se amb el senyor Dustin Nguyen als llapissos.

De tota manera, malgrat que la trama no és la millor que he llegit en aquesta col·lecció, es nota que Miller la pot acabar amb calma, sabent que la sèrie finalitza al número 24, i ens permet acomiadar-nos d'aquesta Batgirl amb un final gens sobtat i que ens deixa bon regust.

I ara què? Doncs amb el rellançament de l'Univers DC Batgirl torna a començar i ho fa, a aquestes alçades ja no és cap secret, recuperant la Barbara Gordon en el paper, després de dècades "de baixa" pels esdeveniments que van tenir lloc a The Killing Joke.

És un dels meus personatges preferits, la filla del comissari, però m'agradava la Steph en el paper i també m'agradava la Babs en la seva identitat d'Oracle, que al cap i a la fi és com la vaig conèixer quan vaig començar a llegir DC l'any 2005. Com a mínim, però, sembla que s'ha respectat una certa continuïtat amb l'era pre-renovació i en teoria s'haurà fet d'una manera plausible. Al juliol sabrem com li ha anat, quan em compri el primer recopilatori de la nova Batgirl.

Lectures: Batgirl - The Flood

Aquesta és una de les col·leccions que segueixo que es recopilen a un ritme més lent del que m'agradaria, però per fi he pogut llegir Batgirl: The Flood, que reuneix els números 9 a 14 del volum 3 de Batgirl, publicats de manera unitària de juny a novembre de 2010. 

El volum anterior recopilava els números 1 a 7, i el 8 es va incloure encertadament al segon volum de Red Robin, perquè era una història en què la Stephanie col·laborava amb el seu ex, en Tim, però aquí ja la tornem a tenir en solitari. Els primers quatre números d'aquest segon tom pertanyen a l'arc argumental The Flood (La inundació), que enllaça amb el final del tom Oracle: The Cure, en què l'Oracle (Barbara Gordon) vencia un cop més la seva nèmesi, en Calculator.

Ara el paio ha tornat altra vegada i està disposat a enredar-la d'allò més, perquè la seva filla ha estat reclutada per l'Oracle i això és la gota que fa vessar el got. L'únic rival en genialitat informàtica que té la filla del comissari Gordon posa totes les seves energies en un nou intent de destruir-la, i per fer-ho posseeix els ciutadans de Gotham, superdolents inclosos. Passada aquesta aventura, trepidant però que no va gaire més enllà de reforçar la Stephanie com a nova Batgirl, tenim dues històries d'un sol número, els anomenats popularment fillers.

La primera ens mostra la Batgirl lluitant contra en Clayface amb l'ajuda del detectiu Gage, un policia jove que comencem a entreveure que té un passat tràgic i que (ja ho sabíem) fa gràcia a la Steph, i a l'altra banda de la línia la Wendy Harris, la filla d'en Calculator, que farà d'Oracle quan la Babs estigui massa ocupada amb les renascudes Birds of Prey. Aquesta és, per cert, la història on vaig trobar les trapelleries d'en Pere Pérez que comentava abans d'ahir...

El còmic que tanca el volum és una mica poca-solta argumentalment (l'enemic en aquest cas és un Dràcula sorgit literalment de la pantalla d'un cinema on projecten la versió en 3D d'una de les pel·lícules antigues que va protagonitzar, tot a causa d'un accident difícilment creïble), però molt simpàtica, ja que fa col·laborar la Batgirl i la Supergirl, que tenen moments molt interessants tant quan lluiten i s'ho prenen tot en conya com quan van vestides de civils... i també. Llegiu la pàgina que he posat com a exemple i veureu a què em refereixo. O aquesta altra:

Així doncs, un volum que no passarà a la història com un dels millors que s'han fet mai a DC Comics, però que és força entretingut, es llegeix bé i continua enfortint la Stephanie Brown com a Batgirl, amb el seu caràcter trapella, juganer, bromista i al mateix temps una valentia i una habilitat pròpies del càrrec. Una Batgirl, doncs, jove, alegre i més com l'enyorada Barbara que no com la fosca Cassandra Cain.

Ja veurem com (i quan) es recopilen els 10 números que falten per acabar la sèrie, ara que a la tardor DC rellançarà TOTES les seves col·leccions des del número 1 i farà una neteja d'orígens i de capçaleres, cosa que de pas significa que no veurem un Action Comics 1000, entre altres conseqüències.