Aquesta és una de les col·leccions que segueixo que es recopilen a un ritme més lent del que m'agradaria, però per fi he pogut llegir Batgirl: The Flood, que reuneix els números 9 a 14 del volum 3 de Batgirl, publicats de manera unitària de juny a novembre de 2010.
El volum anterior recopilava els números 1 a 7, i el 8 es va incloure encertadament al segon volum de Red Robin, perquè era una història en què la Stephanie col·laborava amb el seu ex, en Tim, però aquí ja la tornem a tenir en solitari. Els primers quatre números d'aquest segon tom pertanyen a l'arc argumental The Flood (La inundació), que enllaça amb el final del tom Oracle: The Cure, en què l'Oracle (Barbara Gordon) vencia un cop més la seva nèmesi, en Calculator.
Ara el paio ha tornat altra vegada i està disposat a enredar-la d'allò més, perquè la seva filla ha estat reclutada per l'Oracle i això és la gota que fa vessar el got. L'únic rival en genialitat informàtica que té la filla del comissari Gordon posa totes les seves energies en un nou intent de destruir-la, i per fer-ho posseeix els ciutadans de Gotham, superdolents inclosos. Passada aquesta aventura, trepidant però que no va gaire més enllà de reforçar la Stephanie com a nova Batgirl, tenim dues històries d'un sol número, els anomenats popularment fillers.
La primera ens mostra la Batgirl lluitant contra en Clayface amb l'ajuda del detectiu Gage, un policia jove que comencem a entreveure que té un passat tràgic i que (ja ho sabíem) fa gràcia a la Steph, i a l'altra banda de la línia la Wendy Harris, la filla d'en Calculator, que farà d'Oracle quan la Babs estigui massa ocupada amb les renascudes Birds of Prey. Aquesta és, per cert, la història on vaig trobar les trapelleries d'en Pere Pérez que comentava abans d'ahir...
El còmic que tanca el volum és una mica poca-solta argumentalment (l'enemic en aquest cas és un Dràcula sorgit literalment de la pantalla d'un cinema on projecten la versió en 3D d'una de les pel·lícules antigues que va protagonitzar, tot a causa d'un accident difícilment creïble), però molt simpàtica, ja que fa col·laborar la Batgirl i la Supergirl, que tenen moments molt interessants tant quan lluiten i s'ho prenen tot en conya com quan van vestides de civils... i també. Llegiu la pàgina que he posat com a exemple i veureu a què em refereixo. O aquesta altra:
Així doncs, un volum que no passarà a la història com un dels millors que s'han fet mai a DC Comics, però que és força entretingut, es llegeix bé i continua enfortint la Stephanie Brown com a Batgirl, amb el seu caràcter trapella, juganer, bromista i al mateix temps una valentia i una habilitat pròpies del càrrec. Una Batgirl, doncs, jove, alegre i més com l'enyorada Barbara que no com la fosca Cassandra Cain.
Ja veurem com (i quan) es recopilen els 10 números que falten per acabar la sèrie, ara que a la tardor DC rellançarà TOTES les seves col·leccions des del número 1 i farà una neteja d'orígens i de capçaleres, cosa que de pas significa que no veurem un Action Comics 1000, entre altres conseqüències.
Ara el paio ha tornat altra vegada i està disposat a enredar-la d'allò més, perquè la seva filla ha estat reclutada per l'Oracle i això és la gota que fa vessar el got. L'únic rival en genialitat informàtica que té la filla del comissari Gordon posa totes les seves energies en un nou intent de destruir-la, i per fer-ho posseeix els ciutadans de Gotham, superdolents inclosos. Passada aquesta aventura, trepidant però que no va gaire més enllà de reforçar la Stephanie com a nova Batgirl, tenim dues històries d'un sol número, els anomenats popularment fillers.
La primera ens mostra la Batgirl lluitant contra en Clayface amb l'ajuda del detectiu Gage, un policia jove que comencem a entreveure que té un passat tràgic i que (ja ho sabíem) fa gràcia a la Steph, i a l'altra banda de la línia la Wendy Harris, la filla d'en Calculator, que farà d'Oracle quan la Babs estigui massa ocupada amb les renascudes Birds of Prey. Aquesta és, per cert, la història on vaig trobar les trapelleries d'en Pere Pérez que comentava abans d'ahir...
El còmic que tanca el volum és una mica poca-solta argumentalment (l'enemic en aquest cas és un Dràcula sorgit literalment de la pantalla d'un cinema on projecten la versió en 3D d'una de les pel·lícules antigues que va protagonitzar, tot a causa d'un accident difícilment creïble), però molt simpàtica, ja que fa col·laborar la Batgirl i la Supergirl, que tenen moments molt interessants tant quan lluiten i s'ho prenen tot en conya com quan van vestides de civils... i també. Llegiu la pàgina que he posat com a exemple i veureu a què em refereixo. O aquesta altra:
Així doncs, un volum que no passarà a la història com un dels millors que s'han fet mai a DC Comics, però que és força entretingut, es llegeix bé i continua enfortint la Stephanie Brown com a Batgirl, amb el seu caràcter trapella, juganer, bromista i al mateix temps una valentia i una habilitat pròpies del càrrec. Una Batgirl, doncs, jove, alegre i més com l'enyorada Barbara que no com la fosca Cassandra Cain.
Ja veurem com (i quan) es recopilen els 10 números que falten per acabar la sèrie, ara que a la tardor DC rellançarà TOTES les seves col·leccions des del número 1 i farà una neteja d'orígens i de capçaleres, cosa que de pas significa que no veurem un Action Comics 1000, entre altres conseqüències.
En Pere Perez?? Faré una ullada a Comixology aviam si aquest números hi estan disponibles!
ResponElimina