Lectures: Batman Eternal vol. 1

Des que DC Comics li va agafar el gust a les col·leccions setmanals amb 52 (2006-2007) i la continuació Countdown to Final Crisis (2007-2008), n'ha fet algunes més (i més que en vindran), però la que avui ressenyo és la primera dedicada a en Batman, i per tant em tocava de prop i me l'havia de fer.

Amb la previsió de 60 números, jo l'estic seguint en gruixuts recopilatoris i com que l'únic que ha sortit quan escric aquestes línies és el primer, el que he llegit han estat els 21 primers números de la col·lecció, que conformen un interessantíssim i trepidant pròleg que, de fet, es podria considerar una història completa amb un cliffhanger.

Batman Eternal és una monumental història d'en Batman i els seus aliats i enemics que compta amb la participació dels que remenen les cireres a l'univers del personatge des de fa temps, com els guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que permeten tirar endavant aquest projecte amb d'entregues tan frenètiques, i trobo que se'n surten molt bé. 

La idea és que, sota la supervisió d'aquests dos guionistes, que de tant en tant escriuen algun número —tot i que normalment només donen la idea general—, els altres escriptors es dediquin a aspectes diferents de la història i de la ciutat de Gotham, cadascun amb el seu to, però amb un resultat força coherent i cohesionat.

En aquests primers 21 números, publicats originalment entre el 9 d'abril i el 27 d'agost de 2014, trobem diversos arcs argumentals que giren al voltant d'una premissa, la catàstrofe amb desenes i desenes de víctimes mortals presumptament causada per un personatge que estimem, que forma part d'una complexa trama amb orígens incerts però que té a veure amb una guerra de bandes (amb el retorn d'un mafiós clàssic que no m'estranyaria que tingués la intenció d'aprofitar la popularitat de la sèrie Gotham), i també amb activitats paranormals que tenen lloc als baixos (literalment) fons de la ciutat.

Però el que és més inquietant és que tot plegat comença amb un flashforward en què veiem un Bruce Wayne derrotat, amb una Gotham destruïda al fons i unes terrorífiques paraules, pronunciades per un personatge que no veiem, que afirmen que el protagonista ha perdut tots els seus aliats, caldrà veure si en sentit figurat o amb enterraments inclosos.

Batman Eternal es desplega alhora que les col·leccions mensuals, i ho fa de manera independent, però no és pas un Elseworlds o història alternativa, sinó que fa contínues referències als fets establerts i, segons sembla, les col·leccions mensuals del Cavaller Fosc i els seus companys reprendran esdeveniments que tenen lloc aquí, es veuran afectades doncs pel que passi en aquesta sèrie setmanal. De fet, tota la saga Zero Year de Batman s'ha dedicat a parlar dels orígens del personatge, de manera que la trama "present" no avançava, perquè el senyor Snyder ja comptava amb Batman Eternal i ho tenia tot molt ben pensat.  

Com deia abans, aquest primer recopilatori és una mena de pròleg o introducció, però també es pot entendre com una trama completa que, això sí, acaba de manera que n'hem de llegir la continuació. El que vull dir és que malgrat les línies argumentals que transcorren en paral·lel, i que de vegades no sembla que tinguin relació, i malgrat que de vegades sembla que tot plegat sigui una excusa per a fer aparèixer tots els personatges possibles (tant aliats com dolents), el cas és que desprèn una sensació d'unitat que espero que no m'abandoni quan llegeixi els altres dos recopilatoris que hi haurà.

A més, aquests esforços per a fer aparèixer tots els personatges possibles són benvinguts, perquè a banda de legitimar el que se'ns havia estat explicant fins ara a les col·leccions mensuals, també ho fa amb els esdeveniments pre-The New 52 i aprofita, de passada, per a recuperar algun personatge que des del reinici encara no havia sortit, i a mi m'ha fet il·lusió perquè ja començava a considerar-lo eliminat de la continuïtat oficial. 

En resum, una molt bona història d'en Batman, amb alts i baixos segons la trama concreta i l'equip creatiu i segons els nostres gustos personals (a mi particularment allò paranormal a l'univers Batman no m'ha acabat mai d'agradar), que no deixa de ser un moviment comercial recolzat en la seva periodicitat anormal, però que en aquest cas ens ofereix un producte que val la pena i amb un ritme narratiu que ens farà venir ganes de no dosificar-nos el material de lectura.

Lectures: Batman - Victoria Oscura.

Amb la lectura de Batman: Victoria Oscura (Dark Victory), un volum que continua El Largo Halloween i que, tenint les mateixes pàgines i essent una mica menys conegut val 3 euros més, m'he convençut de com en són de bones les aproximacions de Jeph Loeb i Tim Sale a l'univers de Batman. Ells prenen com a punt de partida el Year One de Frank Miller i ens fan el remake de com devien ser aquells primers anys de la carrera de l'heroi de Gotham, donant-nos una nova visió d'algunes de les coses que formen part de l'imaginari batmanià. 

Encara que de vegades, fent això, es contradiguin coses que havien quedat establertes en còmics anteriors, la mestria amb què ho fan els fa merèixer el perdó. Aquest cop els personatges s'enfronten a un nou assassí en sèrie amb les forces i els ànims fets pols després dels esdeveniments i conseqüències del que va passar l'any passat, i la guerra entre les famílies mafioses de Gotham (els Falcone i els Maroni) i la galeria de dolents que ja coneixem representa la fi del crim d'estil clàssic a la ciutat davant l'arribada d'enemics que necessiten cridar tant l'atenció com en Batman per poder estar a la seva alçada i donar-li tants maldecaps com sigui possible. I al mig de la guerra ens trobem el Cavaller Fosc i el seu amic, el comissari Gordon, que intenten resoldre el cas dels assassinats i sortir-ne sans i estalvis.

Com ja vaig dir a la ressenya de El Largo Halloween, llegir aquest volum (sempre que s'hagi llegit primer l'esmentat ELH) és especialment apreciat si es coneix amb una certa profunditat el personatge i el seu univers, però també és una lectura que recomanaria a algú que em digués: "escolta, fa 70 anys que existeix en Batman i no tinc ni temps ni diners per llegir-m'ho tot. Digues-me 6 o 7 coses que hauria de llegir". Sens dubte recomanaria El Largo Halloween seguit de Victoria Oscura. La primera no necessita la segona, perquè conté una història sencera, però a la segona es reprenen aquells fets i res del que s'hi explica no és sobrer. Potser si l'equip Loeb-Sale hagués fet un tercer volum (maxisèrie, en realitat) hauria estat excessiu, però a la seqüela de El Largo Halloween la cosa no defalleix, sinó que es manté al nivell de la primera part.

El dibuix de Tim Sale, almenys a mi, no em cridava l'atenció ni m'agradava especialment al principi, però aconsegueix fer canviar d'opinió, i molt. Més encara quan ens fixem en els detalls dels fons, les ombres... tot. Impressionant, aquest Victoria Oscura, que torna a presentar-nos un cas que ens farà parar bojos perquè sospitarem de tot i de tothom, i que ens deixa amb unes ganes de més que, per sort o per desgràcia, no ho sabrem mai, no es veuran satisfetes. Sempre podem, però, recórrer al volum de Planeta Batman: Haunted Knight, que recopila tres especials de Halloween d'aquest equip creatiu (i que van ser la llavor per a la creació, uns mesos després, de El Largo Halloween) molt interessants i on també se'ns fan pinzellades de la versió que tenen els autors de l'origen de certs elements mítics de l'univers Batman, com ara el moment en què en Bruce Wayne coneix en Lucius Fox, l'home que li porta l'empresa ja que, com tots sabem, ell té coses més importants de què ocupar-se.

Una compra, doncs, absolutament recomanable, només si heu llegit ja El Largo Halloween, i si ho heu fet i no sabeu si val la pena Victoria Oscura... no dubteu més. Tindreu més entregues d'una història que ja era genial i que no volíeu que s'acabés. Doncs esteu de sort: no s'havia acabat, n'hi havia més i és aquí, a Victoria Oscura.