Fa un temps, quan vaig fer la ressenya de Batman and Robin Eternal (volum 1), vaig pronosticar que tornaria a haver-hi entrades sobre còmics amb certa freqüència, però em vaig equivocar. Fa més de 2 mesos des que vaig parlar de Superheavy, el vuitè recopilatori de Batman a The New 52, i no és perquè no hagi tingut temps d'escriure entrades, sinó perquè no he tingut un ritme tan alt de consum d'oci que pertanyi a aquest blog, que últimament sembla que sigui només de sèries i cinema.
En fi, torno a parlar de còmics, sense fer promeses, però sí anunciar la intenció de fer-ho més sovint, i li toca al novè volum de l'esmentada col·lecció.
Es diu Batman: Bloom i conté els números 46 a 50 de Batman, publicats originalment de manera individual de gener a maig 2016, amb un equip creatiu liderat pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo, el tàndem que es va fer càrrec de la sèrie des que va renéixer el 2011, i amb l'acompanyament d'altres artistes fent tasques de suport o de substitució temporal, com en Danny Miki, en Yanick Paquette o en Francesco "Fco" Plascencia. Al final del llibre trobem una història del 27 del volum 2 de Detective Comics que va quedar fora quan es va recopilar a Gothtopia, i que tot i ser de març de 2014 té el seu lloc aquí per motius argumentals.
Com vaig explicar a la ressenya del volum anterior, l'actual Batman no és en Bruce Wayne, que va oblidar aquesta faceta de la seva vida per una sèrie d'esdeveniments per a mi agafats amb pinces, sinó en Jim Gordon, l'excomissari del GCPD, que ofereix un estil totalment diferent, no només físic i en qüestió de recursos materials, sinó també en una manera de ser més sarcàstica, que ens arrencarà més d'un somriure. Com a heroi, però, té la mateixa força de voluntat del Cavaller Fosc de tota la vida, i no ens hauria de sorprendre si coneixem el personatge.
El problema és que el dolent que dona nom al recopilatori, en Mr. Bloom (que ja vam conèixer a Superheavy), és massa poderós per a aquest Batman en el fons inexpert. De fet, és massa poderós per a tothom, i requerirà la col·laboració de l'exèrcit de Batmans mecànics impulsat per la Geri Powers, la policia de Gotham i la de qualsevol que pugui donar un cop de mà.
La conclusió d'aquest enfrontament acaba sent una mica boladedraquiana -amb una mena de bola d'energia gegant i tot-, com de fet tot l'enfrontament en si, amb un enemic que basa el seu poder en la ciència, però amb efectes gairebé sobrenaturals i Gotham convertida altre cop en un camp de batalla, amb un nombre de morts i ferits incalculable i un ambient de desesperació que és un clímax sostingut.
Veient-ho, i després d'una sèrie de records fugaços, reaccions automàtiques inconscients i deduccions pròpies del millor detectiu del món, en Bruce Wayne, que vivia aliè a tot plegat, adquireix la certesa que ell era en Batman, i recorre a un Alfred destrossat, perquè era feliç veient el seu amo vivint una vida normal, per tal que li permeti recuperar tots els records, cosa que és possible gràcies a una màquina inventada pel mateix Bruce Wayne abans que tot plegat passés, i que, personalment, trobo força poc realista i d'un món de la ciència-ficció més ingènua. Afegint-hi la intenció original de l'aparell, que és assegurar la continuïtat d'en Batman després de l'envelliment del cos d'en Bruce Wayne.
És en aquest punt que he de dir, perquè del final ja he parlat, que si torna a sortir en Mr. Bloom espero veure-li alguna cosa més abans de considerar-lo un dels grans enemics d'en Batman. No és fàcil entrar en aquesta categoria, amb una galeria de dolents tan farcida i excel·lent com la que té el Cavaller Fosc, i de moment no m'ha acabat de convèncer el to gairebé sobrenatural de tot plegat.
Però en conjunt Bloom ens deixa escenes d'allò més interessants, converses magnífiques com la que podem veure aquí al damunt, i el més atractiu acaba sent la transformació dels personatges, el grau d'adaptació a la nova situació en què es troben, amb moments commovedors.
El volum acaba, deia, amb una història inclosa el 2014 al 27 de Detective Comics vol.2, un número de celebració perquè, com sap qualsevol fan dels còmics d'en Batman, la seva primera aparició es va produir el 1939 al Detective Comics número 27, i s'ha inclòs aquí perquè el que ens explica té a veure amb la màquina de la qual he parlat abans.
Després d'això, un bon grapat de portades en un recopilatori en què, per cert, m'ha costat distingir on s'acabava un número i començava el següent, quelcom que m'afecta perquè acostumo a llegir-me'ls en dosis d'una entrega cada cop. Sigui com sigui, un volum sòlid i un bon comiat d'una saga que per la seva premissa no es podia allargar gaire sense caure en els errors d'aquella etapa en què en Jean-Paul Valley feia de Batman. També s'acaba, més o menys, el pas del duet Snyder-Capullo per Batman, tot i que encara queda un volum, Epilogue, que em fa l'efecte que no presenta cap arc argumental nou. Ja ho veurem.
La conclusió d'aquest enfrontament acaba sent una mica boladedraquiana -amb una mena de bola d'energia gegant i tot-, com de fet tot l'enfrontament en si, amb un enemic que basa el seu poder en la ciència, però amb efectes gairebé sobrenaturals i Gotham convertida altre cop en un camp de batalla, amb un nombre de morts i ferits incalculable i un ambient de desesperació que és un clímax sostingut.
Veient-ho, i després d'una sèrie de records fugaços, reaccions automàtiques inconscients i deduccions pròpies del millor detectiu del món, en Bruce Wayne, que vivia aliè a tot plegat, adquireix la certesa que ell era en Batman, i recorre a un Alfred destrossat, perquè era feliç veient el seu amo vivint una vida normal, per tal que li permeti recuperar tots els records, cosa que és possible gràcies a una màquina inventada pel mateix Bruce Wayne abans que tot plegat passés, i que, personalment, trobo força poc realista i d'un món de la ciència-ficció més ingènua. Afegint-hi la intenció original de l'aparell, que és assegurar la continuïtat d'en Batman després de l'envelliment del cos d'en Bruce Wayne.
És en aquest punt que he de dir, perquè del final ja he parlat, que si torna a sortir en Mr. Bloom espero veure-li alguna cosa més abans de considerar-lo un dels grans enemics d'en Batman. No és fàcil entrar en aquesta categoria, amb una galeria de dolents tan farcida i excel·lent com la que té el Cavaller Fosc, i de moment no m'ha acabat de convèncer el to gairebé sobrenatural de tot plegat.
Però en conjunt Bloom ens deixa escenes d'allò més interessants, converses magnífiques com la que podem veure aquí al damunt, i el més atractiu acaba sent la transformació dels personatges, el grau d'adaptació a la nova situació en què es troben, amb moments commovedors.
El volum acaba, deia, amb una història inclosa el 2014 al 27 de Detective Comics vol.2, un número de celebració perquè, com sap qualsevol fan dels còmics d'en Batman, la seva primera aparició es va produir el 1939 al Detective Comics número 27, i s'ha inclòs aquí perquè el que ens explica té a veure amb la màquina de la qual he parlat abans.
Després d'això, un bon grapat de portades en un recopilatori en què, per cert, m'ha costat distingir on s'acabava un número i començava el següent, quelcom que m'afecta perquè acostumo a llegir-me'ls en dosis d'una entrega cada cop. Sigui com sigui, un volum sòlid i un bon comiat d'una saga que per la seva premissa no es podia allargar gaire sense caure en els errors d'aquella etapa en què en Jean-Paul Valley feia de Batman. També s'acaba, més o menys, el pas del duet Snyder-Capullo per Batman, tot i que encara queda un volum, Epilogue, que em fa l'efecte que no presenta cap arc argumental nou. Ja ho veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada