Lectures: Q&A, número 2

Tal com vaig prometre l'altre dia, en parlar de les futures lectures que m'havien proporcionat els regals de Nadal i Reis, ja he llegit el segon volum de Q&A, del meu estimat Mitsuru Adachi, i el comentaré una mica, encara que aniré més per feina perquè ja vaig aprofundir en parlar del primer. 

Primer de tot he de dir que, tenint en compte que al Japó surt un volum cada sis mesos, em va sorprendre que Panini en llancés el segon volum al cap de només dos mesos (de fet, no hi arriba) de l'aparició del primer, que va sortir al XVII Saló del Manga. Però ep, no ens en queixarem, oi? Això només vol dir que arribarà un moment que sortirà un volum cada molts mesos, però en fi, certament tenia ganes de saber com continuava la història. 

Al volum 2 la cosa continua més o menys com la vam deixar al primer. No se sap cap on s'encamina l'obra i se succeeixen els capítols autoconclusius en què el fantasma d'en Q té un paper més o menys important, de vegades ens fa emprenyar i d'altres somriure, però principalment aquest segon volum serveix per presentar dos personatges nous, que són l'Ichirô Ogasawara, autodeclarat rival de l'Atsushi, i la Shinobu Ôchi, una judoka que coneix l'Atsushi de fa anys encara que ell no la recorda.

Aquest és el fet més destacat del número 2, un número on s'ha de dir que el mestre Adachi introdueix una dosi d'humor més alta del que havíem vist a la primera entrega (i ja vaig dir que aquesta no és de les habituals obres amb toc dramàtic de la seva extensa bibliografia), més situacions picants (sense ensenyar res, que és l'Adachi!), més cameos d'ell mateix i també un parell de moments en què se li'n va una mica el cap i posa escenes que no tenen massa sentit. 

Com a aspectes negatius, n'hi ha de tres tipus. El primer, aquest de les escenes sense sentit que he comentat, que és atribuïble a l'autor, igual que les pàgines extra del final amb humor absurd. El segon, de la retolació, que fa que ens trobem un cartell traduït, amb un asterisc que ens fa llegir exactament el mateix text en castellà sota la vinyeta. És a dir, una traducció redundant. Per tal que us feu una idea del problema, la decisió de Panini pel que fa a onomatopeies és deixar-les en japonès i posar al costat i en petit la traducció al castellà (cosa que em sembla molt encertada), i amb els cartells importants l'opció ha estat sempre traduir-los i ja està, però no "sobretraduir-los".

Només passa dos cops, amb un mateix cartell, i és aquest, que a més ens porta al tercer punt negatiu, i aquest ja és greu i de traducció: el cartell és del club de judo de l'institut Meika, però es tradueix dos cops com a "club de kendo". I com ho he detectat abans de comparar-lo amb la versió original? Doncs perquè dins el club el que s'hi practica és el judo, no el kendo, disciplines molt diferents perquè la primera la coneixem tots i la segona és la típica de l'espasa de bambú amb el casc de reixa. Un lapsus, vaja. 

Al primer tom ja en teníem un, en una nota de traducció que descrivia el Kôshien com l'estadi de Tòquio on se celebren diversos esdeveniments com ara concerts (descripció que correspon al Tokyo Dome, en realitat, que seria com el nostre Palau Sant Jordi o l'Estadi de Montjuïc), mentre que aquesta nota hauria d'haver dit que és un estadi de beisbol famosíssim de Nishinomiya, a prop de Kobe, on es disputa la fase final del torneig nacional de beisbol de Batxillerat.

Deixant de banda aquests petits problemes és una bona traducció, com ja ho era la del primer volum, per a un tom entretingut i amb molt de regust d'Adachi, amb les seves típiques imatges delicioses de paisatges urbans detalladíssims, entre les quals la de la pàgina que he posat. 

No obstant això, ja ho vaig dir fa gairebé dos mesos: Q&A és una obra menor d'en Mitsuru Adachi, i en aquest segon tom veiem poca evolució de la història. A mi em continua agradant perquè sóc molt fan d'aquest autor, però els otakus poc pacients que hagin començat a llegir-la per recomanació dels veterans podria ser que l'abandonessin. Espero que no, que aguantin una mica i que l'editorial no es penedeixi d'haver-hi apostat, encara que la tria d'aquesta obra hagi sorprès tothom. Jo, per part meva, espero amb ànsia el tercer tom, que segons l'estupenda base de dades Listado Manga arribarà al febrer (per tant aviat cremarem la distància amb el Japó).