Ja fa temps que volia tocar aquest tema al bloc, i per fi m'he decidit a fer-ho. Vull fer un repàs dels personatges que més m'agraden de diverses sèries d'imatge real que segueixo o he seguit, amb un petit comentari per a cadascun d'ells. Aviso, però, que els aniré posant tal com em vinguin al cap, no tinc cap llista feta, i també vull dir que m'acostumen a agradar més els personatges secundaris que els protagonistes, però d'aquests últims també n'hi ha alguns que em tenen el cor robat. Vegem-los, doncs:
En Brandon Walsh (Jason Priestley), protagonista de Beverly Hills 90210. És una sèrie molt coral, però al cap i a la fi, els que estan una mica per sobre dels altres són en Brandon i la Brenda. En Brandon és un noi atractiu, honrat, sensible i amb valors. M'identifico molt amb ell (llevat de la part de l'atractiu i el consegüent èxit amb les noies), i és que fins i tot hem estudiat el mateix (ell ha exercit, però) i ens agrada el Ford Mustang del 65. D'acord, a mi m'agrada perquè el vaig veure a la sèrie, però m'agrada.
En Desmond Hume (Henry Ian Cusick), del qual ja vaig parlar quan va acabar Lost. Un personatge misteriós, un accent escocès que fa caure d'esquena i una interpretació excel·lent. Com ja vaig comentar, em va tenir amb l'ai al cor durant tota la sèrie, si havia de triar un personatge que volia que no morís, era aquest, i tot i així les va passar molt magres.
En Nathaniel "Nate" Fisher, Jr. (Peter Krause), un altre protagonista que m'agrada. En aquest cas de la injustament poc coneguda Six Feet Under, és un personatge molt racional, que intenta tractar els altres com li agradaria que el tractessin a ell, manera de ser amb la qual m'identifico força.
En Miguel Devalos (Miguel Sandoval), el fiscal del districte del Comtat de Mariposa de Phoenix, Arizona, a la sèrie Medium. Un claríssim secundari, absolutament entranyable. Un tio seriós, responsable i just.
La Beth Porter (Jennifer Beals), una de les actrius de The L Word. Tot i que és una sèrie força coral, en realitat la que té una mica més de protagonisme és la Mia Kirshner, de manera que podríem dir que aquesta és una secundària. Molt important, però secundària. Sempre m'ha semblat molt simpàtica, i quan les coses li van començar a anar malament com a conseqüència d'un estúpid error del qual es va penedir de seguida, encara més.
També havia anomenat aquesta, la Miranda Hobbes (Cynthia Nixon) de Sex & The City, un altre entranyable personatge que, sota el seu simpàtic escut, és una persona sensible i que faria qualsevol cosa per amor en totes les seves variants.
Una altra Miranda, la doctora Miranda Bailey (Chandra Wilson) de Grey's Anatomy, amb el sobrenom de "doctora Nazi", fa por al principi però després esdevé un dels personatges més estimables. Impagable en la seva versió original, amb la característica manera de parlar dels negres dels barris baixos, que contrasta amb la seva posició sociolaboral, amb un resultat divertit.
Però, i aquesta serà l'única excepció, en el cas de Grey's Anatomy hi ha un empat i el premi al meu personatge preferit se l'endú també el doctor Richard Webber (James Pickens, Jr.), el director de l'hospital, un home seriós i responsable, sever quan és necessari però en el fons un tros de pa.
Ja em perdonareu, però aquesta és una sèrie farcida de personatges que es fan estimar, absolutament tots, llevat de... la protagonista, la Meredith Grey (Ellen Pompeo), que no ha aconseguit mai caure'm bé i em consta que no sóc pas l'únic que ho veu així.
D'aquest també en vaig parlar fa poc, és l'Alex Mahone (William Fichtner), secundari de Prison Break que, amb la seva ambigüitat i una grandíssima interpretació se'm va guanyar des del primer moment. Ell fa el que ha de fer per tal de protegir els seus, encara que impliqui cometre assassinats, però mentre la sèrie avança ens adonem que, en el fons, és un tio lleial i no oblida cap favor.
Un altre secundari, en Tony Almeida (Carlos Bernard), de 24, i millor amic del seu protagonista, en Jack Bauer (Kiefer Sutherland). En aquest cas no trobo que l'actor sigui massa bo, principalment perquè veig que té poques expressions facials, però és el típic cas de número 2 d'una sèrie que només per això ja em cau bé, com em passa amb el Tarô Misaki (conegut aquí com a Tom Baker) de Captain Tsubasa (coneguda popularment com a Oliver & Benji).
Passem a un altre Tony, aquest cop protagonista absolut. És en Tony Soprano (James Gandolfini), de The Sopranos, un home que representa el poder, la violència quan és necessària i una sèrie de valors morals dins la Màfia. Sempre m'han agradat les històries de la Màfia, i reconec que tot i que no està bé hi simpatitzo, però si aquesta grandíssima sèrie a sobre té un protagonista que es diu Tony, estava cantat que m'agradaria encara més.
I acabo amb en Ted Mosby (Josh Radnor), que no es diu com jo però que tanta gent diu que és clavat a mi (o jo a ell). No hi estic del tot d'acord, però sí que m'identifico bastant amb el personatge, protagonista de How I met your mother, una sèrie que vaig començar a veure precisament per veure si la gent tenia raó o no. I crec que m'hi assemblo una mica, però no en l'aspecte físic.
Hi ha d'altres sèries que miro o he mirat, però no les esmento aquí perquè encara és massa aviat per decidir-me per un personatge (cas de The Shield) o m'agraden tots o uns quants amb la mateixa intensitat i no sabria decidir-me per un (cas de Nip/Tuck o Charmed), de manera que, per avui, ho deixem aquí. Més endavant faré una llista de personatges de còmic o dibuixos animats.
En Brandon Walsh (Jason Priestley), protagonista de Beverly Hills 90210. És una sèrie molt coral, però al cap i a la fi, els que estan una mica per sobre dels altres són en Brandon i la Brenda. En Brandon és un noi atractiu, honrat, sensible i amb valors. M'identifico molt amb ell (llevat de la part de l'atractiu i el consegüent èxit amb les noies), i és que fins i tot hem estudiat el mateix (ell ha exercit, però) i ens agrada el Ford Mustang del 65. D'acord, a mi m'agrada perquè el vaig veure a la sèrie, però m'agrada.
En Desmond Hume (Henry Ian Cusick), del qual ja vaig parlar quan va acabar Lost. Un personatge misteriós, un accent escocès que fa caure d'esquena i una interpretació excel·lent. Com ja vaig comentar, em va tenir amb l'ai al cor durant tota la sèrie, si havia de triar un personatge que volia que no morís, era aquest, i tot i així les va passar molt magres.
En Nathaniel "Nate" Fisher, Jr. (Peter Krause), un altre protagonista que m'agrada. En aquest cas de la injustament poc coneguda Six Feet Under, és un personatge molt racional, que intenta tractar els altres com li agradaria que el tractessin a ell, manera de ser amb la qual m'identifico força.
En Miguel Devalos (Miguel Sandoval), el fiscal del districte del Comtat de Mariposa de Phoenix, Arizona, a la sèrie Medium. Un claríssim secundari, absolutament entranyable. Un tio seriós, responsable i just.
La Beth Porter (Jennifer Beals), una de les actrius de The L Word. Tot i que és una sèrie força coral, en realitat la que té una mica més de protagonisme és la Mia Kirshner, de manera que podríem dir que aquesta és una secundària. Molt important, però secundària. Sempre m'ha semblat molt simpàtica, i quan les coses li van començar a anar malament com a conseqüència d'un estúpid error del qual es va penedir de seguida, encara més.
També havia anomenat aquesta, la Miranda Hobbes (Cynthia Nixon) de Sex & The City, un altre entranyable personatge que, sota el seu simpàtic escut, és una persona sensible i que faria qualsevol cosa per amor en totes les seves variants.
Una altra Miranda, la doctora Miranda Bailey (Chandra Wilson) de Grey's Anatomy, amb el sobrenom de "doctora Nazi", fa por al principi però després esdevé un dels personatges més estimables. Impagable en la seva versió original, amb la característica manera de parlar dels negres dels barris baixos, que contrasta amb la seva posició sociolaboral, amb un resultat divertit.
Però, i aquesta serà l'única excepció, en el cas de Grey's Anatomy hi ha un empat i el premi al meu personatge preferit se l'endú també el doctor Richard Webber (James Pickens, Jr.), el director de l'hospital, un home seriós i responsable, sever quan és necessari però en el fons un tros de pa.
Ja em perdonareu, però aquesta és una sèrie farcida de personatges que es fan estimar, absolutament tots, llevat de... la protagonista, la Meredith Grey (Ellen Pompeo), que no ha aconseguit mai caure'm bé i em consta que no sóc pas l'únic que ho veu així.
D'aquest també en vaig parlar fa poc, és l'Alex Mahone (William Fichtner), secundari de Prison Break que, amb la seva ambigüitat i una grandíssima interpretació se'm va guanyar des del primer moment. Ell fa el que ha de fer per tal de protegir els seus, encara que impliqui cometre assassinats, però mentre la sèrie avança ens adonem que, en el fons, és un tio lleial i no oblida cap favor.
Un altre secundari, en Tony Almeida (Carlos Bernard), de 24, i millor amic del seu protagonista, en Jack Bauer (Kiefer Sutherland). En aquest cas no trobo que l'actor sigui massa bo, principalment perquè veig que té poques expressions facials, però és el típic cas de número 2 d'una sèrie que només per això ja em cau bé, com em passa amb el Tarô Misaki (conegut aquí com a Tom Baker) de Captain Tsubasa (coneguda popularment com a Oliver & Benji).
Passem a un altre Tony, aquest cop protagonista absolut. És en Tony Soprano (James Gandolfini), de The Sopranos, un home que representa el poder, la violència quan és necessària i una sèrie de valors morals dins la Màfia. Sempre m'han agradat les històries de la Màfia, i reconec que tot i que no està bé hi simpatitzo, però si aquesta grandíssima sèrie a sobre té un protagonista que es diu Tony, estava cantat que m'agradaria encara més.
I acabo amb en Ted Mosby (Josh Radnor), que no es diu com jo però que tanta gent diu que és clavat a mi (o jo a ell). No hi estic del tot d'acord, però sí que m'identifico bastant amb el personatge, protagonista de How I met your mother, una sèrie que vaig començar a veure precisament per veure si la gent tenia raó o no. I crec que m'hi assemblo una mica, però no en l'aspecte físic.
Hi ha d'altres sèries que miro o he mirat, però no les esmento aquí perquè encara és massa aviat per decidir-me per un personatge (cas de The Shield) o m'agraden tots o uns quants amb la mateixa intensitat i no sabria decidir-me per un (cas de Nip/Tuck o Charmed), de manera que, per avui, ho deixem aquí. Més endavant faré una llista de personatges de còmic o dibuixos animats.
M'grada questa entrada! algun dia te la copiaré :-) (tot i que d'aquets que poses, no en conec ni la meitat!)
ResponEliminaThe L World jo sóc més de la Shane, tot i que només n'he vist la 1a temp
Copia tot el que vulguis. Si serveixo d'inspiració, jo content!
ResponEliminaTambé em farà gràcia veure quins són els preferits d'altres persones. La Shane em cau bé. He de dir, però, que cada cop més, perquè a la primera temporada no m'agradava gaire, curiosament.
Buff, en Brandon. Reconec que em tenia el cor robat quan tenia 10 anys. Era el meu preferit, i de lluny, de tot el grupet. Ara, però, el trobo una mica sòmines :)
ResponEliminaCom va amb The Shield?(ara que hi caic: vés amb compte amb el penúltim capítol de la 1era temporada. On jo el vaig veure estava mal etiquetat i era, en el fons, el penúltim de la 2ona temporada :$)