dimarts, 6 de juliol de 2010

Clerks 2: més calés, la mateixa essència

Vaig comentar fa unes setmanes que havia vist l'última i la primera pel·lícula del director i guionista de còmics Kevin Smith, i que ho havia fet per aquest ordre. Mentre que Clerks és un film de culte, independent i produït amb pocs mitjans, En Zack i la Miri fan una porno és una altra història, tot i que s'hi nota el segell Smith. Doncs bé, poc temps abans, el 2006, el senyor Smith va fer l'arriscada aposta de rodar una seqüela de la pel·lícula amb què va arribar i moldre el 1994. 


La mateixa parella de protagonistes de la primera entrega, en Dante (Brian O'Halloran) i en Randal (Jeff Anderson), acompanyats per la mateixa parella de secundaris, en Jay (Jason Mewes) i en Bob el Silenciós (el mateix Kevin Smith), però 10 anys després (tot i que la pel·li és de 12 anys després). Ja no treballen al petit supermercat i al videoclub de la primera part, respectivament, perquè un incendi s'ha carregat el local, però no han evolucionat gaire i ara treballen junts en una cadena d'hamburgueseries. 

Bé, no és que no hagin evolucionat, de fet s'està a punt de produir un canvi que marcarà les seves vides a partir d'ara, i és que en Dante té una noia que l'estima i que se l'endurà a Florida (ells són de Nova Jersey, no ho oblidem, la terra tan estimada per Smith) a viure-hi una còmoda vida, finançada pels seus sogres. 


En Dante (el de l'esquerra) n'està molt content, d'això, i sent que per fi, als seus 33 anys, farà alguna cosa amb la seva vida. En Randal, però, és de l'opinió que el més important és passar-s'ho bé, i no vendre's per una vida com la dels altres, com la que s'espera que hom tingui. Pensa el mateix la Becky (Rosario Dawson), la seva cap i amiga, tot i que ho expressa amb més tacte que no pas el seu amic. 


Aquest tall és només un exemple de les converses pujades de to made in Kevin Smith, perquè al cap  i a la fi, a les seves pel·lícules sobretot hi veiem converses d'aquest tipus, sobretot a Clerks i aquesta, la seva seqüela.

No és, però, l'única escena memorable. Aquí en tenim una altra, amb les referències frikis sempre presents a la filmografia d'aquest senyor, i que fan les seves històries més properes per als que sabem que fer-se gran no vol dir tornar-se un avorrit de merda. 


Abans que s'estrenés la pel·lícula, molta gent pensava que era una mala idea fer una segona part d'un film de culte, i no és estrany perquè aquestes coses acostumen a anar malament, però amb Clerks 2 s'equivocaven. Si la primera part es va fer amb menys de 300.000 dòlars i va aconseguir més de 3 milions d'ingressos, la segona, produïda ja pels germans Weinstein, va suposar una inversió de 5 milions i uns ingressos de més de 25. Tot un èxit de públic, gràcies al renom que havia adquirit el director.

Però no només va ser una bona idea comercialment parlant, sinó que la crítica també hi va respondre bé. Jo hi estic d'acord: es nota que hi ha més pressupost, però en essència no deixa de ser Clerks, és una continuació lògica i fins i tot hi ha un parell d'escenes en blanc i negre com a homenatge a l'original. 


No hi podien faltar, tampoc, les breus aparicions d'actors que formen part de l'univers de Kevin Smith, com són en Ben Affleck, en Jason Lee i l'Ethan Suplee (els germans de My name is Earl), o el petit cameo de l'amic d'en Kevin Smith, en Walt Flannagan, dibuixant de còmics. 

Com a curiositat, el personatge de la promesa d'en Dante és l'actriu Jennifer Schwalbach Smith, dona d'en Kevin, i també hi fa un petit paper la Harley Quinn Smith, filla de tots dos. Quan la vaig veure als crèdits em va sorprendre la semblança amb el nom d'un personatge dels còmics d'en Batman, però no vaig caure en què era filla d'en Kevin Smith, fanàtic del justicier de Gotham, i en què naturalment li va posar aquest nom en honor a la "nòvia" d'en Joker. 

En fi, que és una pel·lícula que no decebrà els seguidors de les històries d'aquest simpàtic i friki director, perquè és la segona part de la seva opera prima, és plena de converses frikis, paraulotes d'alt nivell i situacions molt divertides. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails