diumenge, 6 de juny de 2010

Sexe a Nova York

I una altra sèrie que acabo. En aquest cas no parlaré d'una temporada, sinó del conjunt de la sèrie, que divendres vaig acabar de veure en format llargmetratge al cinema.


Aquestes són les quatre protagonistes de Sex & The City (Sexe a Nova York en la seva emissió en català), una sèrie de la mítica cadena per cable dels Estats Units HBO que es va emetre de 1998 a 2004 amb un total de 94 episodis repartits en 6 temporades, una d'elles, la cinquena, només de 8 capítols perquè la Sarah Jessica Parker s'havia quedat embarassada a la vida real. La sèrie,  basada en el llibre homònim de Candace Bushnell, va ser guanyadora de diversos Emmys i Golden Globes,i nominada a molts més, i dues pel·lícules, el 2008 i el 2010, li posen el punt final.

Per si algú encara no ho sap, Sexe a Nova York narra les històries sexuals i sentimentals de les seves quatre protagonistes, amb el fil conductor de la Carrie (Sarah Jessica Parker), que representa que es guanya la vida escrivint una columna sobre aquest tema. Al llarg de les temporades les noies evolucionen, es fan gran, tenen alegries i desenganys, i l'esperat final queda una mica per tancar, cosa de la qual s'encarrega la primera pel·lícula. 

 
La segona, però, és més aviat una excusa per continuar exprement la gallina dels ous d'or, per veure què deuen estar fent les quatre amigues després de la primera pel·lícula. De tota manera, com que el seu to és molt més de comèdia que no pas el primer film, que era més seriós i dramàtic, com a seguidor de la sèrie ja em va estar bé i em va agradar. Però penso que ja haurien de parar, però no sembla aquesta la intenció del productor Darren Star. Per si de cas, jo en faig la ressenya ara. No em vull esperar més. I ara parlem dels personatges. 


La Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), la que és una mica més protagonista que les altres. Viu al seu petit apartament, és una addicta a les compres, especialment de sabates (les seves Manolo Blahnik) i està enamorada del misteriós Mr. Big, que no és l'home que la tracta millor, però ja sabem que a moltes dones els agrada aquesta mena d'home. 

No és ni de bon tros la meva preferida, i sé que li passa a molta gent, però representa que ho hauria de ser. Jo la trobo superficial, crec que pren una mala decisió durant la sèrie, i com a actriu, tot i que ha guanyat algun premi, no penso que n'hi hagi per a tant. Tampoc no és que sigui odiosa, però a mi no m'arriba.


La Charlotte York (Kristin Davis) és una somiatruites, enamorada de l'amor i fàcilment escandalitzable, que seria el contrapunt de la Samantha Jones. Només pensa en trobar el marit perfecte i ser mare, i tot i que és una pàmfila al final va caient cada cop millor. Personalment, crec que l'actriu que la interpreta és la millor de les quatre. 


Per al·lusions li toca a la Samantha Jones (Kim Cattrall), una dona força més gran que les altres però que viu el sexe d'una manera més juvenil. Al·lèrgica al compromís, va per la vida triomfant tant en la seva feina com en les relacions amb els homes, relacions que si duren més d'una nit li provoquen maldecaps. És el personatge més divertit i groller dels quatre i cau bé de seguida.


I la Miranda Hobbes (Cynthia Nixon), la millor per al final. Advocada i compromesa amb la seva feina, no té temps per a les relacions sentimentals serioses i amb prou feines per a les sexuals esporàdiques. A més, li costa molt expressar els seus sentiments, però és un personatge entranyable i el desenvolupament de la seva història és el més interessant, segons el meu parer.


L'Aidan Shaw (John Corbett), un dels grans amors de la Carrie, atent i romàntic i molt estimat pel públic. Les seves característiques grenyes desapareixen a la segona meitat del a sèrie.


En Mr. Big (Chris Noth), l'altre gran amor de la Carrie, un tio cregut, passota i preocupat únicament pels seus negocis. No amago que em cau bastant malament, i en el seu cas tant de misteri més que atraure jo crec que hauria de repel·lir qualsevol noia, però en aquest món hi ha de tot. M'encanta el capítol on es coneixen en persona en Big i l'Aidan, un dels millors de tota la sèrie.


Acabo amb l'Steve Brady (David Eigenberg) com a últim personatge masculí important que esmentaré. El meu preferit, un gran actor (imprescindible veure la sèrie en versió original, ara que dic això) que es fa estimar des del primer moment.

I bé, això ha estat tot. Ja he vist tota la sèrie, m'ha agradat molt i no crec que sigui necessari viure a Nova York, ésser una noia o identificar-se amb la situació sociolaboral dels personatges per tal de gaudir de la història, així que la recomano a qualsevol tipus de públic mentre no sigui d'aquell que l'amor li fa venir ganes de vomitar.

Pel que fa al sexe, bé, posat al títol pot escandalitzar, però és més un tema de conversa que una altra cosa, perquè el que passa a Sexe a Nova York és que s'analitzen les relacions entre adults (de més de 30 anys) en totes les seves vessants, i aquestes coses sempre són una font de coneixements que no sobren a ningú, per molt que sigui ficció.


2 comentaris:

  1. Aquesta la vaig veure perquè a la tele la podies posar en anglés, i això no passa amb totes les sèries... està força bé tot i que la protagonista és una de les que més odio, no la suporto. En canvi la Sam m'encanta, la millor de les quatre, sí. Com a personatge masculí Aiden, sempre. Suposo que si t'agrada l'Aiden no et podrà agradar la Carrie XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ja ho dic a l'entrada. La Carrie és d'aquells personatges protagonistes que no m'agraden. D'acord, tinc tendència a no deixar-me seduir per cap protagonista, sóc home de secundaris, però la Carrie fa rabieta.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails