El temps no perdona: Sex and the City

Fa més de 7 anys que vaig acabar de veure Sex and the City, o com que es va emetre també en català a 8tv -tot i que jo la vaig veure en anglès en DVD-, Sexe a Nova York. En realitat, però, la sèrie va acabar el 2004, tot i que va tenir pel·lícules el 2008 i el 2010.

El cas és que han passat gairebé 14 anys des que va acabar la sèrie, o 7 des de l'última vegada que vam veure les seves protagonistes, i és hora de veure com els ha anat i com les ha tractat el temps, en aquesta secció per la qual ja han passat altres sèries, com ara Six Feet Under, Lost o Stargate, amb el mateix objectiu.

Comencem, òbviament, per la clara protagonista de la sèrie, la Carrie Bradshaw, interpretada per una Sarah Jessica Parker que actualment té 52 anys i que després del seu paper més conegut i premiat s'ha pogut veure en alguna pel·lícula, però també una mica a televisió.

Però no gaire, no ens pensem. El més destacat van ser 3 episodis a la finalitzada Glee i un nou paper protagonista a la sèrie de l'HBO Divorce, des de 2016.

La Kim Cattrall, que feia de Samantha Jones, la gran de la colla i la més esbojarrada i desinhibida, ara té 61 anys i no ha tornat a sortir en cap pel·lícula des de Sex and the City 2 (2010), mentre que en televisió ha anat fent cosetes.

Parlem d'un paper de veu a la sèrie animada Producing Parker (2009-2011) o un paper principal a Sensitive Skin (2013-2016) com a coses més destacades.

La pija i escandalitzable Charlotte tenia la cara i la veu de la Kristin Davis, que ara té 52 anys, en cinema ha fet poca cosa més al cine després de la segona pel·lícula de la sèrie, i de fet ha sortit en pel·lícules pensades per a la televisió, com A Heavenly Christmas (2016).

En televisió, el més destacat, com en el cas de la senyora Cattrall, un paper de veu en uns dibuixos animats, Miss Spider's Sunny Patch Friends (2004-2009), i un d'imatge real a la sèrie Bad Teacher, el 2014, basada en la pel·lícula del mateix nom i cancel·lada quan duia només tres episodis.

L'advocada Miranda Hobbes era el meu personatge preferit de la sèrie. La interpretava la Cynthia Nixon, ara amb 51 anys, que després d'aquell entranyable paper ha anat fent algunes coses al cinema, no gaire conegudes ni gaire seguides, però en els darrers anys sí que hi ha hagut continuïtat.

En televisió se la va poder veure en 10 episodis de The Big C entre 2010 i 2011, en 6 episodis de Alpha House (2013-2014) i en 4 de Hannibal (2014), a més del telefilm de 2016 Killing Reagan, fent de la dona de l'expresident dels Estats Units. El 2017 va anar a Broadway amb l'obra The Little Foxes.

A Sex and the City els personatges masculins tenien papers secundaris, però n'hi havia de molt destacats i recurrents, com és el cas d'en Chris Noth (63 anys), que feia del misteriós Mr. Big, el gran amor de la Carrie.

A banda d'alguna coseta a la gran pantalla, entre 2005 i 2008 va reprendre el seu paper de Mike Logan a Law & Order: Criminal Intent, derivada de Law & Order, on ell ja havia sortit entre 1990 i 1995 en el mateix paper. Cal destacar també els 101 episodis de The Good Wife entre 2009 i 2016, així com els 10 de Tyrant el 2016.

En Willie Garson (53 anys) interpretava el millor amic de la Carrie, el molt gai Stanford Blatch, que lamentablement em vaig descuidar de repassar quan vaig fer l'entrada de la sèrie, i espero que almenys se'm perdoni una mica en comentar ara què se'n va fer després.

Doncs ha fet papers esporàdics al cinema, i en televisió tenim tres episodis de Stargate: SG-1 entre 2000 i 2006, els 10 episodis de la sèrie John from Cincinnati (2007) o un paper principal a White Collar entre 2009 i 2014, a més d'un altre de recurrent a Hawaii Five-0 entre 2015 i 2017.

Si en Mr. Big era el gran amor de la Carrie, l'altre gran candidat a ocupar aquest paper era l'Aidan, que interpretava un John Corbett que ara té 56 anys i que a més de la seva participació a la sèrie té un parell d'èxits comercials al cinema.

Es tracta de My Big Fat Greek Wedding, de 2002, amb seqüela el 2016. Però en televisió va sortir en 36 episodis de United States of Tara (2009-2011), en 10 de Parenthood (2011-2015), en 20 de Sex&Drugs&Rock&Roll (2015-2016) i en 4 de Still the King (2016-2017).

El meu personatge masculí preferit, ja ho vaig dir, era l'Steve. M'agradava el personatge i també la interpretació d'en David Eigenberg (53 anys), i em feia gràcia saber com li ha anat després la carrera.

Doncs durant uns anys es va dedicar a fer petits papers, aparicions d'un sol episodi en diverses sèries de televisió, però va aconseguir un paper important a la sèrie de bombers Chicago Fire el 2012 i allà continua, a més d'haver sortit força també a les sèries germanes Chicago P.D., Chicago Justice i Chicago Med, naturalment en el mateix rol.

Finalment tenim el personatge d'en Trey McDougal, que va ser marit de la Charlotte i que tenia la cara d'en Kyle MacLachlan, ara amb 58 anys i quan va sortir com a secundari a Sex and the City ja molt conegut per una impressionant carrera amb coses com Dune o la sèrie Twin Peaks.

Era la cara més coneguda de la sèrie i, sense cap mena de dubte, l'intèrpret a qui les coses li han anat millor després, perquè ha continuat tenint èxit amb coses com la magnífica Desperate Housewives (2006-2012) -on, tot i ser un secundari, va sortir en 85 episodis, que són molts més que els del seu paper més famós, el de Twin Peaks-, 7 episodis de How I Met Your Mother entre 2010 i 2014, 21 episodis de Portlandia, 13 de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014-2015) i, el 2017, 18 de la continuació de Twin Peaks.

Ja veiem que la sort ha estat desigual per a tota aquesta gent, segurament amb més èxit en el cas dels homes, que hi feien, com he dit més amunt, papers secundaris. Ni tan sols la per altra banda famosíssima Sarah Jessica Parker ha fet gran cosa després de la sèrie que li va donar la fama, i les altres... encara menys. Potser és un d'aquells casos en què l'èxit acaba sent una maledicció.












Kyle MacLachlan (58)

Desperate Housewives

How I met your mother

Portlandia

Agents of S.H.I.E.L.D.

Twin Peaks

Sexe a Nova York

I una altra sèrie que acabo. En aquest cas no parlaré d'una temporada, sinó del conjunt de la sèrie, que divendres vaig acabar de veure en format llargmetratge al cinema.

Aquestes són les quatre protagonistes de Sex & The City (Sexe a Nova York en la seva emissió en català), una sèrie de la mítica cadena per cable dels Estats Units HBO que es va emetre de 1998 a 2004 amb un total de 94 episodis repartits en 6 temporades, una d'elles, la cinquena, només de 8 capítols perquè la Sarah Jessica Parker s'havia quedat embarassada a la vida real. La sèrie,  basada en el llibre homònim de Candace Bushnell, va ser guanyadora de diversos Emmys i Globus d'Or,i nominada a molts més, i dues pel·lícules, el 2008 i el 2010, li posen el punt final.

Per si algú encara no ho sap, Sexe a Nova York narra les històries sexuals i sentimentals de les seves quatre protagonistes, amb el fil conductor de la Carrie (Sarah Jessica Parker), que representa que es guanya la vida escrivint una columna sobre aquest tema. Al llarg de les temporades les noies evolucionen, es fan gran, tenen alegries i desenganys, i l'esperat final queda una mica per tancar, cosa de la qual s'encarrega la primera pel·lícula. 

 

La segona, però, és més aviat una excusa per continuar esprement la gallina dels ous d'or, per veure què deuen estar fent les quatre amigues després de la primera pel·lícula. De tota manera, com que el seu to és molt més de comèdia que no pas el primer film, que era més seriós i dramàtic, com a seguidor de la sèrie ja em va estar bé i em va agradar.

Però penso que ja haurien de parar, tot i que no sembla aquesta la intenció del productor Darren Star. Per si de cas, jo en faig la ressenya ara. No em vull esperar més. I ara parlem dels personatges. 

La Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), la que és una mica més protagonista que les altres. Viu al seu petit apartament, és una addicta a les compres, especialment de sabates (les seves Manolo Blahnik) i està enamorada del misteriós Mr. Big, que no és l'home que la tracta millor, però ja sabem que a moltes dones els agrada aquesta mena d'home. 

No és ni de bon tros la meva preferida, i sé que li passa a molta gent, però representa que ho hauria de ser. Jo la trobo superficial, crec que pren una mala decisió durant la sèrie, i com a actriu, tot i que ha guanyat algun premi, no penso que n'hi hagi per a tant. Tampoc no és que sigui odiosa, però a mi no m'arriba.

La Charlotte York (Kristin Davis) és una somiatruites, enamorada de l'amor i fàcilment escandalitzable, que seria el contrapunt de la Samantha Jones. Només pensa en trobar el marit perfecte i ser mare, i tot i que és una pàmfila al final va caient cada cop millor. Personalment, crec que l'actriu que la interpreta és la millor de les quatre. 

Per al·lusions li toca a la Samantha Jones (Kim Cattrall), una dona força més gran que les altres però que viu el sexe d'una manera més juvenil. Al·lèrgica al compromís, va per la vida triomfant tant en la seva feina com en les relacions amb els homes, relacions que si duren més d'una nit li provoquen maldecaps. És el personatge més divertit i groller dels quatre i cau bé de seguida.

I la Miranda Hobbes (Cynthia Nixon), la millor per al final. Advocada i compromesa amb la seva feina, no té temps per a les relacions sentimentals serioses i amb prou feines per a les sexuals esporàdiques. A més, li costa molt expressar els seus sentiments, però és un personatge entranyable i el desenvolupament de la seva història és el més interessant, segons el meu parer.

L'Aidan Shaw (John Corbett), un dels grans amors de la Carrie, atent i romàntic i molt estimat pel públic. Les seves característiques grenyes desapareixen a la segona meitat de la sèrie.

En Mr. Big (Chris Noth), l'altre gran amor de la Carrie, un tio cregut, passota i preocupat únicament pels seus negocis. No amago que em cau bastant malament, i en el seu cas tant de misteri més que atraure jo crec que hauria de repel·lir qualsevol noia, però en aquest món hi ha de tot. M'encanta el capítol on es coneixen en persona en Big i l'Aidan, un dels millors de tota la sèrie.

Acabo amb l'Steve Brady (David Eigenberg) com a últim personatge masculí important que esmentaré. El meu preferit, un gran actor (imprescindible veure la sèrie en versió original, ara que dic això) que es fa estimar des del primer moment.

I bé, això ha estat tot. Ja he vist tota la sèrie, m'ha agradat molt i no crec que sigui necessari viure a Nova York, ésser una noia o identificar-se amb la situació sociolaboral dels personatges per tal de gaudir de la història, així que la recomano a qualsevol tipus de públic mentre no sigui d'aquell que l'amor li fa venir ganes de vomitar.

Pel que fa al sexe, bé, posat al títol pot escandalitzar, però és més un tema de conversa que una altra cosa, perquè el que passa a Sexe a Nova York és que s'analitzen les relacions entre adults (de més de 30 anys) en totes les seves vessants, i aquestes coses sempre són una font de coneixements que no sobren a ningú, per molt que sigui ficció.