Els meus personatges femenins preferits (sèries)

Fa tot just un any vaig escriure una entrada sobre els meus personatges femenins preferits, en aquella ocasió pel que fa al món del còmic. Avui, que també és el Dia de la Dona Treballadora (que com dic sempre hauria de ser un nom que s'acabés amb "Dona", perquè de treballadores ho han estat sempre, tant si era de manera remunerada i fora de casa com si no), faré el mateix però amb les dones fictícies que m'han captivat tot mirant sèries.

Començo amb la Debra Morgan (Jennifer Carpenter), que surt a Dexter i és policia i germana del protagonista. M'encanta perquè de cada dues paraules que diu 3 contenen la paraula fuck en alguna de les seves variants, però tot i així en el fons és un ésser fràgil i sensible que lluita per fer-se un lloc al departament de policia de Miami.

Si he de triar una de les quatre dones desesperades de Desperate Housewives em quedo amb la Lynette Scavo (Felicity Huffman), una altra lluitadora que ha criat 5 fills i té el "petit" defecte de ser excessivament controladora, però que sempre acaba mostrant el costat fràgil i, com en el cas de la Debra Morgan, és això el que m'agrada més d'ella.

L'Angela Darmody (Aleksa Palladino), el meu personatge femení preferit de Boardwalk Empire, una dona de la seva època, els anys 20 del segle XX, que va veure com es trencaven els seus somnis d'artista en quedar-se embarassada d'un noi que en el fons no coneixia gaire.

La Karen Van der Beek (Natasha McElhone) és la mare de la filla del protagonista de Californication i a banda de ser adorable és la dona amb més paciència i capacitat de perdonar que he vist mai, un autèntic tresor que s'ha de ser imbècil per deixar escapar.

Reconec que l'Alyson Hannigan em té el cor robat des d'American Pie, i tot i que no he seguit mai Buffy the vampire slayer sí que segueixo setmanalment (o al ritme que vol la programació americana de les sèries) How I met your mother, on fa de Lily Aldrin (ara Eriksen), un personatge que demostra que la capacitat de divertir i la fidelitat continuada a la parella poden funcionar perfectament en una comèdia.

Parlant de comèdies i de sitcoms no puc deixar escapar l'oportunitat de parlar de la Phoebe Buffay (Lisa Kudrow), el personatge femení més divertit, sens dubte (en canvi amb els tres personatges masculins no sé triar), de la llegendària Friends. Viu en un món apart, té les idees més esbojarrades i, per sobre de tot, és feliç. 

Una altra que viu al seu propi món de fantasia, la Jess Day (Zooey Deschanel), la protagonista de New Girl, una sèrie feta a la mida de l'actriu. Se'n va a compartir pis amb tres nois que voregen la trentena com servidor i els altera totalment la vida, cosa que acabaran apreciant malgrat que no serà fàcil a causa de l'estrany caràcter i l'humor d'aquesta professora de primària de tendències hippies i especialista en provocar vergonya aliena.

D'aquesta en vaig parlar fa poc en fer l'entrada sobre Mad Men: és la Joan Holloway (Christina Hendricks), la cap de secretàries de l'agència de publicitat dels anys 60 que ambienta aquesta aclamada sèrie. Una dona que atrau per les seves espectaculars proporcions però que es fa respectar i demostra dia rere dia la seva importància a l'empresa.

I acabaré amb la meva estimada Lexie Grey (Chyler Leigh) de Grey's Anatomy, que li va prendre a la Izzie Stevens (Katherine Heigl) el lloc del meu personatge femení preferit quan la segona va abandonar la sèrie, però amb la perspectiva dels anys he de dir que de totes maneres la Lexie hauria acabat en la mateixa posició, perquè és dolça, romàntica, sensible i bona en la seva feina, on almenys al principi la coneixien com a "Lexipedia" per la seva memòria fotogràfica. 

És el meu particular homenatge d'enguany a les dones, i des de 3 Botons i START també els n'he fet un, evidentment relacionat amb els videojocs.