Els meus personatges femenins preferits (sèries)

Fa tot just un any vaig escriure una entrada sobre els meus personatges femenins preferits, en aquella ocasió pel que fa al món del còmic. Avui, que també és el Dia de la Dona Treballadora (que com dic sempre hauria de ser un nom que s'acabés amb "Dona", perquè de treballadores ho han estat sempre, tant si era de manera remunerada i fora de casa com si no), faré el mateix però amb les dones fictícies que m'han captivat tot mirant sèries.

Començo amb la Debra Morgan (Jennifer Carpenter), que surt a Dexter i és policia i germana del protagonista. M'encanta perquè de cada dues paraules que diu 3 contenen la paraula fuck en alguna de les seves variants, però tot i així en el fons és un ésser fràgil i sensible que lluita per fer-se un lloc al departament de policia de Miami.

Si he de triar una de les quatre dones desesperades de Desperate Housewives em quedo amb la Lynette Scavo (Felicity Huffman), una altra lluitadora que ha criat 5 fills i té el "petit" defecte de ser excessivament controladora, però que sempre acaba mostrant el costat fràgil i, com en el cas de la Debra Morgan, és això el que m'agrada més d'ella.

L'Angela Darmody (Aleksa Palladino), el meu personatge femení preferit de Boardwalk Empire, una dona de la seva època, els anys 20 del segle XX, que va veure com es trencaven els seus somnis d'artista en quedar-se embarassada d'un noi que en el fons no coneixia gaire.

La Karen Van der Beek (Natasha McElhone) és la mare de la filla del protagonista de Californication i a banda de ser adorable és la dona amb més paciència i capacitat de perdonar que he vist mai, un autèntic tresor que s'ha de ser imbècil per deixar escapar.

Reconec que l'Alyson Hannigan em té el cor robat des d'American Pie, i tot i que no he seguit mai Buffy the vampire slayer sí que segueixo setmanalment (o al ritme que vol la programació americana de les sèries) How I met your mother, on fa de Lily Aldrin (ara Eriksen), un personatge que demostra que la capacitat de divertir i la fidelitat continuada a la parella poden funcionar perfectament en una comèdia.

Parlant de comèdies i de sitcoms no puc deixar escapar l'oportunitat de parlar de la Phoebe Buffay (Lisa Kudrow), el personatge femení més divertit, sens dubte (en canvi amb els tres personatges masculins no sé triar), de la llegendària Friends. Viu en un món apart, té les idees més esbojarrades i, per sobre de tot, és feliç. 

Una altra que viu al seu propi món de fantasia, la Jess Day (Zooey Deschanel), la protagonista de New Girl, una sèrie feta a la mida de l'actriu. Se'n va a compartir pis amb tres nois que voregen la trentena com servidor i els altera totalment la vida, cosa que acabaran apreciant malgrat que no serà fàcil a causa de l'estrany caràcter i l'humor d'aquesta professora de primària de tendències hippies i especialista en provocar vergonya aliena.

D'aquesta en vaig parlar fa poc en fer l'entrada sobre Mad Men: és la Joan Holloway (Christina Hendricks), la cap de secretàries de l'agència de publicitat dels anys 60 que ambienta aquesta aclamada sèrie. Una dona que atrau per les seves espectaculars proporcions però que es fa respectar i demostra dia rere dia la seva importància a l'empresa.

I acabaré amb la meva estimada Lexie Grey (Chyler Leigh) de Grey's Anatomy, que li va prendre a la Izzie Stevens (Katherine Heigl) el lloc del meu personatge femení preferit quan la segona va abandonar la sèrie, però amb la perspectiva dels anys he de dir que de totes maneres la Lexie hauria acabat en la mateixa posició, perquè és dolça, romàntica, sensible i bona en la seva feina, on almenys al principi la coneixien com a "Lexipedia" per la seva memòria fotogràfica. 

És el meu particular homenatge d'enguany a les dones, i des de 3 Botons i START també els n'he fet un, evidentment relacionat amb els videojocs.

Els meus personatges femenins preferits (còmic)

Com que avui és el Dia Internacional de la Dona (Treballadora, entre parèntesis perquè no sempre se l'anomena així, i perquè a més trobo que és obvi i innecessari), la meva contribució personal és fer un repàs als meus personatges preferits del món del còmic, amb la particularitat necessària d'ésser femenins. Som-hi (i els aniré posant tal com em vinguin al cap, no pretenc ordenar-los).

La Batgirl, la primera que va dur el nom i la disfressa, la Barbara Gordon, filla del Comissari Gordon dels còmics d'en Batman i que, per culpa d'en Joker, va haver de reorientar la seva vida de bibliotecària de dia-superheroïna de nit cap a una nova tasca de 24 hores al dia com a imprescindible mestressa de la cerca d'informació al servei dels bons, la que ara coneixem com a Oracle, personatge no menys interessant que la seva antiga identitat de Batgirl. Una dona amb caràcter, sensible però forta, que sempre ha lluitat per no enfonsar-se davant les desgràcies personals. Primera aparició: Detective Comics 359 (1967).

La Mia Dearden (la nova Speedy) va néixer a les pàgines del Green Arrow d'en Kevin Smith com a adolescent rescatada per l'Arquer Maragda de la prostitució infantil. Poc després es va convertir en la nova identitat sota la màscara de l'Speedy, ajudant clàssic d'en Green Arrow, gràcies al seu esforç i a un dur entrenament, que també l'han ajudat a enfortir-se davant la notícia del contagi per VIH causat per la seva traumàtica experiència. Tot i així, té un sentit de l'humor molt característic i la seva presència sempre anima les aventures en què participa. Primera aparició: Green Arrow vol.3 número 2 (2001).

La Renée Montoya, la dona policia més coneguda del Gotham City Police Department, va adquirir importància a la saga No Man's Land, que va revolucionar l'Univers Batman durant el 1999, i la seva compassió per en Harvey Dent (Dues Cares) va fer que aquest la malinterpretés i se n'enamorés. Però perdia el temps: la detectiu Montoya juga en una altra lliga, com el mateix Dues Cares va descobrir i es va encarregar de fer públic a Gotham Central, magnífica obra mestra del còmic de gènere policial on la Renée era un dels personatges més importants i on coneixíem els seus problemes de contenció de la ira però també la seva integritat com a persona. Més endavant l'hem vist  heretant el paper superheroic de The Question del seu amic Charlie Szasz. Primera aparició: en còmic, al Batman 475 (1992), però tot i que a la sèrie animada d'en Batman va aparèixer després, s'havia concebut com a personatge que debutaria a la sèrie.

La Dinah Lance (Black Canary) és la dona d'en Green Arrow, el meu segon personatge preferit de DC, i he estat dubtant si incloure-la a la llista o no, perquè no sabia si m'agradava per això o per ella mateixa. Si l'he acabat posant és perquè m'agrada pels seus propis mèrits. Una artista marcial extraordinària, amb el superpoder del crit del canari i una gran afició per les motos de gran cilindrada. A més, té un caràcter fort però prou flexibilitat i paciència com per suportar el nen gran que és el seu home. Són moltes les versions sobre el seu origen que se li han assignat en el cacau de Terra 1 i Terra 2, però el que jo conec i la Black Canary que m'agrada a mi és l'actual, la Dinah Laurel Lance, no pas la seva mare, que era la Black Canary original. Per tant, primera aparició de l'encarnació actual: Justice League of America 219 (1983).

Passem a l'Arimi Suzuki, un dels personatges secundaris de Marmalade Boy. Al principi se'ns presenta com una noia sense sentit de la vergonya, obsessionada amb en Yû i disposada a reconquistar-lo com sigui. Com que se suposa que estem de part de la Miki, la protagonista, no ens hauria de caure gaire simpàtica, però després va mostrant el seu costat més sensible, i és que en el fons sap que no té res a fer amb en Yû. No puc evitar sentir simpatia per aquest personatge que fa el cor fort i sempre va amb un somriure a la cara però que en el fons està fet pols per dins. I acaba trobant la seva parella ideal, en Ginta, el meu personatge masculí preferit de Marmalade Boy.

La Shampoo, de Ranma 1/2, és entre el gran repartiment femení de la sèrie la meva preferida. Se suposa que és mig dolenta, com la Kodachi, però l'únic que passa és que està una mica tocada del bolet. És la millor lluitadora amb diferència (sense comptar la versió femenina d'en Ranma) i està enamorada del protagonista. No és pas l'única, però sí que no n'hi ha cap altra que es llanci tant com ella. Potser per això en Ranma no hi està interessat, tal com li passa a l'Ataru amb la Lamu, que tot i que és obra de la mateixa autora i s'hi assembla molt no té cap parentesc amb la xinesa.

La Kozue Nanao és un personatge secundari de Maison Ikkoku, probablement la meva obra preferida de la Rumiko Takahashi. D'acord, des del principi volem que en Yûsaku acabi amb la Kyôko, i està cantat que la Kozue i ell no acabaran junts, però a mi em cau molt bé, i em fa molta pena com ell no té els pebrots de dir-li que no vol estar amb ella, que hi va començar a quedar per un malentès, i per culpa d'aquesta indecisió ella es pensa que són parella i va fent. Al final no es queda sola, i en realitat no arriba a patir gaire perquè és tan innocent, pobreta, que no s'adona del que passa, però a mi em té el cor robat.

Continuem amb personatges de la mestra Takahashi, aquest cop amb la Sango, d'Inu-yasha. He aconseguit, de moment, no menjar-me gaire spoilers d'aquesta llarguíssima obra de 56 volums, i les poques coses que he vist procuro no recordar-les, ara que està a punt d'acabar de publicar-se en català, que és com segueixo el manga, però aquest personatge em va agradar des del primer moment, i no crec que canviï en tots els volums que em falten per llegir. Sembla que les secundàries són la meva debilitat. És una bona lluitadora, porta una mascota que mola molt, la Kirara, i té un bumerang gegant, el Hiraikotsu. A més, té una tràgica història i hi ha una tensió sentimental amb en Miroku, el meu personatge masculí preferit. Què més se li pot demanar?

La Tsunade és la meva preferida de Naruto, una obra coral on hi ha molts personatges que m'agraden força i que em fan complicat triar-ne un de sol. Amb els nois ho tinc més clar, és en Shikamaru, però amb els personatges femenins em costa més. Guanya la Tsunade, la Cinquena Mestra Hokage, una dona extremadament forta i assenyada quan vol, però que té debilitats importants com la seva addicció pel joc i la por a la vellesa, que és el l'ha dut a conservar un aspecte jove a més de cinquanta anys d'edat, a través d'una tècnica ninja.

Ho deixo aquí. No he parlat de cap personatge de Marvel perquè senzillament sóc de DC i he llegit poc de la competència, i per tant no conec els seus personatges femenins amb prou profunditat com per parlar-ne adequadament. Pel que fa a DC, faré un esment especial a la Wonder Woman, la Power Girl, la Batwoman, la Caçadora i la nova Batgirl (Stephanie Brown), que m'agraden però que tampoc no els he vist prou profunditat com per jutjar-les amb prou elements. Així, Feliç Dia de la Dona!