Quan faig una entrada sobre una sèrie intento fer-la quan aquesta ja ha acabat, per tal d'analitzar-ne el conjunt. De vegades, però, ho faig temporada a temporada, i en d'altres casos ho faig quan ja en duu unes quantes, encara que no estigui acabada. És el cas de Californication, sèrie de què ja vaig parlar, però ara m'han vingut ganes de fer la ressenya de la seva nova temporada, la cinquena, que es va acabar d'emetre als Estats Units diumenge 1 d'abril.
Aquesta vegada, a diferència del que passa habitualment, com que parlo d'una temporada concreta hi haurà spoilers, però intentaré que siguin mínims. Comencem, doncs: a la cinquena temporada en Hank Moody, que havia marxat a Nova York després de ser absolt en el judici per presumpta perversió de menors a la quarta temporada, torna a Los Angeles tres anys després obligat per les circumstàncies.
Resulta que la Carrie (Natalie Zea), amb qui estava embolicat a Nova York, li crema l'apartament després que ell la deixi i fa que es prengui un llarg descans, excusa que ens permet tornar-lo a reunir amb el seu entorn de sempre. I què estan fent, tots els seus éssers estimats?
En Charlie i la Marcy es troben en una còmica situació en què comparteixen la custòdia del petit Stuart mentre ella i el seu nou marit, l'Stu (que no és el pare biològic del nen) no tenen cap mena de problema amb vantar-se de la seva envejable vida sexual davant l'agent d'en Hank.
La Becca, la filla d'en Hank, s'ha fet gran, ja té 18 anys (reals) i va a la universitat, on ha conegut en Tyler (Scott Michael Foster), un penques que és una mena de Hank en versió jove i millorada, amb els seus defectes (faldiller, mentider...) però també virtuts (es revela com un guionista d'èxit), cosa que treu de polleguera tant en Hank com el nou marit de la Karen, en Richard (Jason Beghe), que no hi poden fer res mentre la Becca el continuï estimant i perdonant, en una reproducció del que ha vist fer a sa mare amb en Hank tantes i tantes vegades.
Aquest paio ja havia sortit a la tercera temporada, però jo no me'n recordo, i és el sonat i alcohòlic exprofessor de la Karen que, segons ella, és com en Hank però sense les infidelitats. Només té el "petit" defecte de l'excessiu amor per la beguda, que el durà a un cercle autodestructiu durant la temporada, tot i que també ens regalarà moments divertits tant per les seves animalades com per les escenes que comparteix amb en Hank, que hi té bona relació malgrat que és el marit de la dona que estima.
Tornem a en Hank, que ha tornat a Califòrnia no només pel problema amb l'apartament, sinó també perquè en Charlie li ha trobat feina: guionista d'una pel·lícula que no convenç en Hank, que al final acaba acceptant l'encàrrec tot i el conflicte que suposa que l'amant del seu client, que per cert és el raper Samurai Apocalypse (RZA), sigui la Kali (Meagan Good), una noia que va conèixer a l'avió de tornada i amb qui hi ha una evident tensió sexual.
Precisament ella és l'únic embolic en què veiem en Hank aquesta temporada, on es comporta força pel que estem acostumats a veure en aquest personatge. I és un embolic perillós, perquè en Sam (així l'anomenen afectuosament) és boig i té armes de foc i goril·les que l'envolten. No és, però, un personatge en què s'aprofundeixi gaire, tot i que després embolica més la troca quan coneix en Tyler, el xicot de la Becca, que com hem dit abans és com un Hank però en jove, per tant només hem de fer càlculs sobre què passarà.
La Lizzie (Camilla Luddington) és un altre personatge femení problemàtic: és la mainadera del petit Stuart, però també té aspiracions al món del cinema i no s'estarà de res per tal d'aconseguir algun paper en una pel·lícula, com tantes altres noies que se'n van a Hollywood. I en Charlie, que és solter i no té precisament gaire èxit amb les dones, es deixa entabanar per ella i li prenen el pèl (mai més ben dit) per enèsima vegada.
I per acabar, què passa amb la relació entre en Hank i la Karen, la seva baby mama? Hi ha una evident tensió, en aquest cas romàntica, perquè són dos personatges que sempre s'estimaran d'alguna manera. Ara, però, hi ha l'obstacle del marit d'ella, que no impedeix que es vegin sovint i tinguin molt bon rotllo, a banda de discutir els temes relacionats amb la filla que tenen en comú.
La cinquena temporada de Californication és de relativa tranquil·litat per al seu protagonista, i són els secundaris els que agafen importància respecte a les temporades anteriors (fins i tot es recuperen alguns personatges antics que tornen en papers brevíssims), però ens prepara un important cliffhanger al seu 12è i últim episodi, un capítol en què es resolen ràpidament tots els problemes creats durant la temporada i tot apunta a un final feliç... que no pot ser per culpa d'un personatge que reapareix i s'ho carrega tot.
Resulta que la Carrie (Natalie Zea), amb qui estava embolicat a Nova York, li crema l'apartament després que ell la deixi i fa que es prengui un llarg descans, excusa que ens permet tornar-lo a reunir amb el seu entorn de sempre. I què estan fent, tots els seus éssers estimats?
En Charlie i la Marcy es troben en una còmica situació en què comparteixen la custòdia del petit Stuart mentre ella i el seu nou marit, l'Stu (que no és el pare biològic del nen) no tenen cap mena de problema amb vantar-se de la seva envejable vida sexual davant l'agent d'en Hank.
La Becca, la filla d'en Hank, s'ha fet gran, ja té 18 anys (reals) i va a la universitat, on ha conegut en Tyler (Scott Michael Foster), un penques que és una mena de Hank en versió jove i millorada, amb els seus defectes (faldiller, mentider...) però també virtuts (es revela com un guionista d'èxit), cosa que treu de polleguera tant en Hank com el nou marit de la Karen, en Richard (Jason Beghe), que no hi poden fer res mentre la Becca el continuï estimant i perdonant, en una reproducció del que ha vist fer a sa mare amb en Hank tantes i tantes vegades.
Tornem a en Hank, que ha tornat a Califòrnia no només pel problema amb l'apartament, sinó també perquè en Charlie li ha trobat feina: guionista d'una pel·lícula que no convenç en Hank, que al final acaba acceptant l'encàrrec tot i el conflicte que suposa que l'amant del seu client, que per cert és el raper Samurai Apocalypse (RZA), sigui la Kali (Meagan Good), una noia que va conèixer a l'avió de tornada i amb qui hi ha una evident tensió sexual.
Precisament ella és l'únic embolic en què veiem en Hank aquesta temporada, on es comporta força pel que estem acostumats a veure en aquest personatge. I és un embolic perillós, perquè en Sam (així l'anomenen afectuosament) és boig i té armes de foc i goril·les que l'envolten. No és, però, un personatge en què s'aprofundeixi gaire, tot i que després embolica més la troca quan coneix en Tyler, el xicot de la Becca, que com hem dit abans és com un Hank però en jove, per tant només hem de fer càlculs sobre què passarà.
La Lizzie (Camilla Luddington) és un altre personatge femení problemàtic: és la mainadera del petit Stuart, però també té aspiracions al món del cinema i no s'estarà de res per tal d'aconseguir algun paper en una pel·lícula, com tantes altres noies que se'n van a Hollywood. I en Charlie, que és solter i no té precisament gaire èxit amb les dones, es deixa entabanar per ella i li prenen el pèl (mai més ben dit) per enèsima vegada.
I per acabar, què passa amb la relació entre en Hank i la Karen, la seva baby mama? Hi ha una evident tensió, en aquest cas romàntica, perquè són dos personatges que sempre s'estimaran d'alguna manera. Ara, però, hi ha l'obstacle del marit d'ella, que no impedeix que es vegin sovint i tinguin molt bon rotllo, a banda de discutir els temes relacionats amb la filla que tenen en comú.
La cinquena temporada de Californication és de relativa tranquil·litat per al seu protagonista, i són els secundaris els que agafen importància respecte a les temporades anteriors (fins i tot es recuperen alguns personatges antics que tornen en papers brevíssims), però ens prepara un important cliffhanger al seu 12è i últim episodi, un capítol en què es resolen ràpidament tots els problemes creats durant la temporada i tot apunta a un final feliç... que no pot ser per culpa d'un personatge que reapareix i s'ho carrega tot.
