dimarts, 5 d’abril de 2011

Californication

Ara que fa uns dies que ha acabat als Estats Units la quarta temporada de Californication, i que trigarem en veure la cinquena, que comença a rodar-se aquest mes, trobo que és un bon moment per fer aquesta entrada. És una de les sèries que segueixo amb més ànsia, ho faciliten les seves temporades de 12 episodis cadascuna, amb un metratge aproximat de 25 minuts per episodi, però a més té uns nivells de depravació sexual, alcohòlica i lingüística (i és aquesta última variant la que m'agrada més) que no poden deixar ningú indiferent. No dec sorprendre ningú si dic que algunes de les seves escenes han aixecat polèmica, principalment la que obre la sèrie i que no esmentaré aquí per no trencar la "sorpresa".


Va començar el 2007 a la cadena Showtime i el seu creador és en Tom Kapinos, que a banda d'aquesta sèrie havia participat a Dawson's Creek com a guionista i productor executiu. Doncs bé, jo crec que aquest paio volia plasmar en una sèrie la vida gamberra que li hauria agradat dur (i si la duu, el felicito). Perquè és la història d'en Hank Moody, un escriptor que es passa el dia bevent i fornicant a tort i a dret i que viu de l'èxit d'una única novel·la que va escriure, recentment adaptada al cine. 

A partir d'aquí la sèrie és una successió d'embolics en què el tio es va ficant, al mateix temps que el veiem relacionar-se amb els altres personatges fixos, tots molt interessants, que són la seva exdona (bé, no es van arribar a casar mai), la seva filla adolescent, el seu agent i no obstant això millor amic, i la dona d'aquest. Repassem-los (avís d'spoilers, tot i que intentaré minimitzar-los):


En Hank Moody, el protagonista, és interpretat per en David Duchovny, que aquí fa un paper completament diferent del que interpretava a The X-Files (era l'agent Mulder, cosa que suposo que tothom sap). Per cert, fa poc hi va haver una referència ben simpàtica (i perfectament integrada en la trama) a aquesta circumstància:



Deia que hi fa un paper completament diferent no només perquè el seu ofici és d'una altra naturalesa, sinó també perquè és un impresentable, un tio enemic de qualsevol cosa que faci ferum de disciplina, que tot i que tenim ben clar que estima amb bogeria la seva filla i la mare d'aquesta, és incapaç de resistir-se a les tècniques seductores de la sorprenentment gran quantitat de dones que se li acosten dia a dia. I quan no s'hi pot resistir és ell qui les busca. A més, la seva tendència a ficar-se en embolics és directament proporcional a la sort amb què se n'acostuma a sortir. Un passota, un paio que se les empesca per anar tirant sense treballar gaire. Què voleu que us digui? A mi em cau molt bé.


La Karen van der Beek (Natasha McElhone) és la dona de la seva vida, amb qui va tenir la filla adolescent que comparteixen. Quan comença la sèrie és a punt de casar-se amb un altre home, que també té una filla adolescent, però el vincle que hi ha entre en Hank i la Karen és innegable i al llarg de la sèrie tenen diverses recaigudes i nous intents, però com ja he dit abans el senyor Moody és especialista en cagar-la un cop rere l'altre. Vegem, però, una bella escena, molt representativa de la debilitat que té aquesta dona amb el trapella d'en Moody:


Suposo que a causa del seu estatus com a personatge i actriu, és un dels dos personatges femenins que no fa nus explícits, ja us podeu imaginar doncs la càrrega sexual de Californication, i és que amb el títol ja avisa. Evidentment, tampoc no hi surt nua la filla, no cal dir-ho.


I aquesta filla es diu Rebecca Moody (Madeleine Martin), la Becca, que té 13 anys quan comença la sèrie i que és el personatge més madur de tots. Esclar que s'ha d'enfrontar amb els problemes típics de l'adolescència, però tenint un pare com el que té —i no restem importància als seus "oncles", que coneixerem tot seguit— no és gens estrany que també abusi de la paraula multifunció "fucking" i que estigui guarida d'espant amb el tema del sexe. Ella és el vincle més evident entre en Hank i la Karen, i també té una paciència digna de rebre una medalla amb el seu pare. 


Aquests són els "oncles" que esmentava. En Charlie (Evan Handler, que sortia a Sexe a Nova York com a últim marit de la Charlotte) i la Marcy Runkle (Pamela Adlon), dos depravats, encara més que en Hank, que són un matrimoni sense fills d'aquells que sembla que s'odien a mort, amb una situació cada cop més precària, però que també mantindran un fort vincle, i és que més enllà d'infidelitats i separacions diverses formen un equip inigualable. Ell és agent literari (el d'en Hank principalment) i ella esteticista de les que es dediquen a depilar baixos femenins. La Marcy és l'altre personatge adult femení que no fa cap nu explícit, i a banda de tenir una veu especialment greu té la boca més bruta de tot el repartiment.


Així com en Charlie i la Marcy es podrien considerar secundaris que rocen la categoria de protagonistes, la Mia Cross (Madeline Zima) és una secundària de les recurrents. És la filla d'en Bill, l'home amb qui està la Karen a la primera temporada, i sense voler entrar en detalls diré que fica en Hank en l'embolic més gran de tots, l'únic que no pot admetre amb una rialleta de nen trapella davant la dona de la seva vida, i l'únic que el perseguirà durant molt de temps. No sabem si és boja, malvada o té problemes d'una altra mena, però igual que li succeeix a en Hank, no podem evitar desitjar-li el millor i que no li passi res de dolent.

Presentats els personatges més importants, s'ha de dir que a cada temporada hi ha una colla de secundaris o terciaris que donen vida a una sèrie que, per si mateixa, ja en tenia molta, i que a mi, personalment, em sap greu cada cop que deixen de sortir perquè la seva trama s'ha esgotat. Principalment són dones amb qui s'embolica el protagonista, però també hi ha uns quants personatges masculins dignes de recordar. A més, els actors que els interpreten també són de certa importància, com en Rob Lowe, la Carla Gugino (m'encanta el seu personatge), la Kathleen Turner i d'altres que no dec conèixer jo però que segurament tenen una dilatada carrera a la televisió i/o al cine.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails