Un cop de puny amb història

Acabo de finalitzar la lectura del volum Green Lantern: Rebirth, una minisèrie de sis números entre 2004 i 2005, escrita pel gran Geoff Johns i dibuixada pel també gran Ethan van Sciver, que comentaré molt aviat. Però abans vull compartir amb vosaltres una imatge que em va fer molta gràcia, perquè té una llarga història al darrere. 

En Hal Jordan, que tot just s'ha reincorporat al cos dels Green Lanterns, s'havia passat més d'una dècada arrossegant una sèrie d'actes malvats que va cometre per uns motius que s'expliquen precisament en aquest volum. Vaja, ja s'havien explicat, però aquí en coneixem una nova versió, que és definitiva. En Batman, que és el personatge més desconfiat de l'Univers DC, el vol aturar perquè no sap de la missa la meitat i rep aquest cop de puny que el fa anar a terra, una tasca gens fàcil. 

En segon pla, entre el puny d'en Jordan i la cara d'en Batman hi veiem l'expressió de felicitat, el somriure i el puny alçat, com si celebrés un gol, d'un altre Green Lantern, en Guy Gardner. Per si hi ha cap despistat a la sala, el cop de puny d'un dels seus aliats a un altre (que no és un Green Lantern però també forma part del bàndol dels bons) li provoca alegria perquè el 1987, al número 5 de la col·lecció Justice League (al volum 1 de la col·lecció Clásicos DC: JLA/JLE de Planeta, si us interessa) passava això:

En aquella mítica etapa de la JLA dels anys vuitanta, de marcat caire humorístic, creada per l'equip artístic format pels guionistes Keith Giffen i J. M. DeMatteis i els dibuixants Kevin Maguire i més endavant Adam Hughes, probablement l'escena més recordada és aquesta, en què en Batman perd els estreps després d'aguantar l'insuportable Guy Gardner i li clava aquest cop de puny, expressant físicament el que la resta de la Lliga de la Justícia mantenia en l'àmbit de la fantasia. D'aquella ofensa en Gardner no se n'havia oblidat, i quan anys després en Geoff Johns escriu aquest homenatge que demostra que coneix bé la història de DC, el Green Lantern més indisciplinat de tots se sent, per fi, venjat, encara que sigui a través d'un col·lega. Senzillament magnífic.