Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hal jordan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hal jordan. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de novembre del 2012

Visionats: Green Lantern

Quan la van fer al cinema em vaig quedar amb les ganes de veure-la perquè llavors el Verdi no apostava encara pel cinema comercial en versió original subtitulada i l'única opció que tenia, l'Icària, em quedava lluny i a la seva cartellera aquesta pel·lícula va durar molt poc, però bé, l'he acabat veient a casa i he de dir que Green Lantern (2011) m'ha agradat força.


Tenia ganes de veure-la malgrat les males crítiques del que va esdevenir un altre film basat en un personatge de DC Comics que no aconseguia l'èxit que caldria per a garantir una pel·lícula de la Lliga de la Justícia en un futur no gaire llunyà, i repeteixo que m'ha agradat, si bé reconec algunes de les mancances que se li atribueixen. 

En fi, Green Lantern és una pel·lícula introductòria del personatge i el seu univers, mai més ben dit, que entendran millor els lectors dels còmics, sobretot de la magnífica etapa del guionista Geoff Johns, però que els neòfits també poden trobar interessant. 

 
Tal com se'ns explica als còmics, el protagonista de la història és en Hal Jordan (Ryan Reynolds), un pilot de proves de l'exèrcit que és escollit com a successor de l'Abin Sur (Temuera Morrison) per a fer-se càrrec del sector espacial 2814, una de les demarcacions en què van dividir l'univers fa mil·lennis els Guardians, que dirigeixen les operacions de pau al cosmos i els 3600 membres del Cos dels Green Lanterns que les duen a terme.

I trien en Hal perquè és un home capaç de superar la por, però en realitat el que veiem a la pel·lícula és un paio molt segur de si mateix, temerari i bastant imbècil (un dels problemes del film, ja que el Hal Jordan dels còmics és un home força més seriós i responsable), que després de ser apartat del servei per les seves imprudències acaba acceptant el seu nou càrrec interestel·lar i fent front a la gran amenaça que s'acosta a la Terra.


Aquesta amenaça és en Parallax, la personalització de la por, que s'alimenta del temor dels éssers vius i es vol venjar dels Green Lanterns per haver-lo tancat fa temps, i concretament de l'esmentat Abin Sur, que és qui ho va aconseguir. Però un cop mort aquest, en Parallax centra la seva ira en el protagonista, que és qui ha agafat el relleu del primer. 


Un dels instruments que empra per a desfer-se d'en Hal Jordan és l'Hector Hammond (Peter Sarsgaard), un científic més aviat introvertit que gràcies a una agència secreta del govern dirigida per l'Amanda Waller (Angela Bassett) té l'oportunitat d'examinar el cadàver de l'Abin Sur, el primer extraterrestre que s'aconsegueix capturar, encara que sigui ja mort, i que a resultes d'això és "infectat" per en Parallax. 

El passat comú amb en Hal i la Carol i el seu fort complex d'inferioritat, a banda de la mala relació amb el seu pare, el senador interpretat per en Tim Robbins, fan que els poders que adquireix amb aquesta "infecció" esdevinguin l'amenaça principal d'en Hal a la Terra.

 
I aquí tenim la Carol Ferris (Blake Lively, protagonista de la sèrie Gossip Girl), que és la filla del propietari de Ferris Aircraft, on treballen tant ella com en Hal i, anteriorment, el pare d'ell, que va morir en un accident mentre feia una exhibició. 

Evidentment és la noia de la qual està enamorat en Hal, i tots dos ens proporcionen la part romàntica, evidentment amb entrebancs i tensions, que es pot trobar en qualsevol pel·lícula (o còmic) de superherois. Per cert, hi ha una petita picada d'ullet, en el seu àlies de pilot, a aquells que saben què passa amb el seu personatge als còmics.


Explicats els problemes d'en Hal a la Terra, hem de parlar necessàriament de la part espacial de tot plegat, i és que l'anell ve d'Oa, el Centre de l'Univers, i el personatge ha estat escollit per a formar part de l'esmentat Cos dels Green Lanterns. Aquesta organització acull en Hal Jordan i veurem breument alguns dels seus membres més estimats pels seguidors dels còmics, com són en Tomar-Re (amb veu d'en Geoffrey Rush), que és el de la dreta de la foto i qui li dóna la benvinguda, i en Kilowog (amb veu del recentment desaparegut Michael Clarke Duncan), el "monstre" que als còmics és conegut com a entrenador de nous reclutes.


De seguida seran substituïts, però, per en Sinestro (Mark Strong, el dolent de Kick-Ass), que lidera els Green Lanterns per tal d'enfrontar-se a en Parallax tot i el pessimisme inicial dels Guardians. Ell entrenarà en Hal i li ensenyarà que si vol ser útil al cos haurà de deixar de tenir por i emprar la seva voluntat, representada pel color verd, per a crear les armes amb què lluitarà, amb l'únic límit de la seva imaginació


Dels Green Lanterns que no són en Hal aquest és el que té més minuts a la pel·lícula de Martin Campbell, i aquesta és una de les queixes dels seus fans: poc aprofundiment en els altres Lanterns, malgrat que tenen molt de suc. 

Especialment en el cas d'en Sinestro, que s'ha de tornar dolent com sap qualsevol que tingui una mínima idea de la història de Green Lantern, la sensació és que tot es deixa per a una hipotètica seqüela que, a causa de la mala rebuda crítica i comercial del film, té poques opcions de veure la llum. 


Green Lantern és una pel·lícula entretinguda, que agradarà als espectadors que no hagin llegit ni vist mai res del personatge, i també als fans amb una mica més de bagatge que, com jo, estiguin disposats a mirar-la amb la ment oberta. 

Però sí, tot i que és divertida i els efectes especials estan ben aconseguits, sobretot en el cas de les armes creades per la ment o la voluntat d'en Hal Jordan, la sensació és que es volen explicar moltes coses en poc metratge (no arriba a les 2 hores i, en el cas dels films de superherois, no es considera exagerat que durin fins a 2 hores i mitja) i hi ha poques escenes realment superheroiques i un lamentable desaprofitament de la resta de Green Lanterns, que als còmics treballen en equip i al film, en canvi, tenen un paper massa petit.


A més hi ha temes que queden oberts, pel que sembla expressament pensats per a ser desenvolupats en una seqüela, i això és una aposta arriscada, tenint en compte que no podem saber si se'n farà mai cap o s'optarà per al rellançament total d'aquí a uns quants anys. Mireu aquest vídeo només si ja heu vist la pel·lícula o coneixeu la història:


Us poso aquesta escena de després dels crèdits, que a la "versió" que vaig veure a casa no s'incloïa i que apunta clarament a una seqüela. De fet qualsevol coneixedor dels còmics de Green Lantern s'esperaria una escena així i, efectivament, existeix. 

Llegeixo a la Wikipedia que el segon film ha perillat, però que encara hi ha esperança i que, si més no, en Ryan Reynolds en principi està disposat a tornar a fer de Hal Jordan almenys a la futura pel·lícula de la Lliga de la Justícia. En tot cas, recomano Green Lantern? Sí, encara que sigui per tal de veure que no és un desastre com s'ha dit sovint, sinó que simplement es podria haver fet millor. És força entretinguda. 

   










dissabte, 22 de setembre del 2012

Lectures: Green Lantern - The Sinestro Corps War

No acostumo a parlar gaire de Green Lantern en aquest bloc, però això no vol dir que no segueixi les aventures d'aquesta particular franquícia dins l'Univers DC. De fet ja havia comentat el primer volum de la llarga i aclamada etapa del guionista estrella Geoff Johns, Green Lantern: Rebirth, i vaig dedicar una ressenya també al macroevent Blackest Night, que afectava tots els còmics de l'editorial però que estava íntimament relacionat amb els de Green Lantern.

Precisament després de veure la magnífica feina del senyor Johns i el dibuixant Ivan Reis a Blackest Night, la saga que m'ha agradat més (fins ara) de totes les que he llegit als còmics de DC, vaig decidir posar-me seriosament amb l'etapa d'aquest equip creatiu i vaig llegir l'esmentat Green Lantern: Rebirth, que recuperava en Hal Jordan com a Green Lantern principal. Des de llavors he continuat llegint volums recopilatoris d'aquesta etapa, que no he comentat perquè tampoc no faig entrades sobre tot el que llegeixo. El volum que ens ocupa avui, però, és una excepció.


De Green Lantern: The Sinestro Corps War calia parlar-ne, i és que és un volum que recull l'esdeveniment espectacular que va ocupar les col·leccions Green Lantern del 21 al 25 (setembre de 2007 a gener de 2008) i Green Lantern Corps del 14 al 19 (setembre de 2007 a febrer de 2008) i que s'inicia amb el Green Lantern: Sinestro Corps Special (agost de 2007). 

Després de més de 2 anys remodelant Green Lantern el senyor Johns i els seus col·legues ens presenten aquí un daltabaix per al cos dels Green Lanterns, que s'han d'enfrontar a l'amenaça més gran de la seva història quan tot just recuperats de la destrucció que va causar en Hal Jordan quan l'ens anomenat Parallax el va posseir es troben amb què en Sinestro, el famós Green Lantern desterrat que va ser el mentor d'en Hal, ha organitzat el seu propi cos de soldats que es mouen en nom de la por, en contraposició al poder de la voluntat que motiva els Green Lanterns.


I no s'estan de res, perquè en Sinestro pot ser el que vulguem, però no és un ésser que s'arronsi, i amb els poderosos aliats que aconsegueix per tal de dur a terme la seva conquista de l'Univers (perquè els mètodes dictatorials que van provocar la seva destitució del cos dels Green Lanterns no els ha perdut mai) provoca el caos i la mort per tots els sectors del cosmos. 


Bàsicament es dedica a reclutar guerrers que considera que tenen l'habilitat d'infondre por, tal com els Green Lanterns són escollits per la seva habilitat de superar la por, però també busca aliats més poderosos que la resta, entre els quals un ressuscitat Anti-Monitor (vist a la famosa Crisis on Infinite Earths de 1985), el Cyborg-Superman que va debutar a la també cèlebre saga de la mort de l'Home d'Acer (que va ser, per cert, l'origen de la destrucció del cos de Green Lanterns quan en Hal Jordan va embogir en veure desaparèixer la seva ciutat) o en Superman-Prime (el Superboy-Prime de l'esmentada Crisis on Infinite Earths però també de la més recent Infinite Crisis, que va canviar el seu nom per una disputa legal sobre els drets del nom "Superboy"). Però també es recupera la figura d'en Parallax (l'essència mateixa de la por), que aquest cop posseeix un altre Green Lantern.


El resultat de tot plegat, que neix de les trames que Johns havia anat desenvolupant des que es va fer càrrec de Green Lantern, és una batalla èpica narrada de manera excel·lent que ens manté enganxats i que no avorreix en cap moment, on tot està ben lligat i té sentit (no com a les més conegudes Infinite Crisis o Final Crisis) i on trobem moments inoblidables a banda d'escenes d'allò més espectaculars.


Entre elles destaquen les composicions plenes de personatges que són obra de l'Ivan Reis i que no tenen res a envejar a les d'en George Pérez, conegut per la seva capacitat d'omplir les pàgines de personatges dibuixats amb gran detall. El volum intercala números de Green Lantern amb altres de Green Lantern Corps, on el dibuix, ben diferent, és responsabilitat d'en Patrick Gleason, que tampoc no ho fa gens malament, tot i que és evident que no dibuixa amb un estil gens semblant al de Reis. 


En aquesta pàgina ho veiem, i també ens serveix per mostrar un dels combats més espectaculars de la saga, perquè a Green Lantern Corps, en principi la col·lecció "secundària" de Green Lantern, el protagonisme se l'enduen els altres Green Lanterns, i encara que aquests números no els escrigui en Geoff Johns (ho fan en Dave Gibbons, dibuixant de Watchmen, i en Peter Tomasi en el cas dels números 18 i 19) són igualment interessants i almenys a mi m'han provocat, com em va passar amb Blackest Night, ganes de saber més d'aquests personatges que cada cop que participen en un crossover amb la col·lecció principal assoleixen la notorietat que normalment no tenen. 


Green Lantern: The Sinestro Corps War és un dels punts clau del pas de Johns (i companyia, perquè treballaven en equip) per les aventures d'aquests personatges, i marcaria el destí del cos dels policies de l'Univers en canviar les seves lleis per culpa d'unes circumstàncies que hi obligaven. A més, seria el principi dels esdeveniments que conduirien a l'esmentada Blackest Night

Jo vaig llegir aquella macrosaga fa temps, sense saber gaire cosa dels Green Lanterns, i en vaig gaudir molt. El mateix passa amb aquest gruixut volum recopilatori (que anteriorment havien editat en 2 parts): si som coneixedors de la mitologia de Green Lantern amb més o menys profunditat serà millor, però si no... els guions de Johns no només ens presenten històries que atrapen i narrades d'una manera ben clara, sinó que també ofereixen repassos necessaris i en dosis digeribles per a aquells que tinguin menys bagatge. Per tant, absolutament recomanable.








divendres, 8 d’abril del 2011

Un cop de puny amb història

Acabo de finalitzar la lectura del volum Green Lantern: Rebirth, una minisèrie de sis números entre 2004 i 2005, escrita pel gran Geoff Johns i dibuixada pel també gran Ethan van Sciver, que comentaré molt aviat. Però abans vull compartir amb vosaltres una imatge que em va fer molta gràcia, perquè té una llarga història al darrere. 


En Hal Jordan, que tot just s'ha reincorporat al cos dels Green Lanterns, s'havia passat més d'una dècada arrossegant una sèrie d'actes malvats que va cometre per uns motius que s'expliquen precisament en aquest volum. Vaja, ja s'havien explicat, però aquí en coneixem una nova versió, que és definitiva. En Batman, que és el personatge més desconfiat de l'Univers DC, el vol aturar perquè no sap de la missa la meitat i rep aquest cop de puny que el fa anar a terra, una tasca gens fàcil. 

En segon pla, entre el puny d'en Jordan i la cara d'en Batman hi veiem l'expressió de felicitat, el somriure i el puny alçat, com si celebrés un gol, d'un altre Green Lantern, en Guy Gardner. Per si hi ha cap despistat a la sala, el cop de puny d'un dels seus aliats a un altre (que no és un Green Lantern però també forma part del bàndol dels bons) li provoca alegria perquè el 1987, al número 5 de la col·lecció Justice League (al volum 1 de la col·lecció Clásicos DC: JLA/JLE de Planeta, si us interessa) passava això:


En aquella mítica etapa de la JLA dels anys vuitanta, de marcat caire humorístic, creada per l'equip artístic format pels guionistes Keith Giffen i J. M. DeMatteis i els dibuixants Kevin Maguire i més endavant Adam Hughes, probablement l'escena més recordada és aquesta, en què en Batman perd els estreps després d'aguantar l'insuportable Guy Gardner i li clava aquest cop de puny, expressant físicament el que la resta de la Lliga de la Justícia mantenia en l'àmbit de la fantasia. D'aquella ofensa en Gardner no se n'havia oblidat, i quan anys després en Geoff Johns escriu aquest homenatge que demostra que coneix bé la història de DC, el Green Lantern més indisciplinat de tots se sent, per fi, venjat, encara que sigui a través d'un col·lega. Senzillament magnífic.





Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails