dimecres, 14 de novembre de 2012

Visionats: Green Lantern

Quan la van fer al cinema em vaig quedar amb les ganes de veure-la perquè llavors el Verdi no apostava encara pel cinema comercial en versió original subtitulada i l'única opció que tenia, l'Icària, em quedava lluny i a la seva cartellera aquesta pel·lícula va durar molt poc, però bé, l'he acabat veient a casa i he de dir que Green Lantern (2011) m'ha agradat força.


Tenia ganes de veure-la malgrat les males crítiques del que va esdevenir un altre film basat en un personatge de DC Comics que no aconseguia l'èxit que caldria per a garantir una pel·lícula de la Lliga de la Justícia en un futur no gaire llunyà, i repeteixo que m'ha agradat, si bé reconec algunes de les mancances que se li atribueixen. 

En fi, Green Lantern és una pel·lícula introductòria del personatge i el seu univers, mai més ben dit, que entendran millor els lectors dels còmics, sobretot de la magnífica etapa del guionista Geoff Johns, però que els neòfits també poden trobar interessant. 

 
Tal com se'ns explica als còmics, el protagonista de la història és en Hal Jordan (Ryan Reynolds), un pilot de proves de l'exèrcit que és escollit com a successor de l'Abin Sur (Temuera Morrison) per a fer-se càrrec del sector espacial 2814, una de les demarcacions en què van dividir l'univers fa mil·lennis els Guardians, que dirigeixen les operacions de pau al cosmos i els 3600 membres del Cos dels Green Lanterns que les duen a terme.

I trien en Hal perquè és un home capaç de superar la por, però en realitat el que veiem a la pel·lícula és un paio molt segur de si mateix, temerari i bastant imbècil (un dels problemes del film, ja que el Hal Jordan dels còmics és un home força més seriós i responsable), que després de ser apartat del servei per les seves imprudències acaba acceptant el seu nou càrrec interestel·lar i fent front a la gran amenaça que s'acosta a la Terra.


Aquesta amenaça és en Parallax, la personalització de la por, que s'alimenta del temor dels éssers vius i es vol venjar dels Green Lanterns per haver-lo tancat fa temps, i concretament de l'esmentat Abin Sur, que és qui ho va aconseguir. Però un cop mort aquest, en Parallax centra la seva ira en el protagonista, que és qui ha agafat el relleu del primer. 


Un dels instruments que empra per a desfer-se d'en Hal Jordan és l'Hector Hammond (Peter Sarsgaard), un científic més aviat introvertit que gràcies a una agència secreta del govern dirigida per l'Amanda Waller (Angela Bassett) té l'oportunitat d'examinar el cadàver de l'Abin Sur, el primer extraterrestre que s'aconsegueix capturar, encara que sigui ja mort, i que a resultes d'això és "infectat" per en Parallax. 

El passat comú amb en Hal i la Carol i el seu fort complex d'inferioritat, a banda de la mala relació amb el seu pare, el senador interpretat per en Tim Robbins, fan que els poders que adquireix amb aquesta "infecció" esdevinguin l'amenaça principal d'en Hal a la Terra.

 
I aquí tenim la Carol Ferris (Blake Lively, protagonista de la sèrie Gossip Girl), que és la filla del propietari de Ferris Aircraft, on treballen tant ella com en Hal i, anteriorment, el pare d'ell, que va morir en un accident mentre feia una exhibició. 

Evidentment és la noia de la qual està enamorat en Hal, i tots dos ens proporcionen la part romàntica, evidentment amb entrebancs i tensions, que es pot trobar en qualsevol pel·lícula (o còmic) de superherois. Per cert, hi ha una petita picada d'ullet, en el seu àlies de pilot, a aquells que saben què passa amb el seu personatge als còmics.


Explicats els problemes d'en Hal a la Terra, hem de parlar necessàriament de la part espacial de tot plegat, i és que l'anell ve d'Oa, el Centre de l'Univers, i el personatge ha estat escollit per a formar part de l'esmentat Cos dels Green Lanterns. Aquesta organització acull en Hal Jordan i veurem breument alguns dels seus membres més estimats pels seguidors dels còmics, com són en Tomar-Re (amb veu d'en Geoffrey Rush), que és el de la dreta de la foto i qui li dóna la benvinguda, i en Kilowog (amb veu del recentment desaparegut Michael Clarke Duncan), el "monstre" que als còmics és conegut com a entrenador de nous reclutes.


De seguida seran substituïts, però, per en Sinestro (Mark Strong, el dolent de Kick-Ass), que lidera els Green Lanterns per tal d'enfrontar-se a en Parallax tot i el pessimisme inicial dels Guardians. Ell entrenarà en Hal i li ensenyarà que si vol ser útil al cos haurà de deixar de tenir por i emprar la seva voluntat, representada pel color verd, per a crear les armes amb què lluitarà, amb l'únic límit de la seva imaginació


Dels Green Lanterns que no són en Hal aquest és el que té més minuts a la pel·lícula de Martin Campbell, i aquesta és una de les queixes dels seus fans: poc aprofundiment en els altres Lanterns, malgrat que tenen molt de suc. 

Especialment en el cas d'en Sinestro, que s'ha de tornar dolent com sap qualsevol que tingui una mínima idea de la història de Green Lantern, la sensació és que tot es deixa per a una hipotètica seqüela que, a causa de la mala rebuda crítica i comercial del film, té poques opcions de veure la llum. 


Green Lantern és una pel·lícula entretinguda, que agradarà als espectadors que no hagin llegit ni vist mai res del personatge, i també als fans amb una mica més de bagatge que, com jo, estiguin disposats a mirar-la amb la ment oberta. 

Però sí, tot i que és divertida i els efectes especials estan ben aconseguits, sobretot en el cas de les armes creades per la ment o la voluntat d'en Hal Jordan, la sensació és que es volen explicar moltes coses en poc metratge (no arriba a les 2 hores i, en el cas dels films de superherois, no es considera exagerat que durin fins a 2 hores i mitja) i hi ha poques escenes realment superheroiques i un lamentable desaprofitament de la resta de Green Lanterns, que als còmics treballen en equip i al film, en canvi, tenen un paper massa petit.


A més hi ha temes que queden oberts, pel que sembla expressament pensats per a ser desenvolupats en una seqüela, i això és una aposta arriscada, tenint en compte que no podem saber si se'n farà mai cap o s'optarà per al rellançament total d'aquí a uns quants anys. Mireu aquest vídeo només si ja heu vist la pel·lícula o coneixeu la història:


Us poso aquesta escena de després dels crèdits, que a la "versió" que vaig veure a casa no s'incloïa i que apunta clarament a una seqüela. De fet qualsevol coneixedor dels còmics de Green Lantern s'esperaria una escena així i, efectivament, existeix. 

Llegeixo a la Wikipedia que el segon film ha perillat, però que encara hi ha esperança i que, si més no, en Ryan Reynolds en principi està disposat a tornar a fer de Hal Jordan almenys a la futura pel·lícula de la Lliga de la Justícia. En tot cas, recomano Green Lantern? Sí, encara que sigui per tal de veure que no és un desastre com s'ha dit sovint, sinó que simplement es podria haver fet millor. És força entretinguda. 

   










3 comentaris:

  1. uff ja no recordo quan la vam veure... però realment és entretinguda, fins i tot per la gent que no llegeix els còmics, com jo :)

    Bona entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que no et va agradar sobretot per la Serena? XD

      Elimina
    2. mmm ja no recordava que hi sortia XDDDD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails