Lectures: Green Lantern - The Sinestro Corps War

No acostumo a parlar gaire de Green Lantern en aquest bloc, però això no vol dir que no segueixi les aventures d'aquesta particular franquícia dins l'Univers DC. De fet ja havia comentat el primer volum de la llarga i aclamada etapa del guionista estrella Geoff Johns, Green Lantern: Rebirth, i vaig dedicar una ressenya també al macroevent Blackest Night, que afectava tots els còmics de l'editorial però que estava íntimament relacionat amb els de Green Lantern.

Precisament després de veure la magnífica feina del senyor Johns i el dibuixant Ivan Reis a Blackest Night, la saga que m'ha agradat més (fins ara) de totes les que he llegit als còmics de DC, vaig decidir posar-me seriosament amb l'etapa d'aquest equip creatiu i vaig llegir l'esmentat Green Lantern: Rebirth, que recuperava en Hal Jordan com a Green Lantern principal. Des de llavors he continuat llegint volums recopilatoris d'aquesta etapa, que no he comentat perquè tampoc no faig entrades sobre tot el que llegeixo. El volum que ens ocupa avui, però, és una excepció.

De Green Lantern: The Sinestro Corps War calia parlar-ne, i és que és un volum que recull l'esdeveniment espectacular que va ocupar les col·leccions Green Lantern del 21 al 25 (setembre de 2007 a gener de 2008) i Green Lantern Corps del 14 al 19 (setembre de 2007 a febrer de 2008) i que s'inicia amb el Green Lantern: Sinestro Corps Special (agost de 2007). 

Després de més de 2 anys remodelant Green Lantern el senyor Johns i els seus col·legues ens presenten aquí un daltabaix per al cos dels Green Lanterns, que s'han d'enfrontar a l'amenaça més gran de la seva història quan tot just recuperats de la destrucció que va causar en Hal Jordan quan l'ens anomenat Parallax el va posseir es troben amb què en Sinestro, el famós Green Lantern desterrat que va ser el mentor d'en Hal, ha organitzat el seu propi cos de soldats que es mouen en nom de la por, en contraposició al poder de la voluntat que motiva els Green Lanterns.

I no s'estan de res, perquè en Sinestro pot ser el que vulguem, però no és un ésser que s'arronsi, i amb els poderosos aliats que aconsegueix per tal de dur a terme la seva conquista de l'Univers (perquè els mètodes dictatorials que van provocar la seva destitució del cos dels Green Lanterns no els ha perdut mai) provoca el caos i la mort per tots els sectors del cosmos. 

Bàsicament es dedica a reclutar guerrers que considera que tenen l'habilitat d'infondre por, tal com els Green Lanterns són escollits per la seva habilitat de superar la por, però també busca aliats més poderosos que la resta, entre els quals un ressuscitat Anti-Monitor (vist a la famosa Crisis on Infinite Earths de 1985), el Cyborg-Superman que va debutar a la també cèlebre saga de la mort de l'Home d'Acer (que va ser, per cert, l'origen de la destrucció del cos de Green Lanterns quan en Hal Jordan va embogir en veure desaparèixer la seva ciutat) o en Superman-Prime (el Superboy-Prime de l'esmentada Crisis on Infinite Earths però també de la més recent Infinite Crisis, que va canviar el seu nom per una disputa legal sobre els drets del nom "Superboy"). Però també es recupera la figura d'en Parallax (l'essència mateixa de la por), que aquest cop posseeix un altre Green Lantern.

El resultat de tot plegat, que neix de les trames que Johns havia anat desenvolupant des que es va fer càrrec de Green Lantern, és una batalla èpica narrada de manera excel·lent que ens manté enganxats i que no avorreix en cap moment, on tot està ben lligat i té sentit (no com a les més conegudes Infinite Crisis o Final Crisis) i on trobem moments inoblidables a banda d'escenes d'allò més espectaculars.

Entre elles destaquen les composicions plenes de personatges que són obra de l'Ivan Reis i que no tenen res a envejar a les d'en George Pérez, conegut per la seva capacitat d'omplir les pàgines de personatges dibuixats amb gran detall. El volum intercala números de Green Lantern amb altres de Green Lantern Corps, on el dibuix, ben diferent, és responsabilitat d'en Patrick Gleason, que tampoc no ho fa gens malament, tot i que és evident que no dibuixa amb un estil gens semblant al de Reis. 

En aquesta pàgina ho veiem, i també ens serveix per mostrar un dels combats més espectaculars de la saga, perquè a Green Lantern Corps, en principi la col·lecció "secundària" de Green Lantern, el protagonisme se l'enduen els altres Green Lanterns, i encara que aquests números no els escrigui en Geoff Johns (ho fan en Dave Gibbons, dibuixant de Watchmen, i en Peter Tomasi en el cas dels números 18 i 19) són igualment interessants i almenys a mi m'han provocat, com em va passar amb Blackest Night, ganes de saber més d'aquests personatges que cada cop que participen en un crossover amb la col·lecció principal assoleixen la notorietat que normalment no tenen. 

Green Lantern: The Sinestro Corps War és un dels punts clau del pas de Johns (i companyia, perquè treballaven en equip) per les aventures d'aquests personatges, i marcaria el destí del cos dels policies de l'Univers en canviar les seves lleis per culpa d'unes circumstàncies que hi obligaven. A més, seria el principi dels esdeveniments que conduirien a l'esmentada Blackest Night. 

Jo vaig llegir aquella macrosaga fa temps, sense saber gaire cosa dels Green Lanterns, i en vaig gaudir molt. El mateix passa amb aquest gruixut volum recopilatori (que anteriorment havien editat en 2 parts): si som coneixedors de la mitologia de Green Lantern amb més o menys profunditat serà millor, però si no... els guions de Johns no només ens presenten històries que atrapen i narrades d'una manera ben clara, sinó que també ofereixen repassos necessaris i en dosis digeribles per a aquells que tinguin menys bagatge. Per tant, absolutament recomanable.

Lectures: Green Lantern Rebirth

L'altre dia vaig acabar la lectura del recopilatori Green Lantern: Rebirth, escrit per en Geoff Johns i dibuixat per l'Ethan van Sciver, que és una minisèrie de sis números (d'octubre de 2004 a maig de 2005) amb la qual es volia rellançar la col·lecció d'en Green Lantern en el seu quart volum, després de molt temps a la deriva amb la llarga etapa protagonitzada per en Kyle Rayner (personatge que a mi m'agrada molt i que era "el Green Lantern" per a mi, pel poc que havia tocat aquesta franquícia). Vaig oferir-ne un petit tast en forma de curiositat històrica, però avui toca parlar del contingut de tot el volum.

La idea era fer tornar en Hal Jordan, el Green Lantern de tota la vida, a l'estatus del que podríem anomenar "vius" i "bons". El 1994, durant els esdeveniments del volum La Muerte de Superman, la ciutat d'en Hal Jordan, Coast City, quedava destruïda, i allò el traumatitzaria tant que, després d'una sèrie de fets que seria massa llarg i complicat explicar aquí, va acabar perdent la xaveta i es va convertir, tristament, en un enemic dels nostres herois. 

Després de morir com a conseqüència d'aquella saga anomenada Zero Hour (i que no va agradar gaire, com tampoc el canvi de situació del personatge) el seu esperit va passar a ser l'hoste de l'Espectre, el complicat personatge de l'Univers DC que representa l'esperit de la venjança de Déu. 

Allò li va permetre continuar apareixent de tant en tant als còmics de DC, però la gent el trobava a faltar, i el volum 3 de Green Lantern s'estava enfonsant sense aturador. Així que havien de fer tornar en Hal Jordan del tot, viu i com a heroi "normal". Això és el que ens explica Green Lantern: Rebirth, que va ser el primer tast de la llarga i espectacular etapa, que ja dura més de 5 anys, des que els guions de la col·lecció són responsabilitat d'un dels guionistes estrella de l'editorial, en Geoff Johns, artífex entre altres coses de Blackest Night.

Jo, com he dit abans, no sóc cap expert en Green Lantern. Cada cop en conec més coses, tant gràcies als articles que llegeixo dins els còmics com als còmics en si mateixos, però si en Batman i en Green Arrow són els que més domino, en Green Lantern (qualsevol d'ells) passaria al grup de "per descobrir" de tots els personatges que m'interessen. I aquest volum que he llegit és ideal per a gent com jo: gent que en sap quatre coses però que s'ha perdut el més important de la vida d'en Hal Jordan. 

Ja ho podem llegir a la introducció del volum en la seva versió original: Green Lantern: Rebirth suposa una revolució necessària dins la capçalera però de pas ajuda els nouvinguts (o gairebé nouvinguts) a sentir-se com a casa. És un començament des de zero, un homenatge a la llarguíssima història d'un personatge creat el 1959 (com a Hal Jordan, perquè el primer Green Lantern, l'Alan Scott, és de 1940) i alhora l'inici d'una etapa aclamada per crítica i públic que encara dura i que els fans de tota la vida es mereixien des de feia molts anys. Una barreja gens fàcil d'aconseguir, però en què Johns reïx, molt ben acompanyat pels dibuixos realistes i detallistes de l'Ethan van Sciver, que més endavant seria substituït pel no menys magistral Ivan Reis. 

La narrativa del que ja és un dels meus guionistes preferits (juntament amb en Judd Winick) és, com ja havia vist a Blackest Night i als números de Green Lantern que corresponen a aquella macrosaga (que sí, en certa manera serien spoilers respecte a aquest inici d'etapa, però queden tan lluny que gairebé ni es noten), d'estil molt amè, en molts moments fins i tot d'aire cinematogràfic, amb salts d'escenari i seqüències breus però suficientment entenedores que al final acaben prenent sentit.  

Green Lantern: Rebirth és el retorn d'en Hal Jordan al regne dels vius i al lloc que li correspon, després d'haver causat molt mal a l'Univers DC per les causes que he explicat abans molt per sobre, i en aquest tom, com bé diu el mateix Johns, més que redempció el que busca és senzillament tornar, posar les coses al seu lloc, amb emocionants batalles còsmiques incloses i sentiments contradictoris per part dels seus excompanys de la JLA. Evidentment, dóna explicacions sobre el que li va passar, i per primera vegada se'ns explica tot amb detall i d'una manera comprensible (aquí en Johns també ha fet feina per tal de cohesionar la història sobre la caiguda d'en Hal Jordan, que tenia caps sense lligar, i ho fa d'una manera gens forçada). Tot plegat sense deixar en l'oblit els seus companys del cos dels Green Lanterns, especialment en Kyle Rayner, que segurament si hagués estat pel públic hauria desaparegut de la sèrie. 

En resum, un tom absolutament recomanable per a qualsevol que senti interès per en Green Lantern (personatge que a mi, abans, admeto que no m'interessava, fos qui fos l'home sota l'uniforme, però que poc a poc m'ha anat captivant), vulgui introduir-se en el seu univers particular o simplement hagués seguit les seves aventures fins a l'etapa malvada d'en Hal Jordan i l'hagués abandonat llavors o en qualsevol altre moment. És a dir, Green Lantern: Rebirth és el moment perfecte per començar amb els Green Lanterns o per recuperar-los si s'havien abandonat.