L'altre dia vaig acabar la lectura del recopilatori Green Lantern: Rebirth, escrit per en Geoff Johns i dibuixat per l'Ethan van Sciver, que és una minisèrie de sis números (d'octubre de 2004 a maig de 2005) amb la qual es volia rellançar la col·lecció d'en Green Lantern en el seu quart volum, després de molt temps a la deriva amb la llarga etapa protagonitzada per en Kyle Rayner (personatge que a mi m'agrada molt i que era "el Green Lantern" per a mi, pel poc que havia tocat aquesta franquícia). Vaig oferir-ne un petit tast en forma de curiositat històrica, però avui toca parlar del contingut de tot el volum.
La idea era fer tornar en Hal Jordan, el Green Lantern de tota la vida, a l'estatus del que podríem anomenar "vius" i "bons". El 1994, durant els esdeveniments del volum La Muerte de Superman, la ciutat d'en Hal Jordan, Coast City, quedava destruïda, i allò el traumatitzaria tant que, després d'una sèrie de fets que seria massa llarg i complicat explicar aquí, va acabar perdent la xaveta i es va convertir, tristament, en un enemic dels nostres herois.
Després de morir com a conseqüència d'aquella saga anomenada Zero Hour (i que no va agradar gaire, com tampoc el canvi de situació del personatge) el seu esperit va passar a ser l'hoste de l'Espectre, el complicat personatge de l'Univers DC que representa l'esperit de la venjança de Déu.
Allò li va permetre continuar apareixent de tant en tant als còmics de DC, però la gent el trobava a faltar, i el volum 3 de Green Lantern s'estava enfonsant sense aturador. Així que havien de fer tornar en Hal Jordan del tot, viu i com a heroi "normal". Això és el que ens explica Green Lantern: Rebirth, que va ser el primer tast de la llarga i espectacular etapa, que ja dura més de 5 anys, des que els guions de la col·lecció són responsabilitat d'un dels guionistes estrella de l'editorial, en Geoff Johns, artífex entre altres coses de Blackest Night.
Jo, com he dit abans, no sóc cap expert en Green Lantern. Cada cop en conec més coses, tant gràcies als articles que llegeixo dins els còmics com als còmics en si mateixos, però si en Batman i en Green Arrow són els que més domino, en Green Lantern (qualsevol d'ells) passaria al grup de "per descobrir" de tots els personatges que m'interessen. I aquest volum que he llegit és ideal per a gent com jo: gent que en sap quatre coses però que s'ha perdut el més important de la vida d'en Hal Jordan.
Ja ho podem llegir a la introducció del volum en la seva versió original: Green Lantern: Rebirth suposa una revolució necessària dins la capçalera però de pas ajuda els nouvinguts (o gairebé nouvinguts) a sentir-se com a casa. És un començament des de zero, un homenatge a la llarguíssima història d'un personatge creat el 1959 (com a Hal Jordan, perquè el primer Green Lantern, l'Alan Scott, és de 1940) i alhora l'inici d'una etapa aclamada per crítica i públic que encara dura i que els fans de tota la vida es mereixien des de feia molts anys. Una barreja gens fàcil d'aconseguir, però en què Johns reïx, molt ben acompanyat pels dibuixos realistes i detallistes de l'Ethan van Sciver, que més endavant seria substituït pel no menys magistral Ivan Reis.
La narrativa del que ja és un dels meus guionistes preferits (juntament amb en Judd Winick) és, com ja havia vist a Blackest Night i als números de Green Lantern que corresponen a aquella macrosaga (que sí, en certa manera serien spoilers respecte a aquest inici d'etapa, però queden tan lluny que gairebé ni es noten), d'estil molt amè, en molts moments fins i tot d'aire cinematogràfic, amb salts d'escenari i seqüències breus però suficientment entenedores que al final acaben prenent sentit.
Green Lantern: Rebirth és el retorn d'en Hal Jordan al regne dels vius i al lloc que li correspon, després d'haver causat molt mal a l'Univers DC per les causes que he explicat abans molt per sobre, i en aquest tom, com bé diu el mateix Johns, més que redempció el que busca és senzillament tornar, posar les coses al seu lloc, amb emocionants batalles còsmiques incloses i sentiments contradictoris per part dels seus excompanys de la JLA. Evidentment, dóna explicacions sobre el que li va passar, i per primera vegada se'ns explica tot amb detall i d'una manera comprensible (aquí en Johns també ha fet feina per tal de cohesionar la història sobre la caiguda d'en Hal Jordan, que tenia caps sense lligar, i ho fa d'una manera gens forçada). Tot plegat sense deixar en l'oblit els seus companys del cos dels Green Lanterns, especialment en Kyle Rayner, que segurament si hagués estat pel públic hauria desaparegut de la sèrie.
En resum, un tom absolutament recomanable per a qualsevol que senti interès per en Green Lantern (personatge que a mi, abans, admeto que no m'interessava, fos qui fos l'home sota l'uniforme, però que poc a poc m'ha anat captivant), vulgui introduir-se en el seu univers particular o simplement hagués seguit les seves aventures fins a l'etapa malvada d'en Hal Jordan i l'hagués abandonat llavors o en qualsevol altre moment. És a dir, Green Lantern: Rebirth és el moment perfecte per començar amb els Green Lanterns o per recuperar-los si s'havien abandonat.
JA saps que jo no sóc massa DC-ero, però aquest tebeo, tant per guió com per dibuix, és de les bones obres publicades per aquesta editorial.
ResponEliminaA més de constatar que en Johns és un paio que sap fer bones històries sense deixar de ser respectuós amb la continuïtat (d'alters haurien d'aprendre molt, d'ell), em va permetre reconciliar-me amb en Van Sciver.